PPjTl

La nova etapa democràtica que s’albirava amb la mort de Franco era vista,per a bona part de la vella militància, com la possibilitat de continuar lafeina que Esquerra havia fet durant la República. Però la repressió i l’exilihavien deixat el partit en unes condicions de franc desavantatge respectea les altres forces polítiques democràtiques. Els joves no sabien gaire resde la dura repressió que havia patit el partit. A més, el fet de no haver estatlegalitzat abans de les eleccions del 1977, va obligar a cercar una sortidaimaginativa per evitar la seva desaparició. Josep Fornas, un dels protagonistesd’aquell moment delicat, ho va explicar molt bé fa uns anys:«El 15 de juny de 1977, ERC, que encara no havia estat legalitzada, es veuforçada a concórrer a les primeres eleccions a través d’una coalició amb elPTE. Com va anar?Teníem converses per formar part del Pacte Democràtic on hi havia CDCi altres formacions. Érem el Víctor Torres, la Conxa Farré i jo els que assistíema les reunions. Però ens ho van posar impossible. No es podria parlar d’enCompanys, no es podria parlar d’en Macià i no gaire d’en Tarradellas. No vàremacceptar aquestes condicions. I aleshores vàrem fer una coalició amb elPTE, en un pacte que em vaig inventar jo, perquè coneixia el seu secretari general,en Joan Anton Sànchez Carreté, que ara està a CDC. En 48 hores, en elmeu despatx d’assessor fiscal, que llavors era la seu d’ERC, vàrem fer el pacte.L’Heribert Barrera anava de primer, el Manuel Gracia, del PTE, de segon itercer jo. L’últim míting de la campanya, el famós míting de Montjuïc, [12 dejuny de 1977] va anar tan bé que ens vam fer la il·lusió que treuríem sis o setdiputats, però només en vàrem treure un, l’Heribert Barrera.En aquells moments, dies abans de les eleccions, la direcció del partit vaestudiar la possibilitat de renunciar a les sigles?No. Esquerra de Catalunya només era el nom de la coalició. Nosaltres vamfer tota la campanya fent servir el nom d’ERC i ningú ens va dir res, ningúens ho va prohibir. O sigui que la gent sabia que érem ERC. El pacte estrany,contra natura, amb el PTE va ser l’única manera de salvar ERC. La Lliga nova treure cap diputat, i va desaparèixer. I ERC, si no trèiem un diputat com elBarrera, desapareix. Estic convençut que desapareix.Heribert Barrera ha valorat aquells esdeveniments històrics i ha parlat queles altres forces democràtiques, en comptes d’exercir una solidaritat cap aERC més aviat «es van alegrar que no ens legalitzessin».Sí, tot això prové d’un fet que és real. I és que ERC va ser el partit hegemònicdurant la República, que va haver d’aguantar la Guerra Civil, que va patirmés morts i assassinats a la postguerra i un exili terrible. A més a més l’antifranquismeque neix després de la guerra, és un antifranquisme en certa maneraeclesial, de certs sectors que no s’havien significat durant la Guerra Civili aquesta gent mai va ser amiga d’ERC. […] Per altra banda ERC no ha estatmai una esquerra marxista i això sovint ha provocat que se’ns titllés d’anticomunistes.I en aquells moments el PSUC era prou fort. Després hi ha la dre-1976Coberta de les conclusionsde les Jornades Catalanes de la Dona,celebrades a Barcelonadel 27 al 30 de maig de 1976.19LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS