CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

Un d’aquests enfocaments, «informació basada en la comunitat», implica la
participació de la comunitat en la definició, la recollida i l’ús de les dades
relatives a la salut. El grau de participació de la comunitat oscil·la entre la
implicació només en la recollida de dades i el disseny, l’anàlisi i l’ús de la
informació. L’experiència a diversos països ha demostrat que aquest
enfocament és més que un marc teòric. La Conferència Internacional per la
Desena Revisió de la Classificació Internacional de Malalties (vegeu el
volum 1, pàg. 13-32) indicava a l’informe:
S’ha informat la Conferència de l’experiència de països en el
desenvolupament i l’aplicació d’informació de salut basada en la comunitat
que cobria els problemes i les necessitats de salut, els factors de risc
relacionats i els recursos. Ha corroborat la idea de desenvolupament de
mètodes no convencionals a escala comunitària com a mètode per a omplir les
llacunes informatives a països individuals i enfortir-ne els sistemes
d’informació. S’ha destacat que, tant en els països desenvolupats com en els
països en vies de desenvolupament, aquests mètodes o sistemes s’haurien de
desenvolupar localment i que, a causa de factors com els patrons de morbiditat
o les variacions lingüístiques i culturals, no s’hauria d’intentar transferir-los a
altres àrees o països.
Atesos els resultats tan encoratjadors d’aquest enfocament en diversos
països, la Conferència va acordar que l’OMS havia de continuar guiant el
desenvolupament d’esquemes locals i donant suport al progrés de la
metodologia.
2.2.4 Nomenclatura internacional de malalties (NIM)
L’any 1970, el Consell per les Organitzacions Internacionals de Ciències
Mèdiques (CIOMS) va començar a preparar una Nomenclatura internacional
de malalties (NIM) amb l’ajut de les organitzacions membres, i es van
publicar cinc volums de nomenclatura provisional entre el 1972 i el 1974. No
obstant això, aviat es van adonar que la compilació d’aquesta Nomenclatura,
si havia de ser realment internacional, requeria realitzar una consulta molt
més àmplia de la que era possible només entre els membres del CIOMS.
L’any 1975, la NIM es va convertir en un projecte conjunt del CIOMS i
l’OMS, encapçalat per un comitè executiu tècnic amb representants
d’ambdues organitzacions.
L’objectiu principal de la NIM és aportar un únic nom recomanat per a cada
estat morbós. Els criteris de selecció principals d’aquest nom són que ha de
ser específic (d’aplicació per a una única malaltia), inequívoc, al més
descriptiu possible, al més senzill possible i, quan es pugui, basat en una
causa. Tanmateix, s’hi inclouen com a sinònims molts noms àmpliament
utilitzats que no compleixen tots els requisits anteriors, sempre que no siguin
inadequats, erronis o contraris a les recomanacions de les organitzacions
13