CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

2. Descripció de la Classificació
estadística internacional de
malalties i problemes relacionats
amb la salut
2.1 Finalitat i àmbit d’aplicació
Una classificació de malalties es pot definir com un sistema de categories al
qual s’assignen entitats morboses segons uns criteris establerts. La finalitat
de la CIM és permetre l’anàlisi sistemàtica del registre, la interpretació i la
comparació de les dades de mortalitat i morbiditat de països o zones diferents
i en períodes temporals diferents. La CIM s’utilitza per a convertir els termes
diagnòstics de malalties i altres problemes de salut en codis alfanumèrics que
permeten emmagatzemar les dades, recuperar-les i analitzar-les fàcilment.
A la pràctica, la CIM ha esdevingut la classificació diagnòstica estàndard
internacional per a totes les finalitats epidemiològiques generals i per a
moltes altres de gestió sanitària. Aquestes finalitats inclouen l’anàlisi de la
situació general de salut de grups de població, i el seguiment de la incidència
i la prevalença de malalties i altres problemes de salut en relació amb altres
variables, com ara les característiques i les circumstàncies dels individus
afectats. La CIM no està destinada a la indexació d’entitats clíniques
diferents i no és adequada per a aquest fi. D’altra banda, hi ha algunes
limitacions d’ús de la CIM en estudis de qüestions financeres, com ara la
facturació o l’assignació de recursos.
La CIM es pot utilitzar per a classificar malalties i altres problemes de salut
que consten en molts tipus de registres sanitaris i vitals. Originalment, només
s’utilitzava per a classificar les causes de mortalitat tal com apareixien en els
registres de defunció. Més endavant se’n va ampliar l’abast per a incloure-hi
diagnòstics de morbiditat. Cal destacar que, tot i que la CIM està pensada
fonamentalment per a classificar malalties i lesions amb un diagnòstic
formal, no es poden categoritzar d’aquesta manera totes les raons o els
problemes pels quals es té contacte amb els serveis sanitaris.
Consegüentment, la CIM recull una àmplia varietat de signes, símptomes,
resultats anòmals, queixes i circumstàncies socials que poden substituir el
diagnòstic en registres relacionats amb la salut (vegeu el volum 1, capítols
XVIII i XXI). Per tant, es pot utilitzar per a classificar les dades registrades
sota encapçalaments com ara «diagnòstic», «motiu de l’admissió»,
«afeccions tractades» i «motiu de la consulta», que apareixen en una àmplia
3