PPjTl

Durant la Guerra Civll va formar part de la Unió de Dones de Catalunya iva col·laborar amb el Socors Roig.El 8 d’abril de 1939 va ingressar a la presó de dones de Barcelona perrebel·lió militar, i va ser condemnada a dotze anys de reclusió, dels qualsen va complir dos. La llibertat provisional i el desterrament els va passar aBurgos, on va tornar a ser detinguda.El 24 de febrer de 1943 va ingressar a la presó de dones de Madrid, onva ser jutjada per l’«Alto Tribunal de la Masonería y el Comunismo», i foucondemnada a cinc anys de presó. Finalment, el febrer de 1947, va podersortir en llibertat condicional i va retornar a Barcelona i al seu antic treballde teixidora.Més endavant, el 1951, es va casar amb Francisco Martín Montaña, militantdel PCE, i van tenir dos fills: la Mercè i en Xavier. El nét, Ricard Paradísi Martín, ens recorda els seus avis:108LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISJuliol 1979Heribert Barrera i Miquela PuertoESPCirca 1955Margarida Fort, treballadora del tèxtilFJI«L’avi era andalús, d’Almeria, d’una bona família. Havia fet la guerra coma tinent. Si hagués pogut se n’hagués anat a viure a la URSS. Va passar percamps de concentració, li van fer repetir el servei militar, el van degradar,el van enviar a Cartagena, li van expropiar les terres... i finalment va venir ainstal·lar-se a Catalunya.Els avis s’avenien bé, però com que ell era del PCE i ella d’Esquerra, discutienmolt de política. L’avi sempre va estar vinculat al partit i amb l’escissiódel PSUC va anar al PCC. Encara el recordo llegint l’Avant, era el seu diaride capçalera.L’àvia treballava de teixidora amb unes germanes del meu avi i així es vanconèixer. Es van casar, van tenir dos fills i van portar una vida humil.»Margarida Fort va viure les primeres vagues del Primer de Maig i la delstramvies, i a través del seu amic Heribert Barrera, i altres companys i companyes,va tornar a l’activitat política a Esquerra. El seu nét ens explica laseva renovada militància:«Durant el Franquisme l’àvia tenia algun contacte amb la gent d’Esquerra,però no gaires. La majoria de la gent que coneixia havien mort o s’havienexiliat. Amb la represa d’Esquerra s’hi va vincular més. També era membre dela Junta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, des d’on van ajudar elsexiliats uruguaians dels anys 1970.»Fort va ser presidenta de la Federació de Barcelona d’Esquerra i va ajudara fundar el casal del districte d’Horta-Guinardó, que va proposar ques’anomenés Josep Irla. El 1994 l’Ajuntament d’aquest mateix districte li vaatorgar el Premi a la Col·laboració Social.Fins al seu traspàs va ser membre activa de l’Esplai de la Gent Gran delCarmel i presidenta d’honor del casal d’Esquerra d’Horta-Guinardó.