PPjTl

Emília Solà i PuigvertBarcelona, 1931Va entrar a militar a Esquerra el 1976, i en va ser membre del Comitè Executiua principis dels anys 1980. També fou presidenta del casal d’Esquerradel districte de Sarrià-Sant Gervasi.Va formar part alguns cops de les llistes electorals, però sempre en posicionstestimonials o de difícil elecció, com ara sent suplent per la demarcacióde Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, o número17 per la mateixa demarcació a les eleccions del 1984.Ella mateixa ens explica la seva vinculació amb Esquerra i com va acabartreballant al Parlament de Catalunya durant gairebé dues dècades, del1980 al 1997:«A casa, la meva família, sempre havien votat l’Esquerra, tot i que no n’havienestat mai militants. Quan vaig entrar-hi el primer que vaig fer va ser col·laborar amb el casal del meu districte a Barcelona: el casal de Sarrià-SantGervasi.Quan varen arribar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya iva sortir escollit com a president Heribert Barrera, recordo que una collad’amics del partit li vàrem fer un dinar d’homenatge. En aquells moments estavabuscant feina, sóc enginyera tècnica química de formació. Va ser la MariaDolors Tresserras que li va preguntar a en Barrera que tal li anaven lescoses al Parlament i en Barrera li va dir que els seus col·laboradors eren tècnicamentmolt bons però que no tenien una gran visió política. La Maria Dolorsli va dir que jo buscava feina i en Barrera em va preguntar si m’interessava.El sopar era un divendres i en Barrera ja va voler que comencés el dillunssegüent de bon matí.Vaig estar a la Secretaria de Presidència del Parlament de Catalunya finsa l’etapa del president Joan Raventós, quan em vaig jubilar. Tot i que no hovaig poder fer als 65 anys reglamentaris perquè el president Raventós no emva deixar. Em deia: “que no i que no!!” Finalment vaig pactar quedar-me unany més.»En aquella primera legislatura del recuperat Parlament de Catalunya totestava per fer. Ni tan sols estaven delimitats els espais dels grups parlamentaris,ni hi havia personal de suport. Algunes dones del partit varen fervoluntàriament aquestes tasques. Emília ho recorda:«Durant la primera legislatura, els grups parlamentaris tenien una mena dedespatx on es reunien i res més, no hi havia ni secretària. La Dolors Tresserrasvenia a fer aquesta tasca i si no, ho feia jo mateixa després de la jornadalaboral. Era molt diferent d’ara. Les dones del partit fèiem la feina que ara fansecretaris i assessors.»Circa 1980Emília SolàESP117LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS