PPjTl

Lluïsa Ferré i ArtalMollerussa, 1930Lluïsa Ferré va ser la primera regidora d’Esquerra a Castelldefels, el 1979.Un parell d’anys abans, el 1977, Josep Maria Poblet l’havia convençuda perquèse’n fes militant. La militància activa era nova per a ella però no la relacióamb Esquerra i amb el republicanisme. El seu pare, Jaume Ferré i Mestrenascut el 1889 a Vilaplana havia viscut intensament la Setmana Tràgica.En aquells anys de joventut era dependent a Barcelona i havia participanten les vagues com a membre del CADCI. Actiu militant d’Esquerra durantla República, la seva família tenia una llarga tradició progressista que s’iniciavaamb el besavi que havia lluitat contra els carlins.«Tot el que he fet és un reflex dels ideals del meu pare. Ell era molt d’Esquerrai les coses que sé de la història de Catalunya les conec gràcies a ellque, mentre érem al tros, ens ho explicava. Malauradament va morir el 1973sense veure el final del franquisme.»L’activa militància del pare, va portar la família a una vida força itinerant:Mollerussa, Lleida i finalment, Torres de Segre, on Jaume Ferré havia tretles oposicions de secretari municipal.«Entre una cosa i l’altra no vaig poder anar molt a escola i, a més, durant laguerra a Torres de Segre varen venir molts refugiats del nord. Hi havia tantsnens que, als més petits, ens tenien aixoplugats a l’escola però no ens ensenyavenres. De tota manera allí hi vaig començar a aprendre música. Un delsrefugiats, que era cec, per guanyar algun diner va oferir-se a donar-nos classesde solfeig. Allí vaig descobrir que tenia facilitat pel solfeig i vaig començaruna relació amb la música que ha estat fonamental en la meva vida. Encaraara vaig a cantar amb una coral.»Amb 9 anys la Lluïsa va marxar cap a l’exili. L’odissea familiar ja va començarabans de passar la frontera:«Quan sortíem cap a França ens varen agafar els grans bombardejos sobreFigueres. Quan hi penso... encara em commoc i m’adono del mal tràngolque varen passar els meus pares!»La família no va marxar plegada: la mare, Emília Artal i Agustí, i les trescriatures més petites per un costat i el germà gran acompanyant el pare,que ja era força gran, per l’altre.1979Lluïsa FerréAMC53LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS«Ens vàrem separar sense voler a Cervera de la Marenda. A l’Estació hi haviaun tren aturat en una via morta. El meu pare ens va fer pujar, a la mare i els