PPjTl

ésser musulmans els estava prohibit menjar molts delsaliments.» 48tat el seu secretari personal, el doctor Pere Grasses, unintel·lectual molt reconegut a Veneçuela.» 4952LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISEl Congrés va ser positiu perquè, amb l’actitud delsespanyols tothom es va assabentar de que hi haviagrups de joves catalans i bascos organitzats. Núria Pi-Sunyer, per exemple, va ser convidada per les JoventutsLiberals angleses a formar part del seu Comitè Internacional.Acabat el Congrés, Núria Pi-Sunyer es va fer militantd’ERC.De tornada a Anglaterra calia pensar com aconseguiruna bona formació. Les facilitats de l’etapa de laguerra s’havien acabat per als estrangers.«El curs que havia fet a Birmingham em va anar moltbé perquè, un cap acabada la guerra, vaig aconseguiranar dos anys a una universitat nord-americana, el CollegeSkidmore de Saratoga Springs. A més, en aquellaèpoca tots els catalans de l’exili ens ajudàvem i, comque la família Pi i Sunyer era nombrosa i estava moltdispersa, hi havia més possibilitats. La meva germanaCarolina, que estava a Estats Units, m’ho va gestionar.»Un cop Llicenciada en Literatura Anglesa, Núria vatornar al costat dels seus pares.Els exiliats catalans estaven molt decebuts amb elspaïsos aliats perquè no acomplien el que teòricamenthavien promès:«Els laboristes anglesos van fer campanya dient quetraurien el general Franco i que ajudarien a fer que Espanyafos una democràcia.I això no va passar. De seguida va venir la guerra fredai tot va canviar. La sensació va ser de pena i de ràbiai va provocar la segona onada de gent cap a Amèrica.Els veterans de guerra tornaven a Anglaterra, la universitatestava plena, tothom tornava a treballar. El meupare va fer miracles per tirar endavant la família però vaarribar el moment de prendre la decisió de marxar capa Veneçuela on hi havia l’oncle August i el que havia es-48 Núria Pi-Sunyer, Op. cit., p. 270-273.Carles Pi i Sunyer havia treballat per la secció d’emissionsper a Sud-amèrica de la BBC. També havia endegatuna recerca sobre els revolucionaris veneçolansque l’hi havia encarregat l’Acadèmia de la Històriad’aquell país.Ja instal·lats a Caracas, a la dècada del 1950, CarlesPi i Sunyer va treballar per al Ministeri de Foment i vacontinuar amb la seva tasca de creació literària i històrica.Núria Pi-Sunyer va començar a donar classes al’Instituto Pedagógico de Caracas i es va casar amb elfisiòleg Rossend Carrasco i Formiguera, germà de Manuel,el polític d’Unió Democràtica de Catalunya afusellatper Franco. Carrasco era deixeble del doctor AugustPi i Sunyer i va ser un dels grans especialistes enel tractament de la diabetis.Carles Pi i Sunyer va morir a Caracas el 1971. Els fills,respectant el seu desig de descansar a Catalunya, varenintentar fer gestions amb les autoritats franquistesper tal de repatriar el cos. Havien passat trenta-dosanys des de l’acabament de la guerra però l’odi del règimencara era ben viu:«Quan tot estava preparat per portar-lo a l’aeroportde Caracas, va arribar la inesperada trucada d’en Pep ila Lina dient-nos que de cap manera portéssim el parea Barcelona. El governador civil havia dit que s’apoderariendel cadàver a l’arribada a l’aeroport, que se’n fariencàrrec els funcionaris de Governació Civil, els qualso el retornarien a Caracas o se l’endurien sol al cementirii l’enterrarien com i quan volguessin.» 50El 3 de maig de 1980, les despulles de Carles Pi i Sunyer,alcalde republicà de Barcelona, van ser rebudesamb tots els honors al Saló de Cent de la ciutat. Actualmentdescansa al cementiri de Roses.Núria Pi-Sunyer es va traslladar definitivament aBarcelona on participa activament en actes de partit ide record als exiliats.49 Àngel Ramos, Op. cit.50 Núria Pi-Sunyer, Op. cit., p. 358-359.