PPjTl

Maria Dolors Minguillon i RibéBarcelona, 1919-1998Dolors Minguillon es va incorporar a Esquerra el 1976 després d’haverviscut durant molt temps a la Gran Bretanya i a Xile.Durant anys fou una de les militants més actives del Casal de Sarrià-SantGervasi. I en el marc del 14è Congrés Nacional d’Esquerra, celebrat a Barcelonael 1985, fou elegida consellera nacional del partit, càrrec que desenvolupàfins el 1987.La seva neboda Maria Dolors Carpio i Minguillon ens en fa una breu biografia:«Era la germana de la meva mare. Jo sempre he viscut fora d’Espanya, aFrança i Andorra, però hi tenia molta relació.La família era d’Esquerra de tota la vida. Un cunyat de la meva àvia, que esdeia Manel Subirana, va estar pres al vaixell-presó Uruguay després dels Fetsd’Octubre de 1934.De jove va aprendre molt bé l’anglès, a Barcelona, i això li va permetremoure’s pel món amb facilitat.A l’acabament de la Segona Guerra Mundial era a Anglaterra però no permotius polítics.Va anar a Veneçuela amb la família jueva per la qual ja treballava a Londresi que tenien negocis de pells. Aquesta gent va decidir marxar i ella els va seguir.Allí va conèixer un xilè, amb qui es va casar, ja gran, l’any 1962.Ella anava i venia cada any una temporada. I quan va enviudar es va quedardefinitivament a Barcelona.»Emília Solà hi va tenir força relació:«A la Dolors la vaig conèixer cap el 1977, quan es va formar la coalició Esquerrade Catalunya amb el Partit del Treball i l’Associació Catalana de laDona. Ens reuníem en uns baixos del carrer Nàpols que eren d’en Josep Fornas.A les llistes no hi va anar mai en llocs destacats però com que era tan difíciltrobar gent que volgués anar-hi ella sempre va estar d’acord en anar enels darrers llocs. No tenia cap ambició política».L’expresident d’Esquerra, Heribert Barrera també la recorda amb afectei agraïment:«La Dolors Minguillon era una senyora molt intel·ligent que ens va ajudarmolt, i desinteressadament, quan vàrem tornar a estructurar Esquerra durantels primers moments de la Transició, a mitjans dels anys 1970. En totesles campanyes electorals s’hi va passar moltes hores. La seva situació personalli ho permetia.»Circa 1980Dolors MinguillonESP113LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS