PPjTl

4La mordassaAurora Bertrana i SalazarGirona, 1892 - Berga, 1974«Mentre la mare em preparava a fer de senyoreta pobre amb dignitat, jo nosomniava sinó a viure aventures. Sentia avidesa de viure, de veure món, de sortird’una manera o d’una altra d’aquell cercle familiar i provincià.» 52Si més no, aquest desig l’Aurora Bertrana el va poder acomplir al llarg d‘unavida que moltes vegades ha fet ombra a la seva obra literària i periodística.Bertrana es va implicar des de molt jove en la defensa de la cultura catalanai en la dels drets de les dones, tant des de l’Associació Protectora de l’EnsenyançaCatalana com amb les seves classes a l’Institut de Cultura i BibliotecaPopular de la Dona. La seva passió per la música, la portaria el 1923 a Ginebra,al prestigiós Institut Dalcroze, on va estudiar violoncel i on intentava explicarals seus companys que era allò de Catalunya i els catalans:«Les meves companyes [...] m’anomenen La Catalana. Efectivament, jo sentoun plaer especial a explicar a tot aquest bé de Déu de noies estrangeres la històriai els costums de la nostra pàtria. [...] jo he anat explicant que, a Catalunya,no es toca la pandereta ni es balla la jota, que som personals en les nostres cosesi gelosos del nostre dret, de la nostra llengua i de les nostres consuetuds.» 53Els seus coneixements musicals li permetrien, més endavant, sobreviure tocanten el primer grup de jazz femení d’Europa, o dirigint una coral en un hospitalpsiquiàtric.A Ginebra, va iniciar la seva vida literària enviant articles a La Veu de Catalunya,diari on en aquell moment treballava el seu pare. També es va casar ambDenys Choffat, amb qui va mantenir un matrimoni problemàtic que la va portar57LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS52 Aurora Bertrana, Memòries fins 1935, vol. 1, p. 181.53 Aurora Bertrana, «“Els segadors” a l’Institut Jacques-Dalcroze», La Veu de Catalunya, 2 demarç de 1923.