Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

na meitat del segle XIX, s’han plantejat obres de
regulació i de derivació de les aigües dels rius
que recorren el país per tal de poder disposar
de majors garanties de reg per a les produccions
agrícoles i millorar, a través del regadiu, la renda
dels agricultors i la viabilitat de les explotacions
agràries.
L’aigua per al regadiu procedeix bàsicament
d’embassaments situats en els rius de les conques
internes de Catalunya o en els de la conca
de l’Ebre que, posteriorment, es distribueix a través
de canals i sèquies. La reutilització d’aigües
procedents de depuradora per a regadiu és encara
relativament escassa. (Regs de Catalunya)
Actualment, hi ha més d’1 milió d’hectàrees de
superfície agrària útil (SAU) a Catalunya, de les
quals 275 mil són regades. És a dir, el 25% de la
superfície de conreu del nostre país és de regadiu,
això s’observa en la taula 5, on la majoria dels
cultius ocupen més superfície en secà. Un 77%
d’aquests regadius (275 mil hectàrees), es reguen
amb reg tradicional (Generalitat de Catalunya).
1.894
Taula 5: Superfície cultivada per províncies en diferents sistemes.
(Font: Elaboració pròpia a partir de dades Idescat)
El regadiu, no solament permet millorar el futur
de l’agricultura en un context en que la producció
d’aliments té un caràcter estratègic irrenunciable,
sinó que moltes de les produccions vegetals del
nostre regadiu contribueixen de forma clara, a la
millora del medi ambient a través de l’eliminació
de CO2 i de la fixació de nitrogen en el sòl. En
realitat, aquestes 260.000 ha de regadiu són una
710
2.604
superfície relativament reduïda i les infrastructures
de regadiu més antigues, requereixen ja d’una
urgent modernització.
Els regadius tradicionals distribueixen l’aigua per
gravetat, de major a menor cota i reguen per inundació,
model dit també a tesa o a manta, utilitzant
grans dotacions d’aigua, (de 8.000 a 12.000 m3 /
ha/any i fins a 20.000 m3 /ha/any per la producció
d’arròs), bona part de la qual es recupera a través
dels aqüífers o de les escorrenties que permeten
regar de nou aigües avall. Els canals i sèquies de
distribució d’aquests regadius històrics requereixen,
hores d’ara, importants inversions per al
seu manteniment i millora. La gestió, pràcticament
manual, d’aquests regadius i l’establiment
de torns per a la disponibilitat d’aigua dificulta
cada cop més la seva pràctica. (Regs de Catalunya)
Des del Govern de la Generalitat de Catalunya
s’ha creat el nou pla de regadius, que pretén impulsar
la millora de la gestió de l’aigua d’acord
amb els objectius establerts en la Directiva Marc
de l’Aigua de la Unió Europea.
El Pla de Regadius pretén promoure l’ús sostenible
de l’aigua a través de l’estalvi, ja que el regadiu
és una font de beneficis per al conjunt de
la societat catalana. Amb el foment de nous regadius
eficients i modernitzats es disposarà d’una
major producció d’aliments, de més aigua de boca
i es generarà riquesa. Les dues accions principals
seran:
• Modernitzar els regs tradicionals, com els Canals
d’Urgell, Pinyana, el Canal d’Aragó i Catalunya
o bé el del Delta de l’Ebre
• Implantar nous regadius eficients com ara el
Segarra-Garrigues, l’Algerri-Balaguer, Segrià Sud
i el Garrigues Sud.
Qui s’encarrega de dur a terme el pla de regadius
és Regs de Catalunya SA (REGSA), és una empresa
pública depenent de la Generalitat de Catalunya,
que es relaciona amb el Govern a través del
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció
Rural, mitjançant un Conveni que fou signat el 23
de desembre de 1992 i actualitzat el 8 de març
de 1994. L’objecte social de l’empresa és realitzar
actuacions de promoció i execució de regs
d’iniciativa o amb participació de la Generalitat
de Catalunya, tant pel que fa a la construcció de
canals i sèquies principals com a les obres de conducció
secundària dins de cada zona regable i la
prestació directa o indirecta del servei.
27