PPjTl

88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISMargarida Colldecarrera i FeixesSanta Pau, 1937«T’explicaré una anècdota que diu molt de com ensvaren tractar.Acabada la guerra, al poble hi havia un secretari queera la pesta, va fer molt mal. 112 Quan va marxar jo ja tenia18 anys. El nou secretari, que es deia Rafael, sempreem feia unes preguntes estranyes: si era nascuda al poble,si havia marxat alguna temporada. És clar, a nosaltresens va estranyar tant que li vàrem preguntar quèpassava. Ell ens va ensenyar uns documents on constavaque jo era una “Transeunte”, és a dir com si fosuna rodamón! Amb aquesta qualificació ningú podiaobtenir cap beca ni treballar per un organisme oficial,—d’auxiliar de l’ajuntament, per exemple—. Jo a l’escolaanava molt bé, tenia sort que el meu pare m’ajudavamolt. Dedueixo que varen pensar que, per capacitat, johi podia accedir però no ho podien permetre!»La Margarida encara s’indigna quan recorda aquestepisodi. Aquella noia de 18 anys era discriminada, totutilitzant subterfugis legals, pel sol fet d’ésser filla inéta de republicans.«El meu avi matern en Francesc Feixes i Vilarrassa, acomençaments del segle XX ja donava classes de catalàals pagesos del voltant.Era un sindicalista d’esquerres que veia que aquí, aSanta Pau, la diferència entre els rics i els pobres eramolt gran. Per això va muntar una taverna, Can Girguesperquè els traginers i els pagesos dels voltants tinguessinun lloc on trobar-se. A partir d’aquesta taverna vaorganitzar moltes activitats culturals. Juntament ambel mestre, el senyor Badia, varen fundar el centre cívicde la Unió Moral. L’edifici el varen fer els socis treballantdissabtes i diumenges, de franc. Encara es conserva i el112 Es tracta de Miquel Juanola i Benet nomenat secretari municipalde Santa Pau en la primera sessió del consistori franquista, el22 de març de 1939. Ell i el nou alcalde Fidel Batlle i Jordà, forenels principals instigadors de les denúncies contra els republicansdel poble. Entre els cinc veïns que foren afusellats pel nou règims’hi trobava l’alcalde Joan Pinsach i Solé. Albert Planas, Joan Pinsachi Solé. L’alcalde de Santa Pau afusellat pel franquisme.teatre està igual. Tenien també una mena de mútua: elsoci que es posava malalt a l’estiu, els altres li havien desegar els camps i li tocava una quantitat de pa i vi. Siera l’hivern li havien de buscar llenya, donar-li el pa i elvi i donar 10 o 20 cèntims la setmana. Evidentment aixòno li va agradar gaire a la gent benestant de la zona.» 113Potser per això i també perquè era un home inquieti emprenedor va canviar la taverna del poble per unafonda a Olot, a prop de la plaça dels gegants. El matrimonii els quatre fills es varen dedicar al nou negocifamiliar i és allí on la mare de Margarida va conèixerel que seria el seu pare, Valentí Colldecarrera, un aprenentde sastre del poble de Tortellà. Les afinitats polítiquesestaven garantides. 114«Va esclatar la guerra. Els oncles, germans de lamare, varen marxar al front. Tots s’havien significatmolt políticament, al “Centro” rebatejat com AteneuRepública. Acabada la guerra varen anar a l’exili i varenacabar deportats als camps de concentració. En JoanFeixes va desaparèixer i els altres dos, en Francesc i enJosep varen aconseguir sobreviure després de moltespenúries. Un cop alliberats, es varen quedar a viure aFrança. No varen tornar a Catalunya fins després de lamort de Franco.»La Margarida havia nascut en plena guerra, el 1937.Ella transmet molt bé els records dels seus pares i hiafegeix les sensacions i els interrogants que li causaven,a una nena tan desperta com ella, algunes de lessituacions per les que varen tenir que passar aquells.«Els meus pares en varen passar de tots colors. Acabadala Guerra, el meu pare va arribar primer a Tortellà,el seu poble, i un veí li diu:113 La societat La Unión Moral es va crear el 1900 i va canviar denom en temps de la República quan es va anomenar Ateneu Republicà.El sindicalisme agrari i la Societat de Socors Mutus varencréixer paral·lelament a l’entitat. Jordi Pujiula, «La Garrotxa». DinsEnric Pujol (dir.) El somni republicà. El republicanisme a les comarquesgironines. 1900-1936. p. 194.114 Íbid, p. 193. Tortellà era el poble de la Garrotxa que, juntamentamb Olot, tenia més tradició republicana.