CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

170
Es complau d’assabentar-se que totes les oficines d’estadística de l’Amèrica
del Nord, i algunes de l’Amèrica del Sud i d’Europa, han adoptat el sistema de
nomenclatura de causes de mort que es va presentar el 1893;
Insisteix enèrgicament que totes les institucions d’estadística europees adoptin
aquest sistema de nomenclatura en termes generals i sense revisar-lo;
Aprova, com a mínim en termes generals, el sistema de revisió decennal
proposat per l’Associació Americana de Salut Pública en la sessió d'Ottawa
(1898);
Insta les oficines d’estadística que encara no s'hi han adherit a fer-ho sense
demora, i a contribuir a la comparabilitat de les nomenclatures de causes de
mort.
Consegüentment, el Govern francès va convocar a París, l’agost de 1900, la
Primera Conferència Internacional per a la Revisió de la Llista de Bertillon o
Llista Internacional de Causes de Mort, en què van assistir delegats de 26
països. El 21 d’agost de 1900 van adoptar una classificació detallada de les
causes de mort que comprenia 179 grups i una classificació abreujada de 35
grups. Es va reconèixer que era recomanable revisar-les cada deu anys i es va
demanar al Govern francès que convoqués la reunió següent el 1910. De fet,
la reunió es va celebrar el 1909; el Govern francès va convocar les reunions
posteriors el 1920, el 1929 i el 1938. Bertillon va seguir promovent la Llista
internacional de causes de mort i en va liderar les revisions de 1900, 1910 i
1920. Com a secretari general de la Conferència Internacional, va enviar la
revisió provisional de 1920 a més de 500 persones i els en va demanar
l’opinió. La seva mort el 1922 va deixar la Conferència Internacional sense
el seu líder. A la sessió de 1923 de l’Institut Internacional d’Estadística,
Michel Huber, el successor de Bertillon a França, va reconèixer aquesta
manca de lideratge, i va presentar una resolució perquè aquest Institut
renovés la decisió de 1893 en relació amb la Llista internacional de causes
de mort i cooperés amb altres organitzacions internacionals per a preparar les
revisions subsegüents. L’Organització de la Salut de la Societat de Nacions
també havia mostrat un interès actiu en les estadístiques vitals, i va nomenar
una Comissió d’experts estadístics perquè estudiessin la classificació de
malalties i causes de mort i altres problemes en el camp de les estadístiques
mèdiques. E. Roesle, cap del Servei d’Estadística Mèdica de l’Oficina
Alemanya de Salut i membre de l’esmentada Comissió, va preparar una
monografia en què es descrivia l’ampliació que caldria fer als codis de la
Classificació internacional de causes de mort de 1920 si es volgués utilitzar
per a tabular les estadístiques de morbiditat. L’Organització de la Salut de la
Societat de Nacions va publicar aquest treball minuciós el 1928 (15). Amb
l’objectiu de coordinar la tasca d’ambdós organismes, es va crear una
comissió internacional, la «Comissió Mixta», que constava del mateix
nombre de representants que l’Institut Internacional d’Estadística i