120LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS1977Un míting de l’Associació Catalanade la Dona. Al centre, amb brusablanca, Anna Mercadé.FJIde l’Estatut perquè creiem que era l’única manera que les dones tindrien reconegutsels seus drets. Però després les coses es varen fer a la seva manera.La prova és que a la redacció de l’Estatut de Sau, l’única dona que hi haviaera la Dolors Calvet, del PSUC. Quan jo, en un acte posterior vaig denunciarque no s’havia tingut en compte les reivindicacions de les dones, ella mateixava ésser la que em va rebatre amb el típic argument de les prioritats: primercalia consolidar la democràcia. Nosaltres pensàvem que aquesta no es podriaconsolidar si no es garantien els drets de les dones.»Per entendre la situació del moviment feminista durant l’etapa de laTransició, cal recular uns anys i conèixer els antecedents que varen fer possiblel’esclat de grups i activitats. Anna Mercadé hi va ésser des dels inicis:«El 1972, vàrem muntar un nucli de dones feministes: Amparo Moreno Sardá,Magda Oranich, Anna Balletbó, jo mateixa... Ens reuníem en un bar dela plaça Catalunya. Llavors vàrem veure que havíem de muntar alguna cosa
amb més entitat. Com que no era fàcil, vàrem utilitzarel paraigua de l’Associació d’Amics de les Nacions Unidesa Barcelona. Jo em dedicava a anar per les associacionsde veïns recomanant que es muntessin vocaliesde dones.Encara en la clandestinitat, era el 1975 a Madrid,l’Asociación Democrática de Mujeres vinculada al PCE,va muntar unes jornades. Hi vàrem anar l’Anna MariaVela, en Francesc Noguero i jo. Vàrem perdre el contacteque ens havia de portar a la reunió. No vàrem poderarribar a l’Església on es feia. En Francesc Nogueroi l’Anna Maria Vela, que eren del PSUC, estaven encontra del secretisme i de l‘acaparament del tema deles dones per part del PCE. A l’hora de dinar, abans detornar cap a Barcelona, vàrem començar a pensar comfer unes jornades obertes a tothom i fer-ho de maneralegal.Vàrem estar un any per muntar-les, vàrem muntarun secretariat i vàrem demanar a tots els grups de donesque presentessin comunicacions. En el secretariathi havia representació de tots els partits: Anna Balletbó,Dolors Calvet... Vàrem demanar de fer-ho a la Universitat.Va ser tot un èxit. La premsa es va sorprendre,tothom deia: “que estrany que s’hagin reunit tantes donesi tan diverses d’un dia per l’altre!”. No sabien, o novolien explicar, que s’havia fet una feina d’un any perpoder muntar-ho bé. Jo m’hi vaig dedicar en cos i ànimai al final vàrem aconseguir reunir quatre mil dones.L’objectiu principal era que les dones fessin unprograma comú, cosa que vàrem aconseguir. Arrand’aquesta experiència, vàrem veure la necessitat demuntar una associació de dones d’àmbit nacional perpoder treballar millor i arribar a tot arreu i ser independentsperquè jo ja havia notat que hi havia intents demanipular la Coordinadora. Quan vaig fer públic el propòsitde fer l’associació nacional em varen criticar molt,especialment el sector proper al PSUC. Recordo articlesen contra nostra de la Montserrat Roig i la TeresaPàmies. En aquell moment l’Asociación Democrática deMujeres del PCE, ho controlava tot i aquí el PSUC tambého estava aconseguint.»Després de les Jornades i de la creació de l’ACD,els altres sectors, varen muntar la Coordinadora Feministaon s’hi varen aixoplugar moltes entitats veïnalso sectorials però que tenia una clara direcció política.Varen ésser els anys de les «estrelles» del feminisme:Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany i Lidia Falcón,personatge controvertit encara actualment que representava,entre d’altres coses, el sector espanyolista delfeminisme a Catalunya. El feminisme amb visió nacionalva quedar arraconat dels mitjans i només reviscolariauna mica amb la popularització de l’obra poèticade Maria Mercè Marçal.«Lídia Falcon va ser nefasta per al moviment feminista.Jo anava als llocs i la gent em deia: “Caram, ets feministaperò no ets com la Lídia Falcón!”.Es va anar creant un poti-poti que va desprestigiarel feminisme. Jo encara em reivindico com a feminista,dec ser de les poques que ho fa, però la realitat és quecertes actuacions personalistes i d’interessos de sectorsconcrets, vàren fer molt mal.Amb aquestes lluites entre les dones només vàremaconseguir que se’ns continués obviant: les dones continuemen situació d’inferioritat. Crec que en aquellmoment ens vàrem “despistar”. Jo ho vaig passar moltmalament perquè sortien constantment acticles contrameu, fins i tot varen aconseguir crear mal ambient dinsde la mateixa ACD.La premsa era totalment hostil. A l’època de la Transicióel PSUC “va tocar el xiulet” per tal que molts delsseus militants fessin periodisme perquè calia controlarel “quart poder”, com havia dit Stalin. Només sortienels i les de la seva corda.Fins el 1980 vaig continuar a l’ACD, llavors em vaigretirar de primera línia i va continuar la Núria Solé, jadesapareguda. Ara treballo com a consultora sobre ellideratge femení, especialment adreçat al món econòmici del treball.Tal com va anar tot crec que es demostra que enèpoques de canvi, les dones estem “a la cuina”, treballantde valent. Però quan s’assoleix el mínim espaide poder, aquest invariablement l’ocupen els homes.O dones “menys perilloses”. Això va passar durant laTransició a casa nostra. I aquest fenomen passa arreu,m’ho comentaven fa poc unes dones argentines. Ells esposen al davant.»121LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29:
26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31:
28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33:
Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35:
32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37:
34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39:
36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41:
1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43:
40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45:
42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47:
Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49:
Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51:
48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53:
50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55:
ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57:
54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59:
Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60:
58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64:
llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66:
«Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68:
20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70:
Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130: Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132: IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134: SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi