Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

More documents

Recommendations

Info

En els casos de cultius plurianuals, s’han de considerar : 48 • L’amortització de la plantació i l’interès de la mateixa. Aquests es corresponen amb el fet que en els cultius llenyosos, en ser considerats com una inversió, el seu cost s’ha d’imputar durant tots els anys de vida de la mateixa planta. • Per al càlcul del cost d’amortització, com a forma de comptabilitzar la depreciació de la plantació, s’aplica qualsevol dels mètodes coneguts, essent el més comú el de les quotes constants, que resulta de dividir l’esmentat valor pel nombre d’anys de vida de la mateixa. (FAO, 2001) • L’interès, com a cost d’oportunitat, es calcularà aplicant el tipus considerat a la meitat del valor de la plantació, per tal de repartir-lo de manera uniforme al llarg dels anys. • Amortització del capital de les instal·lacions i l’Interès del capital de les instal·lacions. Es tracta d’una cosa semblant al cas de la plantació, encara que sí s’ha de tenir en compte que el valor de les instal·lacions no és el dels components de les mateixes, sinó el d’aquests més els costos necessaris per a la seva instal·lació i posada en marxa. • Costos de reposició d’arbres i manteniment d’instal·lacions, que es tracta d’un cost fix al considerar-ho necessari per a l’adequada conservació de l’explotació. • La renda de la terra, també la considerarem per al cost fix dels cultius plurianuals, s’entén aquest concepte, com un cost d’oportunitat per a l’empresari. Vindrà donat pels valors més comuns d’arrendament de la propietat rústica en el mercat. • Els impostos i assegurances, que comprèn els impostos, assegurances i pagaments que s’efectuen a través dels ajuntaments i altres ens administratius (Impost de Béns Immobles, Seguretat Social ,...). • L’interès del capital circulant, que es tracta d’un cost d’oportunitat. El capital circulant està constituït pel conjunt de costos generats pels factors de producció invertits durant el període productiu, i que s’esgoten en un sol procés. Per tractar-se d’un capital, genera uns costos que són els interessos, els quals dependran lògicament del tipus d’interès aplicat i del temps que romanen immobilitzats durant el període productiu les inversions de cada factor, és a dir, del temps que triga a recuperar el capital invertit en els mateixos per la venda del producte obtingut. Pel que fa al tipus d’interès, sol prendre com a base el preu del diner en els crèdits concedits pels bancs i caixes d’estalvi que van xifrar en el 5%,(FAO, 2001). L’esquema seguit per als cultius plurianuals serà el que es mostra en la figura. 1. Costos variables dels factors de producció. 1.1.Aigua de reg. 1.2.Fertilitzants. 1.3.Insecticides, fungicides i fertilitzants foliars 1.4. Altres matèries primeres 1.5. Costos variables de la maquinària pròpia. 1.6. Mà d’Obra. Total de costos variables dels factors de producció. 2. Costos fixes assignables al producte. 2.1. Costos fixes de la maquinària pròpia. 2.2. Amortització de la plantació. 2.3. Reposició d’arbres y altres CF 2.4. Amortització de la instal·lació de reg. 2.5. Impostos i assegurances. Total de costos fixes dels factors de producció. COSTOS TOTALS sense C.O. (1+2) 3. Costos d’Oportunitat C.O. 3.1. Renda de la terra. 3.2. Interès del capital de la plantació. 3.3. interès del capital circulant 3.4. Interès del capital de la instal·lació de reg. 3.5. Interès del capital de maquinària Total de costos d’oportunitat COSTOS TOTALS amb C.O. (1+2+3) Taula 7: Quadre resum dels costos de producció en cultius de durada superior a un any. (Font: Elaboració pròpia.) Per a determinar els costos parcials dels diferents cultius aptes, prèviament haurem de determinar les diferents tasques que es duran a terme en el cultiu, com per exemple l’època se sembra, aplicació de fertilitzants, productes fitosanitaris, etc..
