CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

1860, Florence Nightingale va insistir que s’havia d’adoptar la classificació
de malalties de Farr per a la tabulació de la morbiditat hospitalària amb
l’article Propostes per a un pla uniforme d’estadístiques hospitalàries.
A la Primera Conferència per a la Revisió de la Classificació de Bertillon de
les Causes de Mort, celebrada a París el 1900, es va adoptar una classificació
de malalties paral·lela per a les estadístiques de morbiditat. També es va
adoptar una llista paral·lela a la Segona Conferència el 1909. Les categories
addicionals per a malalties que no causaven la mort es van formar mitjançant
la subdivisió de determinades categories de la classificació de causes de mort
en dos o tres grups de malalties, cadascun indicat per una lletra. La traducció
en anglès de la “Segona revisió decennal”, publicada pel Departament de
Comerç i Treball dels Estats Units el 1910, es va anomenar Classificació
internacional de causes de malalties i de mort. Les revisions posteriors van
incorporar alguns dels grups a la Llista internacional de causes de mort
detallada. La Quarta Conferència Internacional va adoptar una classificació
de malalties que només es diferenciava de la Llista internacional de causes
de mort per l'addició de subdivisions en 12 títols. Això no obstant, aquestes
classificacions internacionals de malalties no van rebre l’acceptació general,
ja que ampliaven molt poc la llista bàsica de causes de mort.
En absència d’una classificació uniforme de malalties que es pogués utilitzar
satisfactòriament per a estadístiques de malalties, nombrosos països van
considerar que calia elaborar les seves pròpies llistes. El Consell de Salut del
Domini de Canadà va preparar un codi estàndard de morbiditat que es va
publicar el 1936. Les subdivisions principals d’aquest codi representaven els
divuit capítols de la revisió de 1929 de la Llista internacional de causes de
mort, i que al seu torn se subdividien en unes 380 categories específiques de
malalties. En la Cinquena Conferència Internacional, que va tenir lloc el
1938, el delegat canadenc va presentar una modificació de la Llista perquè
fos considerada com la base d’una llista internacional de causes de malalties.
Tot i que no es va prendre cap decisió en relació amb aquesta proposta,
aquesta Conferència va adoptar la resolució que s’ha esmentat anteriorment.
El 1944, al Regne Unit i als Estats Units es van publicar classificacions
provisionals de malalties i lesions per a la tabulació de les estadístiques de
morbiditat. Ambdues classificacions eren més exhaustives que la llista
canadenca però, igual que aquesta, seguien l'ordre general de malalties de la
Llista internacional de causes de mort. La Classificació britànica la va
preparar el Comitè d’Estadístiques de Morbiditat Hospitalària del Consell de
Recerca Mèdica, que es va crear el gener de 1942, i es va titular Una
classificació provisional de malalties i lesions per a la tabulació
d’estadístiques de morbiditat (17). Es va preparar amb l’objectiu d’oferir un
esquema per a recopilar les estadístiques dels pacients admesos en els
hospitals del Regne Unit i enregistrar-les, mitjançant l'ús d'una classificació
173