«En veure que les coses no s’arreglaven sinó que anavenmés malament per a mi, tenia dos camins: aguantarque em mantinguessin com m’aconsellava la mevasogra (perquè segons ella els homes sempre tornen acasa) o pensar que faria amb la meva vida.»Pepa Batalla ha viscut en primera línia la represad’Esquerra des del finals del Franquisme fins avui mateix.Des de la seva posició de militant de base sempreha donat la seva opinió i ha treballat desinteressadamentquan ha calgut:116LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISVista l’actitud del marit, Pepa va decidir marxar ambel seu fill sense poder emportar-se res de casa seva.Va llogar una habitació i va aconseguir feina de netejadora:als matins a les Escoles Franceses i per les tardesa totes les cases que li sortien. Va aconseguir l’assessoramentd’un advocat i finalment el marit va signarun document, on cedia la tutela del fill a la Pepa.«Vaig trobar feina del meu ofici, un trosset de pisa Sant Andreu, començava amb el meu fill una vidameva, treballant dotze hores cada dia i fins ara —queja sóc gran— mai m’he penedit del pas que vaig fer.» 135La solidaritat femenina era imprescindible per a lesdones treballadores. És molt il·lustrativa la foto que reproduïma la pàgina anterior on es veu la Pepa Batallaamb tres nens que han sortit de l’escola. D’aqueststres escolars només un, el de la seva esquerra, és fill dela Pepa, els altres dos eren fills de veïnes que tenien altreshoraris a la fàbrica o al taller:«Ens ho combinàvem: jo els anava a buscar per latarda i les veïnes els portaven pel matí perquè jo començavaa treballar molt d’hora.»A la dècada dels 1950, començaven a ser freqüentsels grups d’oposició al franquisme que s’organitzavenals barris. Pepa Batalla va començar a col·laborar-hi,tot i que amb accions de base: pintades i llançamentd’octavetes.«Érem un grup totalment de base. La meva germana,que tenia 8 anys mes que jo, era també molt activa,havia estat de les Dones Antifeixistes però va haver demarxar al Brasil.»135 Isabel Segura, Dones de Sant Andreu, itineraris històrics, p.37-39.«Jo no he viscut mai de la política, sempre he tingutla meva feina. Vaig començar a militar a Esquerra el1975, quan encara no estàvem legalitzats. Vaig fer-memilitant perquè jo tenia molt bons records de l’èpocade la República, especialment de l’escola. A Esquerrahe pogut dir sempre el que pensava i se m’ha respectat.He tingut més bona relació amb uns que amb d’altres.A en Barrera sempre el vaig respectar, però no vaig estard’acord quan es va fer el pacte amb CiU. L’Hortalà,com a mínim era sincer. Un dia li vaig preguntar com ésque havia acabat a Esquerra, perquè jo no li veia, i emva dir, paraules textuals: “perquè ningú més m’ha volgut!”.Un cop jubilada em vaig oferir per ajudar a la SeuNacional, hi anava tres o quatre hores al matí. Com quem’hi trobava tan bé amb tota la gent jove que treballavaallà, hi vaig estar anant durant més de deu anys. Aen Puigcercós el conec des que ell era molt jove. Sempreem truca quan creu que hi ha algun acte que empot interessar.»En l’entrevista ja referenciada de l’Avui, el periodistaIsmael Carbó li preguntava si valia la pena treballaren política per amor a l’art. La Pepa Batalla responiaamb seguretat:«Sí que s’ho val. És igual que t’ho paguin o no, perquèels sentiments no es poden pagar. Si en algunacosa no estic d’acord, me’n vaig a casa i ja està, peròno entenc els que canvien de partit, llevat que hagincanviat d’idees.» 136La Pepa, com tothom la coneix a Esquerra, no hacanviat mai d’idees. Per això continua sent fidel al seupartit de sempre. El mateix partit de Macià i Companys.136 Ismael Carbó, Op. cit..
Emília Solà i PuigvertBarcelona, 1931Va entrar a militar a Esquerra el 1976, i en va ser membre del Comitè Executiua principis dels anys 1980. També fou presidenta del casal d’Esquerradel districte de Sarrià-Sant Gervasi.Va formar part alguns cops de les llistes electorals, però sempre en posicionstestimonials o de difícil elecció, com ara sent suplent per la demarcacióde Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, o número17 per la mateixa demarcació a les eleccions del 1984.Ella mateixa ens explica la seva vinculació amb Esquerra i com va acabartreballant al Parlament de Catalunya durant gairebé dues dècades, del1980 al 1997:«A casa, la meva família, sempre havien votat l’Esquerra, tot i que no n’havienestat mai militants. Quan vaig entrar-hi el primer que vaig fer va ser col·laborar amb el casal del meu districte a Barcelona: el casal de Sarrià-SantGervasi.Quan varen arribar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya iva sortir escollit com a president Heribert Barrera, recordo que una collad’amics del partit li vàrem fer un dinar d’homenatge. En aquells moments estavabuscant feina, sóc enginyera tècnica química de formació. Va ser la MariaDolors Tresserras que li va preguntar a en Barrera que tal li anaven lescoses al Parlament i en Barrera li va dir que els seus col·laboradors eren tècnicamentmolt bons però que no tenien una gran visió política. La Maria Dolorsli va dir que jo buscava feina i en Barrera em va preguntar si m’interessava.El sopar era un divendres i en Barrera ja va voler que comencés el dillunssegüent de bon matí.Vaig estar a la Secretaria de Presidència del Parlament de Catalunya finsa l’etapa del president Joan Raventós, quan em vaig jubilar. Tot i que no hovaig poder fer als 65 anys reglamentaris perquè el president Raventós no emva deixar. Em deia: “que no i que no!!” Finalment vaig pactar quedar-me unany més.»En aquella primera legislatura del recuperat Parlament de Catalunya totestava per fer. Ni tan sols estaven delimitats els espais dels grups parlamentaris,ni hi havia personal de suport. Algunes dones del partit varen fervoluntàriament aquestes tasques. Emília ho recorda:«Durant la primera legislatura, els grups parlamentaris tenien una mena dedespatx on es reunien i res més, no hi havia ni secretària. La Dolors Tresserrasvenia a fer aquesta tasca i si no, ho feia jo mateixa després de la jornadalaboral. Era molt diferent d’ara. Les dones del partit fèiem la feina que ara fansecretaris i assessors.»Circa 1980Emília SolàESP117LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29:
26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31:
28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33:
Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35:
32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37:
34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39:
36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41:
1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43:
40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45:
42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47:
Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49:
Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51:
48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53:
50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55:
ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57:
54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59:
Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60:
58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64:
llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66:
«Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130: Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132: IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134: SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi