112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS«La meva vinculació amb Esquerra ve de la família,eren republicans i el sentiment me’l varen inculcar. Enaquell moment el PSUC era molt fort i hi havia facilitatper contactar-hi, en canvi no hi havia manera de saberres d’ERC. Recordo que el primer llibre que en parlava ique vaig comprar va ésser a la llibreria Petritxol, de segonamà, allí vaig conèixer aquest petit nucli de gent.»Maria Teresa Ramos va fer de «telonera» en algunsmítings per les comarques tarragonines i també li feiade xòfer a en Josep Maria Poblet. En aquests periplesva conèixer Conxa Farré i en copsà el gran coneixementque aquesta tenia del paper de les dones a l’ERCde l’època republicana. El seu tarannà reivindicatiuera, moltes vegades, malentès per part dels homes delpartit i ja no diguem pels assistents als mítings:«Ella va ésser de les primeres dins del partit quevaren parlar obertament dels drets de les dones. I del’avortament. A molts dels homes del partit els hi feiapor que ella tragués aquests temes.La Conxa era l’ànima mater de tot, sobretot de lespoquíssimes dones i noies que hi havia a Esquerra. Ensdonava referències per poder parlar de tots els temesrelacionats amb les dones. Crec que aquests temes varenquedar aparcats perquè el partit tenia por de provocarun rebuig. Penseu que l’Esquerra es veia com unpartit de “crema-esglésies”. Quan anàvem pels poblesera molt difícil parlar de divorci o avortament. A vegadesfèiem mítings en un cafè i els homes quan sentienalguna cosa sobre drets de les dones es posaven a xiular.Tot i això la Conxa tenia el seu geni i no s’arronsava.Responia amb contundència i autoritat. Ella defensavala igualtat i les capacitats de les dones a tot arreu.Aquestes situacions no transcendien perquè es consideravenun tema menor, però aquests mítings a la Catalunyaprofunda varen ésser molt durs.»Conxa Farré va ésser l’única oradora en la primeraassemblea tolerada d’Esquerra a l’interior, celebradael 1976 al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Tot i queel redactor de La Humanitat la presentava com «ConcepcióFerrer [sic] de Rebull», posant-la en el sac deles «senyores de» que tant treia de polleguera l’AuroraBertrana, el seu discurs ho desmentia. El seu parlamentreivindicava el paper d’ERC en l’assoliment delsdrets de les dones durant la República i confiava enque tingués continuïtat en la nova etapa del partit:«La legislació (del Parlament republicà) és excepcionali s’anticipa de molt a la legislació que sobre la mateixamatèria promulguen successivament altres països.Catalunya demostra una vegada més que quan potmanifestar lliurement el seu esperit, sense entrebancsni impediments, esdevé un país franc i obert, objectiui constructiu, capaç de les més altes realitzacions. Noméscal esmentar, entre les grans innovacions legislativesen relació amb la dona, aquelles consecucionstan avançades sobre els fills de mares solteres, sobrel’avortament i sobre el divorci. Avui encara en molts païsoscivilitzats del nostre món aquestes matèries s’estandiscutint, bo i provocant disputes, divisions, baralles...i plebiscits més o menys repudiats.[...] Crec fermament que l’hora de l’emancipació deCatalunya s’acosta. I no sols devem preparar-nos perquan aquesta hora sigui arribada, sinó que tenim eldeure de provocar-ne el seu adveniment. L’EsquerraRepublicana de Catalunya, el partit històric, sí! —i hodic amb goig— però també el partit jove d’avui i dedemà, el partit de sempre, ànima de Catalunya, estàdempeus. I avançarà, perquè a Catalunya poden entrebancar-laperò no deturar-la. La nostra Esquerra hasentit, sent i seguirà sentint el neguit i la impaciènciaque li desperten les obligacions patriòtiques que el paísamb bon sentit li imposa. I sabrà acomplir-les.» 133Conxa Farré va ser la militant més destacada d’Esquerraen la primera etapa de la represa democràtica.Malauradament, aquest és un dels pocs documentsque ens queden del seu talent com a oradora. L’evolucióde la malaltia va provocar que extraviés o llencésmolta documentació, tant correspondència privadacom articles i discursos. Caldrà rastrejar les hemerotequesper trobar alguna altra mostra del seu pensamentpolític.133 «Concepció Ferrer de Rebull: “L’Esquerra i les dones en el momentactual”». La Humanitat, agost de 1976, p. 4.
Maria Dolors Minguillon i RibéBarcelona, 1919-1998Dolors Minguillon es va incorporar a Esquerra el 1976 després d’haverviscut durant molt temps a la Gran Bretanya i a Xile.Durant anys fou una de les militants més actives del Casal de Sarrià-SantGervasi. I en el marc del 14è Congrés Nacional d’Esquerra, celebrat a Barcelonael 1985, fou elegida consellera nacional del partit, càrrec que desenvolupàfins el 1987.La seva neboda Maria Dolors Carpio i Minguillon ens en fa una breu biografia:«Era la germana de la meva mare. Jo sempre he viscut fora d’Espanya, aFrança i Andorra, però hi tenia molta relació.La família era d’Esquerra de tota la vida. Un cunyat de la meva àvia, que esdeia Manel Subirana, va estar pres al vaixell-presó Uruguay després dels Fetsd’Octubre de 1934.De jove va aprendre molt bé l’anglès, a Barcelona, i això li va permetremoure’s pel món amb facilitat.A l’acabament de la Segona Guerra Mundial era a Anglaterra però no permotius polítics.Va anar a Veneçuela amb la família jueva per la qual ja treballava a Londresi que tenien negocis de pells. Aquesta gent va decidir marxar i ella els va seguir.Allí va conèixer un xilè, amb qui es va casar, ja gran, l’any 1962.Ella anava i venia cada any una temporada. I quan va enviudar es va quedardefinitivament a Barcelona.»Emília Solà hi va tenir força relació:«A la Dolors la vaig conèixer cap el 1977, quan es va formar la coalició Esquerrade Catalunya amb el Partit del Treball i l’Associació Catalana de laDona. Ens reuníem en uns baixos del carrer Nàpols que eren d’en Josep Fornas.A les llistes no hi va anar mai en llocs destacats però com que era tan difíciltrobar gent que volgués anar-hi ella sempre va estar d’acord en anar enels darrers llocs. No tenia cap ambició política».L’expresident d’Esquerra, Heribert Barrera també la recorda amb afectei agraïment:«La Dolors Minguillon era una senyora molt intel·ligent que ens va ajudarmolt, i desinteressadament, quan vàrem tornar a estructurar Esquerra durantels primers moments de la Transició, a mitjans dels anys 1970. En totesles campanyes electorals s’hi va passar moltes hores. La seva situació personalli ho permetia.»Circa 1980Dolors MinguillonESP113LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29:
26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31:
28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33:
Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35:
32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37:
34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39:
36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41:
1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43:
40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45:
42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47:
Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49:
Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51:
48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53:
50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55:
ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57:
54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59:
Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60:
58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130: Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132: IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134: SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi