PPjTl

Recommendations

Info

102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISMataró, 1937Joan Peiró a la Cooperativa del Vidre.Més que un retret aquesta afirmació és una constatació del caràcter delpare. Guillermina n’esta molt orgullosa i, de fet, dels set fills que varen arribara adults, ha estat l’única que ha participat en la lluita sindical i política.Joan Peiró, va ser un sindicalista de la CNT, del ram del vidre, directorde la Solidaridad Obrera i ministre d’Indústria de la República. Detingut aFrança i entregat als franquistes, aquests pretenien que Peiró reneguésdels seus ideals i s’incorpores a la direcció del Sindicat Vertical. El nou règimnecessitava legitimació. Peiró s’hi va negar i fou afusellat a Paterna el1942.Guillermina Peiró i Olives va néixer a Mataró el 1924 i va anar a l’EscolaRacionalista de la Cooperativa del Vidre amb mestres com Espartacus, MiguelCampuzano, Armonia Dalmau i Germinal Esgleas, entre d’altres.«El pare va fundar l’Escola del Forn del Vidre, on els mestres eren partidarisde l’Escola Moderna creada per Ferrer i Guàrdia. Hi havia molt bon ambi-
ent. Encara me’n recordo d’aquella escola, perquè vaser la representació de l’ideari del meu pare. En aquellaescola es vivia un ambient de fraternitat».A les acaballes de la Guerra, Joan Peiró no va seguirel suggeriment de Companys d’enviar cap a França ales famílies dels dirigents.La família Peiró va passar la frontera a peu, com unsmés entre els milers que fugien. La situació era dramàticaperquè França va tenir la frontera tancada unsdies i la gent s’amuntegava a les carreteres intentantesquivar els metrallaments de l’aviació franquista. Uncop obert el pas, varen separar els homes de les donesi les criatures. A la mare i les filles les varen ficar enun tren que estava ple de degoters. Els hi varen tenirtres dies abans de sortir cap a Bretanya. Van instal·larlesen un refugi que, quan pujava la marea, quedavatotalment aïllat, a la zona de la Presqu’île de Crozon,prop de Brest, a la rada dels submarins de la Marinafrancesa. El mig miler de refugiats d’aquest refugi varenésser ben tractats. Segons Guillermina tot depeniade l’orientació política del director de torn. Varen tenirsort: simpatitzava amb la causa republicana.Amb l’ocupació alemanya, Mercè Olives i les sevesfilles varen acabar instal·lades a Narbona. Els germans,que havien passat pel camp de Sant Cebrià de Rossellóes varen disgregar per França. Joan Peiró va estarpoc temps a Narbona perquè el varen reclamar a Parísper tal d’organitzar les sortides dels exiliats a travésdel JARE (Junta de Ajuda al Refugiado Español). Guillerminarecorda que l’últim cop que el va veure va serquan el varen anar a acomiadar a l’estació de Narbona.«A Narbona hi havia molt refugiat i l’ambient eramolt maco. No hi havia encara aquella cosa de si tu etsanarquista o si tu ets comunista. Tots ens ajudàvem.A casa meva era un continuo de gent que entrava isortia, tothom que passava per Narbona venien a buscarinformació. Va arribar un moment en que les autoritatsfranceses demanaven una documentació especificaper als refugiats i tenir 10.000 francs, sinó, erendeportats. No hi va haver-hi deportats perquè tothomes va espavilar. Hi havia una bona xarxa de solidaritatentre els refugiats catalans i espanyols.Quan varen detenir el pare va venir molta gent a fernoscostat. Al meu pare tothom li deia que marxés. Teniaofertes de feina per muntar una fàbrica de vidre alCanadà però ell va dir que mentre hi hagués un refugiata França, ell no marxava.» 128A Peiró el varen agafar quan passava de la zonaocupada a la zona lliure. Es volia reunir amb la família.Les dones varen cotinuar vivint a Narbona on treballavendel que fos. Guillermina tenia 15 anys i ja despuntava:va organitzar la seva primera vaga.«Nosaltres treballàvem a la verema i els francesosportaven calçat i nosaltres espardenyes. I va ploure. Inosaltres vam dir que en aquelles condicions no podíemtreballar. Vàrem parar i ens van fer fora».Més endavant es varen traslladar a París on ja hi vivienels seus germans més grans. Quasi sense voler-hoes va veure col·laborant amb la Resistència.«A París la mare, una germana i jo ens dedicaven afer mitja per un català que ens proporcionava la llana idesprés ens comprava la producció. En Plans, un periodistaexiliat, també tenia un restaurant i, com que emvaig cansar de fer mitja, li vaig demanar de fer de cambrera,però em va dir que no perquè les noies del restauranttambé alternaven amb els clients alemanys, elshi treien informació. Em va dir que si volia treballar, millorque em quedés a la cuina rentant plats. No m’agradavaperò va ser la manera d’aconseguir menjar extra.»En acabar la Guerra Mundial, Mercè Olives, moltmalalta, va demanar a les filles de tornar a Mataró. A128 El testimoni de Guillermina Peiró s’ha extret de les següentsfonts: Xavier Roijals i Dídac Salau, «Guillermina Peiró: “La societatde consum va prostituir la classe obrera”», Catalunya. Òrgand’expressió de la CGT de Catalunya, núm. 89, setembre de 2007,p. 14-15. El Racó. La tertúlia d’història de Mataró Ràdio. L’exili republicà:Joan Peiró i Belis. Tertúlia amb Guillermina Peiró i Olivesi Josep Puig i Pla. Presenten: Sandra Cabrespina, Núria Gómez,Jaume Vellvehí i Maria Salicrú-Maltas [Grup d’Història del Casal deMataró]. Ràdio Mataró, programa núm. 90, 12 de febrer de 2009.103LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
Page 28 and 29:
Page 30 and 31:
Page 32 and 33:
Camp de la BotaDes del 1992 un monu
Page 34 and 35:
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 40 and 41:
1950Expedient del procés denaciona
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Circa 1940Francesca Solé junt al s
Page 48 and 49:
Maria Antònia Freixes i JoverBarce
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
Page 81: català: va connectar amb gent de T
Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
Page 129 and 130: Fonts consultadesArxius i biblioteq
Page 131 and 132: IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
Page 133 and 134: SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi
show all

PPjTl

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?