26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISmés endavant, també tindria responsabilitats polítiques,en aquest cas a Sant Boi de Llobregat.Com en altres pobles, les necessitats de la guerravaren propiciar que moltes dones vinculades a entitatsculturals o polítiques fessin el salt a regidories i consellsassessors. En el cas de Caterina Casas, aquestava ocupar la conselleria de Sanitat i Assistència Socialel 1936 i la conselleria de Cultura fins al juny del 1937,quan la creixent influència del PSUC al Govern va anardesplaçant molts càrrecs públics d’altres filiacions.Durant aquest breu període també va ser la presidentadel Consell Local d’Ensenyament des d’on va introduirles directrius de l’Escola Nova (CENU) tant enles escoles públiques com en les religioses requisades,creant una escola laica i llibertària als antics locals dela Joventut Catòlica. 19A l’acabament de la guerra i com passa sovint al’hora de trobar-li elements acusatoris, es varen ressaltarsituacions de la seva vida personal per presentarlacom una dona amoral: vídua de guerra havia refet laseva vida sentimental amb un home «sobre el qual pesanacusaciones diversas».Caterina Casas va ésser denunciada per un veí catòlici benestant que la va responsabilitzar de l’assassinatdel cunyat de Casas, el monjo de Montserrat, FrancescSànchez i Soler.En l’informe municipal, on es detallaven els delictesque se li imputaven, no es recollia aquesta acusacióperò s’insistia en que era una dona de costums familiarslaics, amb afinitats republicanes i promotora deles escoles:«Laicas y ateas, desmoralizando a la infancia en diversasconferencias [...] en las escuelas hizo instalarpinturas nudistas aun visibles».Després de la seva detenció, el seu domicili va patirla requisa de mobles, llibres, roba i joies. Un costumque l’entorn del nou poder practicava sistemàticament.En el judici sumaríssim tots els testimonis, fins i totel que ella havia presentat com avaladors, la varen19 Cèlia Cañellas, Op. cit.acusar. Només un va al·legar desconeixement dels fetsper haver estat mobilitzat amb les tropes franquistes.La sentència la condemnava a 12 anys i un dia de presóper «auxilio a la Rebelión», per militant d’ERC i UGT,per muntar les escoles laiques i mantenir bones relacionsamb els «elementos rojos». De totes les acusacions,que són llocs comuns d’aquest tipus de judicis sumaríssims,la que realment comptava era la de la sevaimplicació en el Consell Escolar i els canvis educatiusque va propiciar. 20El rumor sobre la seva implicació en la mort delseu cunyat no va aparèixer mai en el sumari. Noméses suggeria en un primer informe eclesiàstic sobre elsmonjos de Montserrat assassinats el 1936. En el posteriorexpedient de beatificació de Francesc Sànchezi Soler (1952) hi apareix el relat del moment dramàticque va viure la família i on queda clara la innocènciade Caterina Casas:«Los milicianos entraron en la casa y hallaron al Siervode Dios junto a su hermano y a su cuñada. Sin preambulosdijeron, señalando al Siervo de Dios “venimosa por este”. La cuñada se interpuso, la amenazaron confusiles diciendole que se apartara y callara si no queriaque empezaran por ella. [...] Los milicianos reclamaronel paraguas y el fardo de ropa que habia entrado. El siervode Dios D.F. de P. Sanchez permaneció callado,humilde y resignado; no habia querido quitarse el SantoEscapulario que, al salirsele por el cuello, su cuñadale suplico que se quitara. El Siervo de Dios fue detenidoy arrancado materialmente de los brazos de su hermanoque le abrazaba fuertemente.» 21Empresonada a les Corts va sortir en llibertat provisionalel 1941 éssent desterrada una temporada a València.Posteriorment es va establir a Barcelona on vatreballar d’agent comercial fins que es va jubilar, momenten què va retornar a Molins de Rei.20 Causa General Molins de Rey, Sumarísimo 724. Tribunal MilitarTercero. Barcelona. Recollit per Cèlia Cañellas, Op. cit.21 Document recollit per Cèlia Cañellas, «El poder municipal aMolins de Rei Durant la Guerra Civil», a: Josep Janés, Guerra Civil iFranquisme a Molins de Rei.
En el curt mandat de Caterina Casas com a presidenta del Consell EscolarLocal (1936-37) es va organitzar una biblioteca escolar, que algunsalumnes encara recorden amb afecte. En aquella biblioteca hi havia llibresen català i castellà, i els nens i nenes tenien cura del control dels préstecs ide la confecció d’un Full Escolar.El primer que varen fer els nous mestres franquistes, per mandat del fiscallocal, va ser depurar la petita biblioteca infantil.«Els llibres considerats perillosos o subversius i els que estaven escrits encatalà foren destruïts en una foguera que es va fer al pati.» 22Tot un anunci dels durs anys que s’acostaven.Justa Goicoechea i MayayoMallén, 1896 - L’Hospitalet de Llobregat, 1973Des de finals del segle XIX fins al primer terç del segle XX, Catalunya vaésser un gran pol d’atracció de població immigrada provinent de les zoneslimítrofes: el País Valencià i l’Aragó. Entre aquesta immigració que cercava,especialment a Barcelona, l’oportunitat de millorar la seva situació econòmica,també hi havia nuclis d’immigració política. Aquest era el cas del parede Justa Goicoechea, un actiu republicà radical, alcalde del poble de Mallénenfrontat amb els cacics locals. Aquest enfrontament va obligar la famíliaa emigrar a Barcelona el 1908. Instal·lats a la zona de la Mare de Déudel Port, el pare va entrar a treballar a la pedrera de Can Tunis.Justa només havia pogut anar a l’escola fins als 11 anys, però va continuarla seva formació de forma autodidacta, interessant-se especialment peraprendre el català i adoptant la llengua com a pròpia.Després del seu matrimoni el 1915 va entrar a treballar a la fàbrica TèxtilCan Pareto de l’Hospitalet. En aquesta fàbrica arribaria a ser la cap de seccióde les treballadores. El 1927, l’any del naixement de la seva filla, la famílias’instal·là definitivament a l’Hospitalet. Fins a l’esclat de la Guerra Civiltreballa en diverses empreses, quasi sempre del ram del tèxtil.El compromís polític de Goicoechea neix de l’activitat veïnal al barri deSanta Eulàlia. La proclamació de la República l’anima, com a moltes altresdones, a participar activament en política a través de les seccions femeninesdels partits, en el seu cas ERC. Goicoechea va ésser la presidenta dela secció femenina d’Esquerra del barri de Santa Eulàlia i va participar enles campanyes per animar les dones a anar a votar fent xerrades per la comarcai articles de to combatiu com el titulat «Veus Femenines» publicat al1936Justa GoicoecheaFJI27LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS22 Conxita Solans, «Els canvis de la guerra i de la postguerra en l’ensenyament públic aMolins de Rei (1936-1940)», Materials del Baix Llobregat, 2003, p. 35-43.
- Page 3: Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7: Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9: Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80:
Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81:
català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85:
Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87:
va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89:
«A casa hi teníem molts registres
- Page 90:
88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95:
Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97:
94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99:
96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101:
Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103:
100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105:
102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107:
104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109:
Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111:
Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113:
110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi