48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISels refugiats. Ens havíem gastat els pocs cèntims queteníem. Vam posar un telegrama la Rosa i jo, i el Tarradellasens va enviar uns cèntims.» 44El 15 d’octubre de 1942, arriba al port de Veracruz,amb el vaixell Nyassa, A Mèxic DF treballa, en un primermoment, com a bibliotecària. El 1944, es casa ambRafael López Hernández anant a viure a Puerto Progreso,al Yucatán. Dels sis parts, sobreviuran dues fillesi dos fills: Georgina, Elisenda, José Antonio i Alejandro.El 1946 la parella torna a Mèxic DF. El 1949 elsseus pares deixen Catalunya i s’instal·len amb la sevafilla a Mèxic, anant a viure l’any següent tots a CiudadJuárez. El 1952 tornen a Mèxic DF. El matrimoni estrenca el 1957 i Maria Antònia Freixes es queda sola acàrrec dels seus pares ja grans i els quatre fills.Als Jocs Olímpics de Mèxic del 1968 va ser oficialmajor de les competicions de natació.El 1976 es jubila, després de gairebé tres dècadestreballant en tasques administratives i comptables encompanyies d’assegurances,A l’exili, Freixes continuà la militància a Esquerra deMèxic i fou també sòcia de l’Orfeó Català de Mèxic.La seva filla, Elisenda López Freixes, fa alguns anysva escriure uns breus apunts biogràfics del seu avi JoaquimFreixes i de la seva mare Maria Antònia Freixes,per tal de conservar la memòria familiar. En reproduïmel retrat carregat d’admiració i amor que en fa dela seva mare:«Maria Antonia, mi mamá es una mujer que en su juventudfue hermosa, de mirada con tintes de azoro ysorpresa y con el color del mar mediterráneo.De una inteligencia estupenda y siempre hurgandosaber más. Gran conversadora, sumamente analítica ypragmática.Totalmente responsable, con el encanto de la eleganciay de coquetería discreta.Siendo una mujer intelectual, no ha descuidado laparte femenina de cocinar estupendamente. Presumede ser melosa y sin embargo es generosa y prodiga,con un alto sentido de la verdad.Su carácter fuerte ha sido la característica primordialpara sortear la vida, la cual a veces buena y otras notanto. Jamás la amedrentó, siempre encontró la manerade salir adelante dignamente. Hija ejemplar, miró porsus padres y construyó para sus hijos una vida llena debuen ejemplo trabajando y sin quejarse.Siempre está presente para colaborar, la mejor manerade demostrar su amor.La tengo muy presente cuando me visitaba en el internadoy también cuando la visitaba en su oficina dela Torre Latinoamericana. Me presentaba con sus compañerosde trabajo y yo me sentía muy halagada.Es una gran organizadora, donde no permite que secaiga en estado de pánico, da soluciones concretas yprecisas.Es independiente, le gusta viajar y visitar museos, ira conciertos, al teatro, al cine, le gusta comer bien, adoraa los gatos y los veleros.Algo que me encanta es que siempre tiene el recortede algún periódico y lo dá a quien pueda serle útil.Igual habla de política que de fútbol, de poesía quede literatura, de historia que de personajes. De filosofíay hasta de la trivialidad de la moda. Todo le llama laatención y para todo hay un comentario.Es de pocas amistades pero las que tiene son parasiempre, es detallista y con mucho sentido común.Es muy estricta y clara. Pacífica de corazón, perocomo decimos “Si la buscan la encuentran” y puedeentonces ser brusca.Me gusta conversar con ella y conmigo es cariñosa ycompartida, se adapta a todo, poco complicada, a vecesun poco severa en sus juicios pero si hay buen argumentoes accesible y reconsidera.La admiro y la quiero infinitamente y siento que hadejado mucho a los que tenemos la fortuna de tenerlacerca.Lo que he escrito tal vez no abarque todo lo que ellaes. Es muy difícil para mi poner en palabras la definiciónde la persona de la cual he recibido la vida, el ejemplo,la ternura, el amor, la bondad, el apoyo incondicional.Con humildad escribo que nací de la mejor mujerdel mundo. ¡Gracias Dios!» 4544 Julià Guillamon, Op. cit., p. 448.45 Elisenda López, Maria Antonia Freixes Jover.
49Núria Pi–Sunyer i CubertaBarcelona, 1923-2011«Més val que vagis en compte quan obris aquest calaix. Encara està ple debombes de mà.»Carolina Pi-Sunyer rebia amb aquest advertiment a la seva germanaNúria que, després de mes d’un any de «vacances» a la casa pairal que lafamília Cuberta tenia a la Jonquera, havia aconseguit que els seus paresl’autoritzessin a tornar Barcelona per continuar els estudis a l’Escola Blanquerna.La casa de la família Pi-Sunyer, a la Gran Via, s’havia convertit en unapetita caserna. Carles Pi i Sunyer havia passat de ser alcalde de Barcelonaa conseller de Cultura de la Generalitat. Per seguretat, molts conse-Caracas, circa 1955Núria Pi-Sunyer amb el seu pare,Carles Pi i Sunyer.FJILES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3: Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7: Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9: Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101:
Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103:
100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105:
102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107:
104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109:
Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111:
Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113:
110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi