Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

La temperatura òptima que necessita el taro es
troba en l’interval de 21 a 27ºC, però s’ha vist que
en zones càlides del Japó i dels Estats Units, el taro
atura el seu creixement a partir de temperatures
inferiors a 15ºC. Prefereix zones ombrívoles, però
pot adaptar-se bé a zones amb sol directe.
És un cultiu amb gran capacitat d’adaptació a una
àmplia gamma de sòls, des de les argiles utilitzades
en el cultiu d’arròs, a camps ben drenats,
profunds, fèrtils, marges per la producció de secà,
amb unes necessitats de pH lleugerament àcid,
però en un rang molt ampli, entre 5 i 8. (Rubatzky
i Yamaguchi, 1997)
A diferència d’altres cultius, no precisa de grans
atencions, encara que presenta l’inconvenient del
seu llarg cicle de desenvolupament i la gran exigència
d’aigua.
Actualment el taro es cultiva a Espanya, principalment
al nord de l’illa de La Palma i en alguns barrancs
de Tenerife i La Gomera.
3.2.1.4. Yautia o malanga
La yautia o malanga, també rep els noms de tannia,
belembe, maduma o gualusa, és originaria de
nord de Sud Amèrica, igual que el taro, és de la
família de les Araceae. El nom de l’espècie és Xanthosoma
sagittifolium (L. Shcott.), en molts casos
es confon amb el taro. (Yamaguchi, 1983)
La morfologia de la tannia és molt semblant a la
del taro, però normalment és una mica més alta,
pot mesurar més de 2 metres. Pel que fa a les fulles,
tenen els nervis molt remarcats, també són
grans, senceres, gruixudes, sense pèls, però tenen
forma de fletxa. El sistema radicular és fibrós i es
localitza a la capa alta del sòl, igual que el taro.
Figura 22: Dibuix descriptiu
de la Malanga. (Font: Yamagutxi,
1983)
Les condicions agroclimàtiques són les mateixes
que les del taro.
3.2.1.5. Nyam
El nyam és un cultiu molt important en algunes
regions tropicals i subtropicals per molts agricultors
perquè sobreviuen gràcies a aquestes
produccions. Per les ètnies africanes té una gran
importància ja que és una de les principals fonts
d’hidrats de carboni. Els principals productors es
troben a l’Àfrica, el principal país és Nigèria.
El seu nom científic es Dioscorea ssp., però hi ha
gran nombre de varietats que es cultiven arreu
del món, la taxonomia del gènere Dioscorea a
vegades és confusa, no són suficients les diferències
morfològiques i es poden produir hibridacions
espontànies, que fan més difícil la correcta
classificació. (Yamaguchi, 1983)
El nyam és una espècie perenne, però normalment
es cultiva com anual. És un tubercle tropical,
la seva arrel pot arribar als 90cm de profunditat.
La part superior de la planta inicialment és erecta
però a mesura que augmenta la seva longitud
es transforma en una planta enfiladissa amb tiges
que poden tenir una longitud de 3 metres, té una
gran quantitat de fulles, aquestes són grans i amb
forma de cor.
Figura 23: Dibuix descriptiu del nyam. (Font: Yamagutxi, 1983)
57