2.4.3. Determinació de la viabilitat econòmica dels cultius. Per fer l’avaluació econòmica del present projecte, es farà una anàlisi del punt d’equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat, que seria el volum de vendes que, amb el marge unitari de cobertura de cada unitat venuda, és necessari per compensar la totalitat dels costos fixes o d’estructura de l’empresa. Aquest seria el punt a partir del qual es podria entrar en la fase d’obtenció de beneficis. És a dir, el punt d’equilibri ens indica el nombre d’unitats que s’hauria de vendre perquè els ingressos per vendes siguin iguals als costos (I = CF + CV), és a dir, que el benefici sigui igual a zero. (Alonso, 2009) On: CF: Costos fixes (€). CV: Costos variables (€/ha). S: Superfície cultivada (ha). P: Producció (Kg/ha) 49
Page 1 and 2: avaluació tècnico-econòmica de n
Page 3 and 4: PRÒLEG La missió de la Fundació
Page 5 and 6: 3.2.3.7. Papaia 3.2.3.8. Guaiaba 3.
Page 7 and 8: Figura 34: Distribució de les temp
Page 9 and 10: índex de taules Taula 1: Distribuc
Page 11 and 12: Taula 56: Costos variables per la t
Page 13 and 14: 1.1. Evolució dels hàbits aliment
Page 15 and 16: En l’increment de la població es
Page 17 and 18: de llocs de treball nous, també va
Page 19 and 20: 1.1.3.1. Àfrica Nord i Magrib. Un
Page 21 and 22: gesta de carn i aus i se substituei
Page 23 and 24: En números rodons a Catalunya hi h
Page 25 and 26: na meitat del segle XIX, s’han pl
Page 27 and 28: trets atípics: l’hivern no és a
Page 29 and 30: Considerant el nombre d’unitats d
Page 31 and 32: És una àrea de contacte de masses
Page 33 and 34: 2.1. Sistemes de recerca d’inform
Page 35 and 36: d’identificar i realitzar una com
Page 37 and 38: Pel que fa a la classificació, ser
Page 39 and 40: 2.4. Metodologia de l’avaluació
Page 41 and 42: • Els costos de les matèries pri
Page 43: El coeficient entre la capacitat de
Page 47 and 48: 3.1. Determinació dels principals
Page 49 and 50: 3.2. Adequació dels cultius segons
Page 51 and 52: La temperatura òptima que necessit
Page 53 and 54: El sistema radicular és la part m
Page 55 and 56: adverses. De les arrels poden brota
Page 57 and 58: ment és entomòfila. El fruit és
Page 59 and 60: Temperatures mínimes mitges mensua
Page 61 and 62: Temperatures mínimes mitges mensua
Page 63 and 64: LUT: Ocra Períodes de temps amb la
Page 65 and 66: 3.2.3.5. Batata El cultiu de la Bat
Page 67 and 68: El color carbassa mostra les zones
Page 69 and 70: per tant en aquest projecte conside
Page 71 and 72: El color verd ens indica la zona qu
Page 73 and 74: teixa manera que la iuca o el plàt
Page 75 and 76: La taula 11, mostra els valors come
Page 77 and 78: is,...), administracions pertinents
Page 79 and 80: La següent tasca serà preparar la
Page 81 and 82: aproximadament de diàmetre, amb an
Page 83 and 84: consum gasoil preu gasoil combustib
Page 85 and 86: consum gasoil preu gasoil combustib
Page 87 and 88: Taula 46: Resum dels costos per al
Page 89 and 90: equereixin d’un peó. El salari d
Page 91 and 92: de reg es pretén millorar la dosif
Page 93 and 94: En el nostre cas el marc de plantac
Page 95 and 96:
Figura 70: Evolució preu de comerc
Page 97 and 98:
4 discussions
Page 99 and 100:
Més freqüent és el consum de suc
Page 101 and 102:
Espanya. De fet ja s’estan produi
Page 103 and 104:
Conclusions • Els immigrats estan
Page 105 and 106:
ALDOMÀ, I., 2009. Atles de la nova
Page 107:
SOLER, J., SOLER, G., 2006. Cítric
show all

Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?