PPjTl

En el curt mandat de Caterina Casas com a presidenta del Consell EscolarLocal (1936-37) es va organitzar una biblioteca escolar, que algunsalumnes encara recorden amb afecte. En aquella biblioteca hi havia llibresen català i castellà, i els nens i nenes tenien cura del control dels préstecs ide la confecció d’un Full Escolar.El primer que varen fer els nous mestres franquistes, per mandat del fiscallocal, va ser depurar la petita biblioteca infantil.«Els llibres considerats perillosos o subversius i els que estaven escrits encatalà foren destruïts en una foguera que es va fer al pati.» 22Tot un anunci dels durs anys que s’acostaven.Justa Goicoechea i MayayoMallén, 1896 - L’Hospitalet de Llobregat, 1973Des de finals del segle XIX fins al primer terç del segle XX, Catalunya vaésser un gran pol d’atracció de població immigrada provinent de les zoneslimítrofes: el País Valencià i l’Aragó. Entre aquesta immigració que cercava,especialment a Barcelona, l’oportunitat de millorar la seva situació econòmica,també hi havia nuclis d’immigració política. Aquest era el cas del parede Justa Goicoechea, un actiu republicà radical, alcalde del poble de Mallénenfrontat amb els cacics locals. Aquest enfrontament va obligar la famíliaa emigrar a Barcelona el 1908. Instal·lats a la zona de la Mare de Déudel Port, el pare va entrar a treballar a la pedrera de Can Tunis.Justa només havia pogut anar a l’escola fins als 11 anys, però va continuarla seva formació de forma autodidacta, interessant-se especialment peraprendre el català i adoptant la llengua com a pròpia.Després del seu matrimoni el 1915 va entrar a treballar a la fàbrica TèxtilCan Pareto de l’Hospitalet. En aquesta fàbrica arribaria a ser la cap de seccióde les treballadores. El 1927, l’any del naixement de la seva filla, la famílias’instal·là definitivament a l’Hospitalet. Fins a l’esclat de la Guerra Civiltreballa en diverses empreses, quasi sempre del ram del tèxtil.El compromís polític de Goicoechea neix de l’activitat veïnal al barri deSanta Eulàlia. La proclamació de la República l’anima, com a moltes altresdones, a participar activament en política a través de les seccions femeninesdels partits, en el seu cas ERC. Goicoechea va ésser la presidenta dela secció femenina d’Esquerra del barri de Santa Eulàlia i va participar enles campanyes per animar les dones a anar a votar fent xerrades per la comarcai articles de to combatiu com el titulat «Veus Femenines» publicat al1936Justa GoicoecheaFJI27LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS22 Conxita Solans, «Els canvis de la guerra i de la postguerra en l’ensenyament públic aMolins de Rei (1936-1940)», Materials del Baix Llobregat, 2003, p. 35-43.