CatSalut - Servei Català de la Salut - Generalitat de Catalunya

subcategoria situat en algun altre lloc de la classificació al qual s’ha
d’assignar el terme exclòs.
En les notes encapçalades amb el mot «exclou», que es troben després d’un
títol de capítol, de bloc o de categoria, hi ha les exclusions generals que són
comunes a un grup de categories o a totes les subcategories d’una categoria
de tres caràcters.
Descripcions
A més a més dels termes d’inclusió i exclusió, al capítol V, «Trastorns
mentals i del comportament», s’utilitzen descripcions àmplies per indicar el
contingut de les categories i subcategories. S’utilitza aquest mecanisme
perquè la terminologia dels trastorns mentals varia molt, especialment entre
diferents països, i pot ser que s’utilitzi una mateixa denominació per a
afeccions diferents. Les descripcions no s’han de codificar.
En altres parts de la CIM apareixen tipus semblants de definicions, com ara
en el capítol XXI, on s’utilitzen per a clarificar el contingut d’una categoria o
subcategoria.
3.1.3 Dos codis per a determinades afeccions
El sistema «de la daga i l’asterisc»
La CIM-9 va introduir un sistema, que va continuar a la CIM-10, basat en
l’ús de dos codis per a les afirmacions diagnòstiques que contenen
informació sobre una malaltia bàsica generalitzada i sobre la manifestació
d’aquesta malaltia en una localització o en un òrgan concrets que representa
un problema clínic per si mateixa.
El codi primari correspon a la malaltia bàsica i s’indica mitjançant una
«daga» (†); el codi addicional per a la manifestació es marca amb un asterisc
(*). Es va adoptar aquesta convenció perquè no n’hi havia prou de codificar
la malaltia bàsica per a elaborar estadístiques relacionades amb especialitats
concretes en els casos en què es volia classificar l’afecció en el capítol
corresponent a la manifestació quan aquesta era la raó per la qual es
necessitava assistència mèdica.
Encara que el sistema de la daga i l’asterisc permet fer classificacions
alternatives per a la presentació d’estadístiques, un dels principis de la CIM
estableix que el codi amb daga és el codi principal i sempre s’ha d’utilitzar.
Cal preveure l’ús del codi amb asterisc com un «afegit» si també es necessita
el mètode alternatiu de presentació; mai no s’ha d’utilitzar aïlladament en el
procés de codificació. Les estadístiques que incorporen els codis amb daga
s’ajusten a la classificació tradicional que s’utilitza per a presentar la
23