PPjTl

català: va connectar amb gent de Torroella de Montgrí que varen aconseguirque donés classes al Casal del Montgrí. Li varen buscar una casa i esva instal·lar al poble.En aquesta època va intentar que la rehabilitessin però no ho va aconseguir.Només un cop mort Franco va poder disposar d’una pensió d’invalidesadonada la seva precària salut.Va morir el 1998. Com havia deixat dit, el seu cos va ésser donat a la ciència.Antònia Abelló i FilellaReus, 1913-1984«La gran del baster», així li agradava que la recordessin els vells conegutsde Reus. Antònia Abelló, que amb La Sala Llarga, ha deixat un delstestimonis més vius de les experiències que varen patir les dones republicanesempresonades pel Franquisme era, en si mateixa, un exemple del’èxit de la política educativa del noucentisme, corrent cultural que va impregnarl’obra política de la Mancomunitat de Catalunya.També hi va ajudar el fet que els seus pares creguessin que calia donar ales tres filles les mateixes oportunitats educatives que al fill. Abelló va continuarels estudis un cop acabada l’escola primària i, a dotze anys, va ingressara l’Escola Municipal d’Aprenents i de Comerç i al Conservatori deReus. Més endavant, a Barcelona, va acabar la carrera de piano, gràcies auna beca de l’Ajuntament de Reus, i també a va assistir a classes de diversesdisciplines a l’Escola del Treball.A l’inici de l’etapa republicana, Antònia Abelló era una dona jove i moltben preparada per entrar en el món laboral, cultural i polític. El 1932 ingressàal Grup Feminal del Foment Republicà Nacionalista de Reus, entitat adheridaa Esquerra. Des de 1930, col·laborava al diari Foment, signant, a vegades,amb diversos pseudònims. Més endavant també publicà a la revistaEstudis, al setmanari Abril, a La Jornada de Lleida, a la Dona Catalana deBarcelona i a Barum de la Selva del Camp.El 1932 va significar el seu bateig literari, tot guanyant un concurs localamb la novel·la El pintor i la model.Pel que fa a la seva activitat política, ja abans d’entrar a Esquerra, haviaestat una de les reusenques més implicada en la campanya de recollidade signatures de dones en suport de l’Estatut, —recordem que encarano podien votar.Un dels moments més intensos per Abelló i la resta de dones del GrupFeminal del Foment fou la campanya de les eleccions de 1933.El país es trobava enmig d’un intensíssim debat entre defensors i detractorsdel vot femení. En el debat hi participaven importants creadores d’opinióen un i altre sentit.Circa 1931Antònia Abelló79LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS