CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

4.2.8 Febre reumàtica amb afectació cardíaca
Si no s’indica que el procés reumàtic estava actiu en el moment de la mort,
considereu que hi havia activitat si l’afecció cardíaca (diferent de les
afeccions terminals i de l’endocarditis bacteriana) que s’especifica com a
reumàtica, o es confirma que ha estat provocada per febre reumàtica, és
descrita com a aguda o subaguda. En cas que no s’especifiqui aquesta
descripció, els termes «carditis», «endocarditis», «cardiopatia»,
«miocarditis» i «pancarditis» poden ser considerats com a aguts si l’interval
entre l’inici i la mort és de menys d’un any o, si no es confirma cap interval,
si en el moment de la mort es tenen 15 anys o menys. La pericarditis es pot
considerar aguda a qualsevol edat.
4.2.9 Malformacions congènites, deformacions congènites i
anomalies cromosòmiques congènites
Les afeccions següents es poden considerar congènites quan causen la mort a
les edats que es notifiquen, sempre que no s’indiqui que varen ser adquirides
després del naixement.
106
• Menys d’1 any: aneurisma, estenosi aòrtica, atrèsia, atròfia cerebral,
quist cerebral, deformitat, desplaçament d’òrgan, ectòpia, hipoplàsia
d’òrgan, malformació, estenosi pulmonar, cardiopatia valvular.
• Menys de 4 setmanes: cardiopatia NE, hidrocefàlia NE.
Si l’interval entre l’inici i la mort i l’edat del difunt indiquen l’existència de
l’afecció des del naixement, considereu qualsevol malaltia com a congènita
encara que no s’hagi especificat com a congènita en el certificat mèdic.
En els certificats de defunció neonatals o infantils en què s’especifiquin els
pulmons o la hipoplàsia pulmonar amb menció d’immaduresa, de
prematuritat, de gestació curta o de pes baix en néixer, codifiqueu la
immaduresa pulmonar (P28.0) en comptes d’utilitzar el codi Q33.6.
4.2.10 Natura de la lesió
Cal emprar els codis de causes externes (V01-Y89) com a codis primaris per
a la codificació d’afeccions úniques i la tabulació de mortalitat que inclogui
lesions, intoxicacions i altres conseqüències de causes externes.
Es recomana que, a més, empreu un codi del capítol XIX (S00-T98) per a
identificar la natura de la lesió i permetre tabulacions pertinents. Les notes
que s’indiquen tot seguit fan referència a aquesta codificació.