Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

d’identificar i realitzar una comparació dels tipus
d’usos prometedors, en relació a unitats específiques
del territori en termes aplicables als objectius
de l’avaluació. En aquest sentit, l’avaluació
del territori es pot entendre igualment com el
procés d’estimar el potencial productiu de les terres
per usos alternatius a través de la interpretació
de la informació sobre el territori (Martinez
Casasnovas, et al, 2000).
El concepte terra comprèn l’entorn físic, incloent
clima, relleu, sòls, hidrologia i vegetació, en la mesura
que aquests influeixen en el potencial d’ús
de la terra. Per aquest motiu s’utilitza el concepte
d’unitat d’avaluació o mapeig de la terra (Land
Evaluation Units, LEU), que és una àrea assignada
de la terra amb determinades característiques.
El seu grau d’homogeneïtat o de variació interna
varia amb l’escala i la intensitat de l’estudi. En alguns
casos una sola unitat de mapeig de la terra
pot incloure dos o més tipus diferents de terres.
Els recursos de la terra han de satisfer certs requeriments
si el que es vol és que aquesta terra
sigui utilitzada d’una manera fructífera. Molts
d’aquests requeriments són específics per al tipus
d’ús de la terra, com per exemple: els requeriments
ecològics del cultiu o altres productes
biològics i els requeriments del sistema de maneig
usats per a la seva producció. L’avaluació de
la terra involucra, per tant, la comparació de les
propietats de la terra amb els requeriments dels
possibles tipus d’ús de la terra.
L’avaluació inclou les unitats de mapeig de la terra
en relació a determinats Tipus d’Utilitats o ús
de la Terra (Land Utilization Type, LUT). Exemples
d’usos de la terra, podrien ser l’agricultura de
secà, l’agricultura de regadiu, pastures o boscos.
El procés d’avaluació requereix identificar els tipus
d’utilització de les terres (LUT) rellevants per la
seva importància, així com disposar d’informació
sobre els seus requeriments (exigències del cultiu
referents al sòl i clima, exigències de maneig
i desenvolupament i de conservació per una agricultura
sota els criteris de sostenibilitat).
Els LUTs es correspondran amb els diferents cultius
que es desitgin implantar en les unitats d’avaluació,
i la seva determinació vindrà donada per les característiques
pròpies del cultiu i les seves necessitats.
Un bon exemple dels requeriments del cultiu
són la durada del cicle, les necessitats hídriques,
climàtiques, els condicionants edafològics, etc.
De les unitats cartogràfiques d’avaluació es deriven
les qualitats de la terra, aquestes són les mateixes
que els tipus de requeriments dels LUT considerats,
de manera que posteriorment es podran
establir els nivells d’aptitud, amb la coincidència
dels requeriments i de les qualitats de la terra.
La qualitat de la terra és un atribut complex de la
terra que actua d’una manera diferent en la seva
influència sobre la idoneïtat de la terra per a un
tipus específic d’ús. La qualitat de la terra pot ser
expressada d’una manera positiva o negativa.
Exemples d’això són la disponibilitat d’humitat,
resistència a l’erosió, el perill de les inundacions,
el valor nutritiu de les pastures, l’accessibilitat.
(FAO, 1997)
En l’esquema FAO es reconeixen ordres i categories.
La més alta categoria és l’ordre que reflecteix,
a grans trets, si un sòl és apte o no per a un
ús concret. Es reconeixen dos ordres:
• S = Si apta (Suitable). Terres en les quals els beneficis
superen costos i l’ús sostingut de la terra no
la incapacita en un període de temps prou llarg.
• N = No apta (Not suitable). Les terres es poden
classificar com no aptes per a un ús determinat
per una diversitat de raons. Pot passar que
l’ús proposat sigui tècnicament impracticable,
com el reg de terres rocoses escarpades, o que
provoqui una greu degradació ambiental, com
el cultiu en vessants escarpats. Sovint, però, la
raó és de tipus econòmic: el valor dels beneficis
esperats no justifica els costos dels inputs
que serien necessaris.
La segona categoria reflecteix graus d’aptitud
dins de l’ordre. S’enumeren d’una manera consecutiva,
mitjançant xifres aràbigues.
• S1 = Altament apta. Sense limitacions per a l’ús
sostingut o limitacions de menor quantia que
no afecten la productivitat ni augmenten considerablement
els costos.
• S2 = Moderadament apta. Limitacions moderadament
greus que redueixen els beneficis, o impliquen
riscos de degradació en l’ús sostingut
del sòl.
• S3 = marginalment apta. Les limitacions per a
l’ús sostingut són greus i la balança entre costos
i beneficis fa que la seva utilització només es
justifiqui de forma marginal. El seu ús es justifica,
normalment, per raons diferents de les
econòmiques.
39