42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISder fer els comentaris. Si bé al començament es podienfer a base de coses viscudes o recordades, després detot aquest temps i de la distància, la qual esborra delpensament una infinitat de coses, aquest material s’hade cercar en els arxius i allà on puc.–En les vostres transmissions, ¿no hi feu obra de proselitismeo campanya política?–El meu propòsit és, exclusivament, de donar a conèixerles nostres llegendes, la història, la música, l’art, la literatura,els costums i evocar, en el fons, una visió generalde les peculiaritats i ideals del poble de Catalunya.–Festes, o programes extraordinaris?–Els mitjans de què disposo, no em permeten gairesluxes. De totes maneres, no em puc plányer. Perquètambé hem celebrat o radiat grans festivals, sobretoten escaure’s els aniversaris del programa “Catalunya”.Fins ara, els més lluïts, foren el primer i especialmentel cinquè.–Quins artistes hi prengueren part?–No solament artistes de cinema i de teatre, ben coneguts,sinó també rapsodes, poetes i escriptors... Anotanoms, que t’hi farà bonic: Sònia Furió, Pilar Sen, JosepBaviera, els tres valencians; la pianista Klara Kacs;el gran còmic Angel Garasa, que, malgrat haver nascuta Madrid, parla, com sabeu, el català com nosaltres;Víctor Mora, el de la “Cançó d’amor i de guerra”, en col·laboració amb en Lluís Capdevila; Rogelio Rodríguezde Bretaña, creador de l’”Hora Gallega”; Martí Rouret,animador del nostre teatre de Mèxic; el doctor MartínezCuétara, que enaltí la terra catalana i la seva gent; el notablerapsoda Bernardo Ibáñez; el primer actor del TeatreCatalà, Enric Guitart, que en aquells dies es trobavaactuant a Mèxic; la nostra estimada Emma Alonso; la il·lustre actriu mexicana Maria Conesa, però d’ascendènciacatalana; Agustí Cabruja, en nom de la casa dels catalansde Mèxic, el qual clogué la participació a la festade tan distingits artistes i personalitats, amb una breual·locució; i finalment, la massa coral de l’Orfeó Català,dirigida pel seu director Enric Gimeno, interpretà un escollitrepertori del nostre folklore. La festa va acabar ales dues de la matinada.–Deu haver desfilat molta gent coneguda per davantel micròfon del programa “Catalunya”, durant aquestsanys?–Molta, molta gent, en conferències, recitals poètics,concerts... Si t’hagués de donar noms, la llista es fariainterminable; el mestre Pau Casals, la primera vegadaque vingué a Veracreu, i ara últimament a Xalapa, ambmotiu del seu Festival, no poguent translladar-se a lacapital per raons de salut, féu un acte de presència alprograma en un disc expressament grabat amb aquestfi. Es pot dir que, tot català de relleu que ha passat perMèxic, ha vingut al programa a saludar, a través d’ell,tots els catalans. El mateix President de la Generalitat,senyor Josep Tarradellas, més d’un cop ens ha honoratamb la seva visita.–El Consell Directiu de l’Orfeó Català us dedicà unsopar, en homenatge a la vostra labor patriòtica...–Sí, un sopar íntim, però que es va haver d’eixamplar,perquè hi havia molta gent que hi volia ser... Aquestescoses, és clar, s’agraeixen de tot cor i encoratgena seguir treballant per allò que més estimem: que ésCatalunya.» 36Francesca Solé i ClotetArtesa de Segre, 1914-2007Sota una gran pancarta amb el lema «Voteu l’Estatut»,trenta-tres noies d’Artesa de Segre es varen fotografiarpocs dies després de la proclamació de la Repúblicavestides amb bandes amb la bandera catalanai, algunes, tocades amb gorres frígies de fabricació casolana.Dalt de tot, a l’esquerra s’hi pot veure una noiade 17 anys: la Sisqueta de Cal Petit de l’Ariet. FrancescaSolé i Clotet, que viuria un exili accidentat que laportaria a l’Àsia Central després d’un periple per mitjaEuropa. 37Francesca, o millor dit «Sisqueta» era filla de JosepSolé Granyó, alcalde d’Artesa de Segre per Esquerrades de 1931 fins al començament de la guerra. Una noianormal i corrent que anava a escola i al cosidor, que36 «Maria Dolors Bargalló i l’”Hora Catalana”», La Humanitat,(edició de Mèxic), 30 d’octubre de 1959.37 Bartomeu Jové, «Artesenques per l’Estatut. 1932», La Palanca,maig de 2006, p. 44-45. La còpia fotogràfica que es conserva norecull la pancarta.
43formava part de la Societat Coral La Dàlia Blanca, on hi feia teatre, i de l’associacióPomells de Joventut, un moviment juvenil fundat per Josep MariaFolch i Torres que fou dissolt per la Dictadura del general Miguel Primode Rivera el 1923.La Dictadura també la varen notar a l’escola:«Llavors va començar una nova fase escolar, com passa sempre en tempsde dictadura, es va prohibir el català, Ens hi varem adaptar per força. Enaquest aspecte la nostra mestra era molt severa.» 38A la foto que esmentàvem abans hi apareix, a la part central, l’AngeletaPla «la Perutxa», la modista que dirigia el cosidor on anaven totes les noiesd’Artesa de Segre. Un espai de sociabilitat femenina que, en aquest cas,també era un focus d’activitat catalanista:Artesa de Segre, 1931Les noies del cosidor de l’Angeleta Pla,al centre de la foto amb ulleres. Es vanfer aquesta foto per celebrar l’arribadade la República. Porten bandes amb lasenyera i alguna gorra frígia de fabricaciócasolana. Francesca Solé apareixa l’extrem esquerra de la fila superior.LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS38 Bartomeu Jové, «“La Sisqueta”, la més gran odissea d’Artesa», La Palanca, agost i setembrede 2001.
- Page 3: Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7: Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9: Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95:
Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97:
94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99:
96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101:
Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103:
100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105:
102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107:
104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109:
Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111:
Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113:
110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi