Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

4.1. Determinació dels principals productes.
L’any 2008 Catalunya representa un 16% de la
població total de l’Estat Espanyol, dins d’aquest
percentatge es troba inclosa la població immigrada.
A l’analitzar els moviments migratoris des de
la perspectiva dels diferents Àmbits del Pla territorial
del Govern de la Generalitat, comprovem
que l’Àmbit Metropolità concentra un 63% dels
estrangers residents a Catalunya. (Idescat, 2008)
A nivell comarcal, podem destacar amb diferència
el Barcelonès amb el major número d’immigrats
(381.000 habitants), per aquest motiu les enquestes
s’han realitzat a la ciutat de Barcelona.
Al comparar el resultat de les enquestes amb
diferents fonts bibliogràfiques com Vidal i Ngo,
2007, podem dir que els resultats són similars.
Els productes més essencials o demandats pels
col·lectius dels indis, magribins i pakistanesos
són: pebrot, ocra, ceba, patata, iuca, taro, taronja,
plàtan mascle, tahina, carela, dinda, mango, meló,
granades i varietats de llegums. Els aliments que
componen la cuina marroquina són els típics de
la dieta mediterrània, com el blat i la civada en
forma de pa, cuscús o pastes, l’oli d’oliva, les verdures
i hortalisses (pebrots, naps, carbasses, moniatos,
patates..), les fruites (dàtils, taronges, llimones..),
els llegums i petites quantitats de carn i
peix. (Vidal i Ngo, 2007).
Pel que fa al col·lectiu de població llatinoamericana
i carib, els productes més destacats són:
plàtan mascle, iuca, taro, batata, bananitos, bananes,
pinya, mango, papaya, guaiaba, maracujà,
coco, llimes, tomàquets, varietats de mongetes
(frijoles), els pebrots, els xilis, la ceba, mote.
Coincidint amb els resultats obtinguts en les
enquestes, les fruites tropicals més importants
segons “Nutrició Sense Fronteres” són: mango,
guanàbana, maracujà i plàtan mascle (verd i
madur). Cal dir que mengen més fruita del país
d’acollida i menys fruita tropical.
La població llatina és un col·lectiu amb un alt consum
de mongetes (36%), les llegums més consumides
en el seu país d’origen són: cigrons, llenties,
mongetes (d’ull), mongetes (vermella, negra,
soja, de llima), pèsols i faves. La dieta té una base
molt important en els cereals. El blat de moro és
el més utilitzat en aquesta zona com a aliment bàsic
amb el qual s’elaboren tortillas i tortas. També
es menja en forma de panotxa, en guisats, sopes
i torrat. Hi ha moltes varietats diferents de blat
de moro (mote, choclo) i s’utilitzen en diferents
preparacions culinàries. A l’anàlisi del MARM per
col·lectius, són el grup més adaptat als nostres
menjars. (MARM, 2007).
La compra alimentària dels equatorians tendeix
a presentar una menor concentració en les grans
zones urbanes que en les zones rurals o en les
poblacions petites. Els mercats es troben molt
ben valorats com a punt de compra dels productes
frescos i resulten molt similars als mercats
equatorians pel que fa a l’oferta de productes i
la qualitat esperada, especialment aquells que
han diversificat la seva oferta, en atenció a la
demanda creixent de productes utilitzats per estrangers.
Pel que fa a les botigues especialitzades,
cal diferenciar entre aquelles com fruiteries,
carnisseries o peixateries, que serveixen sovint
com a llocs preferents respecte al supermercat,
de les botigues especialitzades en productes llatinoamericans.
Es tracta de botigues gestionades
per població estrangera, no necessàriament del
mateix origen, on s’obtenen productes frescos o
envasats no localitzables en supermercats i que
formen part de les pràctiques alimentàries que es
mantenen en destinació. (Gil i Romo, 2008)
La permanència o canvi en l’alimentació es troba
marcada per modificacions variables en els
productes que es consumeixen, però agrupada
al voltant de certes tendències. La primera, una
forta permanència del consum d’arròs, que segueix
acompanyant en importants quantitats
els consums alimentaris quotidians, excepte
en els grups d’edat més joves. Contràriament,
el pa s’introdueix lentament i sovint en el marc
d’esmorzars i dinars que es realitzen fora de la llar.
Retrocedeix en canvi el consum de blat de moro o
de patates, si bé aquestes últimes segueixen estant
ben presents en els consums de la població
nascuda a l’interior.
No apareix, en canvi, com a molt elevat el consum
de fruites i hortalisses, el principal consum
es realitza en les amanides, que ocupen un espai
limitat dins del conjunt de la ingesta, en aparèixer
bàsicament com acompanyament en molts casos.
105