CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

2.3 Principis generals de la Classificació de malalties
Com William Farr va declarar l’any 1856 (9):
La classificació és un mètode de generalització. Així, doncs, es poden utilitzar
diverses classificacions amb avantatges i el metge, el patòleg o el jurista,
cadascun des del seu punt de vista, poden classificar legítimament les
malalties i les causes de mort de la manera que considerin que facilita les
investigacions i permet produir resultats generals.
Una classificació estadística de les malalties ha de limitar-se a un nombre
determinat de categories mútuament excloents i que englobin totes les
afeccions. Les categories s’han de seleccionar per facilitar l’estudi estadístic
de les malalties. Un estat morbós determinat que tingui una importància
particular a la salut pública o que es produeixi amb freqüència ha de tenir la
seva pròpia categoria. Si no, les categories s’assignaran a grups d’afeccions
separades però relacionades. Cada malaltia o afecció morbosa ha de tenir un
lloc ben definit a la llista de categories. Consegüentment, en la classificació
hi ha categories residuals per a altres malalties i afeccions diverses que no es
poden assignar a les categories més específiques. A les categories residuals,
s’hi han de classificar el mínim d’afeccions possibles.
El fet d’agrupar és el que diferencia una classificació estadística d’una
nomenclatura, que ha de tenir una descripció literal per a cada afecció
morbosa coneguda. No obstant això, els conceptes classificació i
nomenclatura estan íntimament lligats perquè una nomenclatura sol
organitzar-se sistemàticament.
Una classificació estadística pot permetre diferents nivells de detall si té una
estructura jeràrquica amb subdivisions. Una classificació estadística de
malalties ha d’oferir la possibilitat d’identificar malalties específiques i
alhora permetre la presentació estadística de dades per a grups més amplis,
de manera que es pugui obtenir informació útil i comprensible.
Els mateixos principis generals poden aplicar-se a la classificació d’altres
problemes de salut i raons per les quals es contacta amb els serveis sanitaris,
que també s’incorporen a la CIM.
La CIM s’ha desenvolupat com una classificació pràctica, més que purament
teòrica, a la qual hi ha diferents compromisos entre la classificació basada en
l’etiologia, la localització, les circumstàncies de l’inici, etc. També s’hi han
fet ajustaments per adequar-se a la varietat d’aplicacions estadístiques per a
les quals es va dissenyar la CIM, com ara la mortalitat, la morbiditat, la
seguretat social i altres tipus d’estadístiques i d’estudis sanitaris.
15