PPjTl

32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISLa Ràpita, 8 de juliol de 2005Pilar Zaragoza, amb la portadade la revista Companyaon sortia la seva mare.ROSER ROYO / EPAmb la mare a la presó i el pare a l’exili, els seus tres fills varen anar a viureamb l’àvia llevadora, «la tia Muixa». Amb ella varen poder passar el tràngol,però l’agressivitat i el menyspreu els patien al carrer i a l’escola:«La meva àvia va estudiar de llevadora ja gran, perquè abans no hi haviael títol. Ho va fer tenint els fills casats: va fer la carrera en tres anys, al Clínic,perquè la practica ja la tenia. Desprès de la guerra, quan hi havia un part, unali donava un plat d’arròs, una altra unes patates... i així ens va poder alimentar,perquè hi havia molta gana.Quan anàvem al col·legi, els meus germans i jo teníem que anar-hi amb lacara baixa perquè érem fills dels rojos. Recordo que a l’escola, varen organitzaruna obra de teatre i una de les mestres no volia que hi participés dient:«és filla d’una roja». Sort que les altres li varen dir que era igual. Hi havia odi.Jo sempre dic: perdonar però no oblidar.»Angelina Sanz va passar primer per la presó de Vinaròs, després per lade Saragossa i finalment per la presó de Saturrarán, prop d’Irun, que estavaregentada per monges. Pilar Zaragoza recorda el que els hi explicavala mare: