24 Nativitat Yarza, milicianaa l’inici de la Guerra Civil.FJIDurant tota aquesta etapa Yarza va mantenir una activitat frenètica queincloïa els mítings a Barcelona i a la comarca de l’Anoia i la creació de l’InstitutLaic Benèfic de Bellprat. 16Per a ella la laïcitat era fonamental per aconseguir la consolidació de lanova societat republicana. Com moltes altres feministes de l’època, posaval’èmfasi en la necessitat de deslliurar les dones de la influència de l’Església.Alguns dels seus antics alumnes encara recorden un incident que demostrala fortalesa de les conviccions de Yarza:LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISFront d’Aragó, 1936«El capellà del poble acostumava a anar a l’escola a donar classe de religiói la mestra li va dir que per donar aquella classe ja era prou bona ella. Yarzaanava cada diumenge a missa, tot i les seves idees, i un d’aquells diumengesel rector, tot dient el sermó, va dir que hi havia una persona a l’església queno era catòlica i ella li va contestar que era tan catòlica com ell, que estavabatejada com ell i que no hi podia dir res.» 17El 1934, liderant la candidatura d’Esquerra guanya les eleccions municipalsde Bellprat, convertint-se en la primera dona que ho aconseguia per16 Isidre Surroca, «Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya», Revista d’Igualada,abril 2009, p. 23-29.17 Noèlia Platero, «Natividad Yarza. La primera alcaldessa de Catalunya», La Revista, suplementcultural de La Veu de l’Anoia, novembre de 2007, p. 12-15.
sufragi universal a Catalunya i, de retruc, a tot l’Estat espanyol. La repercussióque aquest fet va tenir la va portar a una gira per les institucions,des del Palau de la Generalitat, on la va rebre el president Lluís Companys,fins al Parlament.Aquest salt a la primera línia política la va aprofitar tant per fer pedagogiasobre la igualtat de drets entre homes i dones com per la seva lluita afavor del laïcisme.Paral·lelament, Yarza continuava amb la seva tasca docent. Va ésser traslladadaa la Pobla de Claramunt, on es va assabentar de la dissolució delsajuntaments arran dels Fets d’Octubre de 1934.Yarza ja no va tornar a Bellprat ni com a mestra ni com alcaldessa. En esclatarla guerra, tot i que ja tenia 63 anys, es va enrolar en la columna DelBarrio per lluitar al front d’Aragó. Les milicianes, que feien feines a la rereguarda,varen ésser ràpidament desmobilitzades.La resta de la guerra la va dedicar a la seva tasca docent, implementantel nou sistema educatiu a la Pobla i Barcelona, sistema que, entre d’altrescoses, incorporava l’obligatorietat de la coeducació. 18Perduda la guerra, s’exilia a França. El 1940, la Comisión Depuradora deMagisterio la dóna de baixa com a mestra.Instal·lada a Tolosa de Llenguadoc, vivia en condicions molt dures i penoses,alleujades a partir de 1953 gràcies a l’ajut econòmic i material querebia de l’Spanish Refugee Aid, Inc. (SRA) una entitat nordamericana.L’agost de 1959 ingressà a l’Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc,per una caiguda quan pujava a l’autobús. El seu estat empitjorà ràpidament,morint el 16 de febrer de 1960 a l’Hospital de La Grave.El 2 de novembre de 2007 l’Ajuntament de Bellprat homenatja la seva figuracol·locant una placa a la façana de l’Ajuntament i antiga escola de lapoblació, recordant el fet que fou la primera alcaldessa de Catalunya.Caterina Casas i MaymóMolins de Rei, 1888-1974El 1996 es va dedicar un carrer de Molins de Rei a Caterina Casas, primeradona que fou regidora d’aquesta localitat. Alguns sectors de la poblaciós’hi varen oposar perquè la persistència de la versió franquista de la històriade la Guerra Civil era encara ben viva. Alguns contemporanis definien aCaterina Casas com una dona laica, culta i elegant, que tot i haver nascuta la vila, havia passat part de la joventut a Barcelona d’on va tornar casadaamb el mestre i músic Emili Sànchez i Soler.Caterina va treballar en el sector comercial i va començar a relacionarseamb els cercles d’Esquerra de la vila, on hi militava un germà seu el qual,Circa 1950Caterina CasasFJI25LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS18 Isidre Surroca, Op. cit.
- Page 3: Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7: Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9: Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78:
tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80:
Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81:
català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85:
Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87:
va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89:
«A casa hi teníem molts registres
- Page 90:
88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95:
Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97:
94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99:
96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101:
Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103:
100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105:
102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107:
104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109:
Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111:
Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113:
110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi