PPjTl

100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISna i va participar a la guerra com a soldat ras, al frontde Lleida, on va coincidir amb Víctor Torres, comissaride la Columna Macià-Companys reconvertida en 146brigada mixta de la 30 divisió. Pocs mesos abans queacabés el conflicte va emmalaltir i va tornar a Barcelonaon retrobà antics companys. Aurèlia Serra recordaaquells temps:«Ell i en Rivera, n‘Armengol i en Raventós, tots erenfuncionaris de l’Ajuntament i varen ésser depurats pelsfranquistes. El cap els hi va dir que no podien tornar ala feina perquè els seus llocs estaven reservats per a falangistesi excombatents dels seus.El meu germà va estar tot un any sense trobar feinaenlloc fins que el mateix cap el va col·locar en unaagència administrativa de l’Ajuntament, al carrer Portaferrissa.El va col·locar allí perquè era un lloc discret.»Jaume Serra, tenia estudis d’economia per la HenryGeorge School of Social Science de Nova York i estavamolt ben considerat a l’Ajuntament, però va acabarmarxant a la Compañia General de Seguros, una de lesempreses dels germans Muñoz Ramonet, personatgesclau de la Barcelona de l’estraperlo, els quals, el 1962,l’enviarien a la delegació de Manila.A la primavera del 1946 hi varen haver detencionsmassives com a represàlia per les manifestacions del14 d’abril contra el règim. Esquerra va ésser la mésafectada amb uns 70 detinguts. Tarradellas va sospitarde possibles delacions sorgides del Consell Nacionalde la Democràcia Catalana (CNDC) presidit per JosepPous i Pagès, que s’autoproclamava com el governde Catalunya a l’interior.El clima d’enfrontament i malfiança entre l’oposiciócatalanista propiciava aquest ambient. La realitatés que la caiguda del militants d’Esquerra, com Serrai Gasulla, Maria Casi, Pere Puig, Pau Ris, Miquel Ferrer,Miquel Arpa, Isidre Armengol o Josepa Martí, entred’altres, va estar provocada per la detenció d’un correuque intentava passar documentació cap a França.Aquest correu deuria dir algun nom després d’éssertorturat. 126126 Mercè Morales, La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític cata-«En aquella època es feien reunions a casa dels meuspares. Hi venien l’Armengol, que estava entrant i sortintde la presó constantment, en Raventós i en PauRis. Com que encara hi havien els “serenos” que rondavenpels carrers, tenien que pujar d’un en un aprofitantque el vigilant anava a un altre carrer. Tot aquestgrup, durant la Segona Guerra Mundial, també veniena casa a escoltar la BBC perquè, el meu germà parlavamolt bé l’anglès.L’any 1946, quan varen detenir el meu germà, era acasa d’en Pau Ris i sembla que una veïna els va denunciar.Varen estar a la presó quasi un any. A la meva cunyadala varen detenir pel carrer. La varen dur a la comissaria,i la varen apallissar. Li varen deixar la cara benmorada. Sembla que l’estaven seguint perquè la varenagafar amb uns dels papers que feia el meu germà. Ellava dir que els papers li havien donat pel carrer, a la PlaçaCatalunya. La varen portar fins allí, apallissada i tot,per veure si hi havia quedat amb algú i el delatava, peròno varen aconseguir que digues que els papers eren delseu home Ho va passar molt malament perquè mentrela interrogaven li posaven llapis entre els dits i hi picavenper trencar-li les mans. La varen empresonar unsmesos.»Detingut per segon cop el gener de 1947 JaumeSerra va haver de deixar la política més partidista i foudesignat pel president Irla nou delegat d’informacióde la Generalitat a l’interior. La feina, —que durà unany, fins la dissolució d’aquesta delegació—, era mantenirrelacions amb el cos consular i editar el Butlletíd’Informació de la Generalitat per tal de contrarestarel CNDC, que no reconeixia el Govern Irla. 127Jaume Serra continuà vinculat a Esquerra tota lavida, però per refer el partit a l’interior, el secretari generalJosep Tarradellas envià des de França, el 1948,un nou contacte no fitxat, Joan Rodríguez Papasseit,que cauria als dos mesos. No seria fins el 1952 quanHeribert Barrera tornaria de l’exili i assumiria la direcciód’Esquerra a l’interior.là, p. 575-589.127 Daniel Díaz. L’oposició catalanista al franquisme: El republicanismeliberal i la nova oposició (1939-1960), p. 36-44.