Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

El sistema radicular és la part més important de
la planta, ja que és l’objecte principal del cultiu.
Les arrels són abundants i ramificades, produint
uns falsos tubercles, de forma i color variable, segons
la varietat i amb un gran contingut de midó
i carotens.
Les tiges cilíndriques enfiladisses, poden tenir
una longitud des de 10cm fins a 6 metres, pot ser
pubescent o glabra, també en funció de la varietat.
Pel que fa a les fulles són palminèrvies, nombroses,
simples i alternes, inserides aïlladament
a la tija, amb un pecíol llarg, i el limbe amb forma
de cor. Les seves flors són campanes de gran grandària
i color vermellós, violeta o blanc.
Figura 25: Dibuix descriptiu de
la batata. (Font: Yamagutxi, 1983)
La temperatura mínima pel desenvolupament de
la planta és de 12ºC, encara que la temperatura
òptima es troba entre els 15ºC i els 30ºC (Maroto,
1995), és un cultiu que tolera bé la calor, però
no les baixes temperatures. L’ambient amb una
humitat del 80 o 85%, tolera moderadament la
sequera, però amb grans necessitat de llum.
Pot créixer en sòls àcids, el pH es situa entre 4,5
fins 7,5, essent l’òptim a pH 6. Es pot considerar
una hortalissa amb resistència mitjana a la salinitat,
semblant a la de la patata o la ceba. La textura
dels sòls òptima és la franco-arenosa, amb un bon
drenatge i una bona estructura granular.
El moniato o batata es reprodueix vegetativament,
amb esqueixos arrelats o per estaquetes
herbàcies. Els vivers produeixen el planter entre
febrer i març, per poder implantar-los al camp al
maig o juny. La plantació no s’ha de fer gaire tard,
ja que pot afectar a la producció. Un altre sistema
de reproducció és per llavor, però només s’usa en
millora genètica.
3.2.1.8. Mango.
El mango és l’espècie Mangifera indica, de la família
Anacardiaceae, és un arbre de fulla perenne,
entre 10 i 20 metres d’alçada, de copa rodona
i saba tòxica. El sistema radicular pot arribar als
6-8 metres de profunditat; és un arbre vigorós
que permet el seu desenvolupament en sòls relativament
pobres.
Les fulles són lanceolades, alternes i espaiades al
llarg de la tija, de 15 a 40 cm de longitud i de 2
a 10 cm d’amplada, de color verd a la maduresa,
però inicialment d’un color vermellós. La inflorescència
és ramificada i terminal, d’aspecte piramidal,
de 6-40 cm de llarg i 3-25 cm de diàmetre.
Les flors són polígames, la seva pol·linització és
bàsicament creuada, realitzada principalment per
insectes.
Figura 26: Dibuix descriptiu del mango. (Font: Yamagutxi, 1983)
El cultiu del mango està limitat a zones tropicals
i subtropicals, principalment a causa de la seva
sensibilitat al fred. La temperatura òptima és de
25ºC, però les zones amb temperatures mitjanes
anuals entre els 22 i 27ºC són correctes per
l’òptim desenvolupament del mango. La variació
de la temperatura entre el dia i la nit ajuda a
la floració. Les temperatures diürnes entre 28 i
32ºC fan que la fruita sigui dolça i maduri bé, i
temperatures nocturnes entre 12 i 20ºC, fan que
la fruita tingui un bon color. Temperatures inferiors
a 10ºC i superiors a 33ºC afecten a la vida
del pol·len, produint un mal quallat del fruit.
(Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
Les necessitats hídriques són força variables, des
dels 700mm als 2500mm de pluja a l’any, essent
el òptim entre 1000-1500mm/any. Les plantacions
productores de mango estan limitades per
zones que es troben per sota dels 800m sobre el
59