CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

Si per error s’anota a l’apartat (e) una afecció classificable com a
afecció del nadó o del fetus a una afecció materna, classifiqueu-la com si
fos una afecció fetal o materna addicional de l’apartat (b) o (d)
respectivament.
Exemple 7: Nascut mort; mort després de l’inici del part Codifiqueu
4.4 Morbiditat
(a) Hipòxia intrauterina greu P20.9
(b) Occipitoposterior persistent
(c) – P03.1
(d) – P03.2
(e) Part difícil amb fòrceps
Codifiqueu la presentació occipitoposterior persistent a
l’apartat (c); codifiqueu el part difícil amb fòrceps a l’apartat
(d).
Durant la vigència de la sisena revisió de la CIM, que es va adoptar el 1948,
es van rebre nombroses peticions d’administradors de la salut pública, de
gestors sanitaris, d’autoritats de la seguretat social i d’investigadors de
diverses disciplines sanitàries perquè hi hagués una classificació adequada
per a la morbiditat. Per tant, la CIM es va adequar per a permetre l’agrupació
de dades de morbiditat, a banda dels seus usos tradicionals, i des d’aleshores,
els aspectes de morbiditat s’han anat ampliant progressivament a través de
successives revisions. Les dades de morbiditat s’utilitzen cada vegada més en
la formulació de polítiques i programes sanitaris, i en la gestió, el seguiment
i l’avaluació corresponents, en epidemiologia, en la identificació de
poblacions de risc i en recerca clínica (inclosos els estudis d’incidència de
malalties en diferents grups socioeconòmics).
L’afecció que s’ha d’utilitzar per a fer una anàlisi de morbiditat d’afecció
única és l’afecció principal que es tracta o s’estudia durant l’episodi
assistencial. L’afecció principal es defineix com l’afecció que es diagnostica
al final de l’episodi assistencial i que motiva fonamentalment la necessitat de
tractaments o proves del pacient. Si hi ha més d’una afecció d’aquest tipus,
s’hauria de seleccionar aquella que comporta un ús més elevat de recursos.
Si no s’ha fet cap diagnòstic, s’hauria de seleccionar com a afecció principal
el símptoma, resultat anòmal o problema principals.
A més a més, a part de l’afecció principal, sempre que sigui possible cal
incloure al registre, i per separat, altres afeccions o problemes que s’hagin
tractat durant l’episodi assistencial. Per «altres afeccions» s’entenen aquelles
afeccions que coexisteixen o es desenvolupen durant l’episodi assistencial i
119