PPjTl

78LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISLa tàctica de terroritzar l’entorn familiar seguia elseu curs. Amb la mare a la presó i l’avi sense feina perquèl’havien depurat, l’única font d’ingressos proveniade l’àvia. Neutralitzant-la, deixaven els fills d’AngelinaColubret en situació de total desempara:«Aquest Consell de Guerra va afectar tota la famíliaperquè els varen anar a buscar per inculpar-los. Sortque als avis hi havia molta gent que els estimava perquèhavien estat molt actius en la defensa civil durantels bombardejos. Tot i això, a l’àvia la varen desterrar aCartagena, i a més l’obligaven a anar-hi tota sola. Ellano es va conformar i, en 48 hores, va aconseguir quasiun miler de signatures avalant-la. Finalment la condemnano es va fer efectiva.» 103Sense feina i vigilada, Colubret va haver de tornara casa dels pares on la policia tampoc la va deixar enpau, segons explica l’Àurea Farssac:«Recordo que vàrem patir molts registres. Mentre elmeu germà i jo dormíem entraven amb lots a l’habitaciói regiraven els calaixos i l’armari.»El talent que havia demostrat en els quatre o cincanys en que va tenir més activitat política i periodísticali va permetre reciclar-se i intentar cercar feina forade l’àmbit educatiu. Però no era fàcil aconseguir feina:«Era molt capaç, va fer, en dos o tres mesos, l‘especialitatde taquimecanografia a l’acadèmia Cots. Peròtothom l’assenyalava com a “no addicta” i fins i tot elsamics, no la contractaven per por d’ésser represaliats.»Hi va haver alguna excepció com la del seu veí AdoniGonzález Mateos:103 A Badalona mateix hi ha documentat un altre cas de represàliafamiliar. Les tres germanes del militant d’ERC i cofundador del’editorial Proa, Josep Queralt i Clapés, varen ésser detingudes icondemnades a presó per estar afiliades a Esquerra i ser «propagadorasde las ideas separatistas». Quan varen ésser alliberadesvaren sortir clandestinament del país i es varen establir a Perpinyà.La seva casa va ésser saquejada pels falangistes. Jordi Albaladejo,«El temps vençut», Revista de Badalona, p. 40-41.«Ella era de una dignidad asombrosa, férrea, muchomás allá de lo humanamente necesario. Fué duramentereprimida y se le negó la facultad de dar clases; lo hacíaa escondidas en su casa, pero no siempre tenía losalumnos suficientes. Pude encontrar la forma de ayudarlay la contraté para que los fines de semana y festivoshiciera de canguro de mis hijos, con lo cual ellostuvieron una de las mejores pedagogas que tal vez hanexistido en nuestro país.» 104Finalment va trobar una feina de set a nou del vesprea l’Institut Llorente de Barcelona. Ella hi entravaquan tothom plegava. Més endavant va començar atreballar a Carburos Metálicos, empresa on hi treballariamolts anys.Aquestes feines, però, no la satisfeien intel·lectualment,per això va començar a col·laborar amb la GranEnciclopèdia Catalana i també amb el Diccionari Català-Valencià-Balear.Com molts altres intel·lectuals represaliats,la seva feina restava anònima.De la seva època de militància activa no li va quedarres més que la relació d’amistat amb Maria TeresaGibert.No hi ha constància que s’impliqués en la lluita clandestina.Implicació encara més dificil en la Badalonadels anys 1950, on tothom es coneixia. Àurea Farssacrecorda com n’estaven d’estigmatitzats:«Tota la família va patir molt. Als anys 1950 el directorde l’institut va fer cridar el meu germà i li va dirtextualment que “Mientras yo sea director tu no aprobarás”.Va intentar estudiar a l’escola naval i sempre esva trobar amb el mateix. Jo mateixa ho vaig patir. Quanel règim ja permetia ballar sardanes jo havia sentit comalgunes mares deien a les seves filles: “no ballis ambaquesta que és la filla de la roja”. A més, la meva mareera divorciada: pecat mortal!»A començament dels anys 1970 Angelina va anar aviure a la Bisbal d’Empordà, amb la seva filla. Es vaanar refent i fins i tot va començar a donar classes de104 Montserrat Carreras i Emili Ferrando, Àlbum de la memòriacompartida. República i Guerra Civil a Badalona.