CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

la localització, va perdurar com a base de la Llista internacional de causes
de mort.
6.2 Adopció de la Llista internacional de causes de mort
En una trobada a Viena el 1891, l’Institut Internacional d’Estadística,
successor del Congrés Internacional d’Estadística, va encarregar la
preparació d’una classificació de causes de mort a un comitè dirigit per
Jacques Bertillon (1851-1922), cap dels serveis d’estadística de la ciutat de
París. Cal destacar que Bertillon era nét d'Achille Guillard, un botànic i
estadístic de renom que al primer Congrés Internacional d’Estadística
celebrat el 1853 va presentar la resolució en què se sol·licitava a Farr i
D’Espine que preparessin una classificació uniforme. L’informe d’aquest
comitè el va presentar Bertillon a la reunió de l’Institut Internacional
d’Estadística que va tenir lloc a Chicago l’any 1893, on es va adoptar. La
classificació que va preparar el comitè de Bertillon es basava en la
classificació de causes de mort que s’utilitzava a la ciutat de París que, des
que es va revisar el 1885, representava una síntesi de les classificacions
anglesa, alemanya i suïssa. La classificació es basava en el principi adoptat
per Farr de fer una distinció entre les malalties generals i les malalties
localitzades en una regió anatòmica o en un òrgan concrets. D’acord amb les
instruccions del Congrés de Viena elaborades a petició de L. Guillaume,
director del l’Oficina Federal d’Estadístiques de Suïssa, Bertillon va incloure
tres classificacions: la primera, una classificació abreujada de 44
descripcions literals; la segona, una classificació de 99 descripcions literals, i
la tercera, una classificació de 161 descripcions literals. La Classificació de
causes de mort de Bertillon, tal com es va anomenar al començament, va
rebre l’aprovació general i va ser adoptada per diversos països i per
nombroses ciutats. El primer lloc on es va utilitzar va ser a Amèrica del
Nord, en què Jesús E. Monjarás va elaborar les estadístiques de San Luis
Potosí, Mèxic (13). L’any 1898, en una reunió celebrada a Ottawa (Canadà),
l’Associació Americana de Salut Pública va recomanar que els registres de
Canadà, Mèxic i els Estats Units d’Amèrica adoptessin la Classificació de
Bertillon. A més a més, va suggerir que es corregís la classificació cada deu
anys.
A la reunió de l’Institut Internacional d’Estadística celebrada a Christiania el
1899, Bertillon va presentar un informe sobre el progrés de la Classificació, i
hi va incloure les recomanacions de l’Associació Americana de Salut Pública
sobre les revisions decennals. Aleshores, l’Institut Internacional d’Estadística
va adoptar la resolució següent (14):
L’Institut Internacional d’Estadística, convençut de la necessitat d’utilitzar
nomenclatures comparables en els diversos països:
169