PPjTl

talans, i el que ha restat allà té a la boca una mordassa,i no pot fer oir la seva veu.[...] I després del dolor, i potser com un esgaripd’aquesta mateixa emoció, el crit de protesta contratota opressió, del nostre himne nacional, com una fuetadaals deliquis de l’esperit, dient-nos que per a retrobarCatalunya rica i plena, cal que cada u de nosaltresse’n faci digne per a poder foragitar-ne la gent ufana isuperba que se n’ha possessionat» 35A l’exili mexicà treballà primer com a mecanògrafade la fàbrica de teixits La Alpina i després fou treballadorade la fàbrica de filats La Hormiga. També es guanyàla vida com a agent de vendes. Va viure i treballaralgun temps a Puebla.En la seva vessant periodística, a partir de 1953, entant que membre de l’Orfeó Català de Mèxic, es féuresponsable del programa radiofònic «L’Hora Catalana»que havia engegat anys abans Ramon Palazon. Elprograma, que havia començat a l’emissora XEAI, esva emetre fins el 1962 a l’emissora XESM.El setembre de 1953 formà part del secretariat dela comissió organitzadora de la Conferència NacionalCatalana que tingué lloc a MèxicEl 1959 l’Orfeó Català de Mèxic li reté un sopar d’homenatge,en reconeixement de la seva llarga trajectòriai dedicació política i cultural.El periodista que signa Garbí, des de l’edició mexicanade La Humanitat, s’encarregà en una entrevistade repassar la seva patriòtica tasca:«A les vuit de la vetlla en punt —és l’hora que, més omenys, ella arriba a l’emissora—, esperàvem en el salóde la X.E.A.I. (“Radio Horizontes”), a Maria Dolors Bargalló,la nostra infatigable periodista. Ella té al seu càrrecel programa “Catalunya”, o de l’”Hora Catalana”,que es radia diàriament en català i en castellà i a travésdel qual es dóna a conèixer, en els seus múltiples aspectes,la nostra terra.Una bella i fructífera tasca que els catalans, tant elsde l’exili com els de l’interior, hem d’agrair.35 Maria Dolors Bargalló, «Dolça Catalunya...», Ressorgiment,núm. 285, abril 1940, p. 4.609.No va trigar en arribar.–Hola, tu per ací?–He vingut per a fer-vos una interviu, Maria. Aprofitantels vint o vint-i-cinc minuts que us manquen per ainiciar el vostre programa, us pregaria que tinguéssiul’amabilitat de contestar-me unes preguntes.–Però, ¿per quin periòdic és aquesta interviu quevols fer?–Per a La Humanitat.–Ah! Molt agraïda, home...–Bé anem per feina: ¿el programa “Catalunya”, quanes va inaugurar?–El programa “Catalunya” va començar el dia 6 defebrer de 1953, per la meva part. Dic per la meva partperquè, des d’un quan temps abans, es feia un programa“Catalunya” (dimarts, dijous i dissabte), en la mateixaX.E.A.I. (que aleshores es deia “Radio Amistad”), iel seu gerent, el senyor Rodríguez, em va pregar si voliaomplir els tres dies que mancaven per tal que passéscada dia.–No podien escollir millor, coneixent els vostresexcel·lents dots de periodista i el profund amor quesempre heu sentit per les coses catalanes... Però, segonsque tinc entès, vós, a casa nostra, ja féieu algunprograma de ràdio, oi?–En feia dos: un per a Ràdio Associació de Catalunya,que es deia “Les dones a través del temps i de lahistòria”, i un altre per a Ràdio Barcelona d’orientaciópolítica femenina.–Però, el d’ací...–Un xic més difícil, és clar. Per això m’hi vaig pensarmolt, abans d’acceptar-lo; no veia la manera de sostenirun programa en bones condicions...–No obstant, vau anar vencent els obstacles i tiràreuendavant. La prova la tenim amb aquests sis anys i escaigque ja té de vida el vostre programa, i, no cal dir,amb quin èxit.–Mal m’està el dir-ho, però el cert és que he hagut delluitar molt per a poder continuar-lo. Hi ha tres factorsprimordials per al seu manteniment: trobar patrocinadors,música que sigui ben grabada —i això no és tanfàcil, puix que la gent, en la seva majoria, és gelosa delsdiscos catalans que posseeix, pel fet de ser força difícilaconseguir-ne ací, a Mèxic— i material literari per a po-41LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS