Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

de llocs de treball nous, també va augmentar el
volum de dones que treballaven. En el període
2001-07 hi ha una caiguda de l’atur dels nadius
catalans i es creen 800.000 llocs de treball. A
Catalunya, en aquell període de temps, més del
70% dels llocs de treball estan ocupats per immigrats,
destaca l’any 2007 amb un 95%. Això es
degut a la manca de nadius catalans, fet que genera
una crida a la immigració, sense una dinàmica
demogràfica i sense que la natalitat augmenti.
(Oliver, 2009)
També existeix l’evidencia que els treballadors
immigrats presenten pautes de mobilitat
més flexibles que els treballadors nacionals,
començant a constituir un factor explicatiu de
l’increment de la flexibilitat laboral a Espanya
(Cuadrado et al, 2007). No es detecten indicis de
que la mà d’obra immigrada competeixi intensament
pels mateixos llocs de treball amb la població
d’origen, però hi ha certa evidència empírica
de que la fricció pot estar produint-se a nivell salarial
més que a nivell de lloc de treball. (Iglesias
i Llorente, 2008)
Hi ha una necessitat de població immigrada, ja que
hi ha feines que només les fan els col·lectius de
població estrangera; són mà d’obra complementaria
a la nadiua, els catalans tenen més estudis i
troben feines més ben pagades. Fins a cert punt,
som deutors de la immigració; el nostre benestar
ha augmentat per les seves aportacions i ha propiciat
un rejoveniment de la societat. La majoria
de la població immigrada que treballa al nostre
país es troba en el grup d’edat comprès entre 20
i 40 anys, aquest col·lectiu utilitza poc la Seguretat
Social, no té gent gran a càrrec, hi ha una part
que no té fills, i si els tenen gasten menys, a més
fan una contribució amb els seus impostos i l’IVA.
(Oliver, 2009)
A curt termini, l’atur ha augmentat per dos motius:
destrucció dels llocs de treball i l’entrada de
noves persones a l’atur. A Catalunya la població
immigrada en atur ha augmentat força, però pel
que fa als nadius, en els darrers anys ha passat
del 12% al 12,5%. La crisi en el sector de la construcció
ha fet augmentar l’atur, en el que hi ha una
part important de mà d’obra immigrada; com que
ja no es troba feina fàcilment hi ha una frenada
dels moviments migratoris. En el futur, la construcció
no tornarà a ser un sector tant important,
sinó que ho serà més el sector serveis i darrerament
s’ha vist que sobra mà d’obra de baixa qua-
litat. (Oliver, 2009).
1.1.3. Hàbits de consum i la població immigrada.
L’actual desenvolupament de la immigració a Espanya
està contribuint, sense cap dubte, a una
societat multicultural, amb unes necessitats i demandes
específiques, que hem de conèixer per
poder donar-hi una correcta resposta. A la vegada,
el ràpid creixement de la immigració, està
introduint canvis en l’alimentació, afavorint una
fusió gastronòmica (Langreo, 2005), de manera
que hi ha una diversificació del mercat alimentari
(Martín, 2005).
La població estrangera té una sèrie de valors i
símbols culturals diferents a la societat d’acollida.
El primer que es perd quan es canvia de país són
els símbols referents a l’idioma i la forma de vestir.
Alguns autors assenyalen que l’alimentació és
la característica cultural que més difícilment es
perd, i aquesta resistència es fa més gran a major
edat de la persona immigrada (Gil i Romo, 2007).
Així, l’alimentació és un dels factors més arrelats
i aquest pot generar conflictes en el moment
d’assentar-se, trobant-se atrapats entre el patró
alimentari del seu país d’origen i la dieta del país
de destí, si a aquests factors s’afegeix una desestructuració
familiar i la falta de recursos econòmics,
entenem que molts cops la seva alimentació
sigui insuficient.
Cal destacar la importància de l’estructura de la
llar, ja que s’ha comprovat que en les cases on
hi ha parelles, la dona continua tenint el rol de
portar la casa, això comporta que l’alimentació és
més propera o més semblant a la que portaven
en el seu país d’origen. Els homes canvien més
l’alimentació ja que compren més preparats. (Espeix,
2009).
La catalogació dels diferents tipus de llars és la
següent:
• unifamiliars: família estàndard (mare, pare i
fills)
• família completa: família estàndard més avis,
germans....
19