Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

Més freqüent és el consum de sucs, tot i que a
Espanya s’abandona una pràctica estesa en origen
de preparar sucs naturals en liquadores, amb
l’excepció d’aquells que s’han adaptat al consum
regular de sucs de taronja. En canvi, s’incrementa
ostensiblement el consum de sucs envasats, que
serveixen d’acompanyament freqüent en els
àpats dels membres de la família. Un producte
important en la seva dieta que es modifica en la
freqüència de consum és el plàtan mascle, destinat
al consum fregit, que no obstant es manté en
destinació en forma de Patacona. Pel que fa a les
llegums, formen part d’un bon nombre de preparacions,
a causa de la seva importància en la dieta.
(Gil i Romo, 2008)
4.2. Adequació dels cultius segons el
territori.
En el present estudi s’ha proposat per la producció
de l’ocra una varietat de cicle curt (2 mesos),
trasplantar en el més de juliol i recol·lectar en setembre,
però no s’ha tingut en compte la capacitat
d’adaptació de la planta. A la província de Lleida,
en Jaume Plà un agricultor de Bellvís, sembra
l’ocra a finals d’abril i la comença a collir al agost
i setembre.
En cap cas s’ha considerat utilitzar mètodes per
augmentar la temperatura del sòl. Pel que fa a
l’ocra, en les regions fredes o per aconseguir collites
primerenques, es pot escalfar el sòl amb
plàstics negres durant tres o quatre setmanes
abans de la trasplantació. (Smith, 2007)
Aquest agricultor de Bellvís també produeix: meló
amarg o carela (Momordica charantia), albergínia
africana (Solanum Macrocarpum), lufa acutangula,
tomatillo (Phisalis ssp.), carbassa (locuat), mongeta
xinesa (blanca i verda), amarant, tinda, nople, i
pak choy. (Comunicació oral de Jaume Plà, 2010)
El cultiu de la col, és un cultiu apte. En el nostre
estudi hem tingut en compte la temperatura per
la formació dels cabdells, essent les òptimes entre
els 15ºC i els 16ºC. (Rubatzky, 1993). Durant
els mesos de Juny al Setembre, en la zona costanera
de Catalunya, ens trobem amb temperatures
106
Si a això sumem el fet que les condicions d’arribada
generen dificultats per a una adaptació adequada
a nous productes i inestabilitat en els ingressos
lligada a les dificultats per a la inserció laboral
en destinació i als compromisos econòmics adquirits
amb familiars en origen, apareixen riscos
evidents de generar comportaments alimentaris
inadequats. Això coincideix en bona mesura
amb les observacions realitzades per ACNielsen
(2004) respecte als immigrats llatinoamericans a
Espanya, i apunta la necessitat de realitzar observacions
precises sobre altres col·lectius, tot i que
les diferències entre les alimentacions de cada un
són molt importants.
mínimes mitjanes superiors a 15ºC. Les crucíferes
es cultiven en zones més fredes que les nostres,
a tota Europa (Dixon, 2007). D’altre banda, s’ha
constatat que hi ha bones possibilitats de cultivar
la col xinesa a l’aire lliure a la zona d’Astúries,
donant uns rendiments de 40t/ha. (Fueyo, 1988).
El moniato és un cultiu tradicional en el nostre
país, la latitud i el clima càlid durant l’estiu permeten
que la planta es desenvolupi correctament.
El litxi és una planta que troba el seu lloc idoni
a les zones subtropicals humides del planeta.
El problema fonamental d’aquest cultiu són els
baixos rendiments que s’obtenen a causa dels peculiars
requeriments d’estrès (hídric i / o tèrmic)
que aquesta espècie demanda per a florir adequadament.
La planta tolera gelades de curta durada i
intensitat i temperatures de fins a 40 º C, però és
molt sensible a condicions de baixa humitat, particularment
a l’època de fructificació. El rang òptim
de temperatura per al litxi se situa entre 20 i
35 º C, amb el zero vegetatiu al voltant dels 15-16
º C. Per contra, l’existència d’un període fred (mínimes
entre 8 i 14 º C) i sec a la tardor i començament
de l’hivern, afavoreix la floració disminuint
els fenòmens d’errades tan típics d’aquesta espècie.
Per això no es recomana plantar litxis en llocs