62LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISTarragona, 1934Les dones d’Esquerra de Manresaen una excursió. Antonieta Feliu(amb barret) és la tercera dempeus,començant per l’esquerra.MMSAntònia Feliu i MiróBerga, 1896 - Barcelona, 1968L’Antonieta Feliu era una dona moderna, catòlica i amb empenta. Unadona que per matrimoni, amb l’empresari Miquel Forn, formava part de pledret de la burgesia manresana. La seva posició socioeconòmica i la sevaperspectiva catalanista i liberal, la varen abocar a l’articulisme, l’activismecultural i, finalment, a l’acció política.Va ser la primera militant femenina d’ERC a Manresa i el gener de 1933va impulsar el «Grup Femení» del partit juntament amb Maria Casajuana,Anna Espelt i Isabel Arderiu.Pel testimoni de Maria Casajuana sabem de la prevenció que provocavaentre els homes del partit l’activitat política d’aquestes dones. En general,la creació dels grups femenins d’ERC no va estar lliure de polèmica entreles mateixes dones del partit ja que moltes, com Maria Teresa Gibert, elsconsideraven discriminatoris, mentre d’altres els veien com l’única manerade poder participar sense despertar el rebuig dels homes. 65Antonieta Feliu era d’aquest darrer grup i es felicitava de la creació delgrup en un dels seus primers articles al diari manresà d’Esquerra, El Dia:65 Maria Dolors Ivern, Les dones d’Esquerra. 1931-1939, p. 25.
«Definitivament, ja tenim constituït el nostre GrupFemení d’Esquerra Republicana de Catalunya.L’èxit assolit en la formació d’aquest Grup Femení ésquelcom emocionant.Ha traspassat el límit de tots els optimistes. [...][...] i Manresa, habituada a portar la davantera en elsesdeveniments transcendentals de la nostra terra, quisap si arribarà a ésser —com ens digué l’amiga AngelinaColubret, amb aquell verb tan seu, tan acostumat adominar públics— l’espill on es miraran les dones d’Esquerrade Catalunya.» 66El principal argument de les veus que s’oposaven al’entrada de les dones en els partits polítics era el deles seves mancances educatives. Tot i que, com va evidenciarLluís Companys durant la polèmica del sufragifemení, la majoria dels homes tampoc havien rebutuna educació formal.Feliu li dóna la volta a l’argument dels contraris:«[...] ...aquest “Grup” que en el seu embrió, algú miravaamb ironia, i deia: ¡que voleu que fassin les donesd’esquerra si gairebé no saben de llegir i escriure! méstard, ja el miraren amb expectació i digueren: semblaque es belluguen massa aquestes dones; però avui amigues,fita la mirada sobre nosaltres, ens esguarden ambneguit, amb paüra, temen que arribem a ésser el puntalmés fort de la República.» 67En els seus articles publicats del 1932 al 1937, AntonietaFeliu se’ns presenta com una dona amb opinionscontundents i especialment crítiques amb l’actuacióde l’Església Catòlica durant la Dictadura. Ho exemplificaamb el silenci eclesiàstic davant l’afusellamentdels capitans republicans de l’Exèrcit espanyol, FermínGalán i Ángel García Hernández.«[...] ha arribat [...] la nova de l’indult del generalSanjurjo.També ens hem assabentat que els primers a implorar-lohan estat dues víctimes del despotisme monàrquic.La mare del capità Galán i la vídua de García Hernández.A mi això m’ha colpit en l’ànima. Que jo sàpiga, quana l’una li afusellaren el fill, i a l’altra el marit, ni els patronats,clero, aristòcrates, ni les juntes de dames i ropers,ni els casinos, generals, etc., no demanaren res niferen la més petita gestió per tal d’obtenir l’indult. Elsherois morien afusellats. L’Espanya monàrquica, militarista,i el que és més dolorós, l’Espanya catòlica guardarenun silenci estoic. En les nostres catedrals no es celebrarenpompes fúnebres; ni que jo sàpiga, ningú elsresà cap parenostre. [...] Ningú no demanà clemènciaper aquells idealistes, i amb llur mutisme consentiren elseu afusellament [...][...] I dues dames republicanes, i si la paraula la trobemimpròpia, dues dones víctimes de les militarades, itots els republicans, de genolls, en nom del Crist crucificat,en nom de la llibertat i de la pàtria han demanat iobtingut clemència per un general traidor.» 68Feliu aprofita per demanar la llibertat dels acusatsper delictes d’opinió:Ara és necessari que demanem per als republicansla mateixa clemència [...]. Existeixen periodistesi altres homes de lletres que purguen el pecat d’haverpensat. Alguns d’aquests condemnats tenen penesaclaparadores.» 69No sabem quin efecte va causar aquest article entrela societat manresana però de ben segur que aquest«pecat d’haver pensat», li seria atribuït a ella mateixadesprés de la derrota republicana i li costaria la difamació,la presó i l’ostracisme.D’on sorgia la base ideològica d’aquesta dona il·lustrada i benestant? Ella mateixa ho explicà tot rememorantla proclamació de la República i l’ebullició juvenildel catalanisme dels inicis del segle XX:63LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS66 Antonieta Feliu, «El nostre Grup Femení», El Dia, 13 de generde 1933, p. 1..67 Antonieta Feliu, «A totes les nostres afiliades», El Dia, 4 demarç de 1933, p. 1.68 Antonieta Feliu, «Dues dones republicanes», El Dia, 6 de setembrede 1932, p. 1 i 2..69 Íbid.
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi