PPjTl

16LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS1936Cartell d’Ajut Català, l’organitzacióde dones d’Esquerra a la rereguardade suport al front de guerra.Els esdeveniments polítics no varen ajudar a la visualització d’aquestesdones incorporades a la política municipal. La resposta del govern de Madridals Fets d’Octubre de 1934, va ésser dissoldre els ajuntaments democràticsi substituir-los per comissions gestores de caire burocràtic. No ésfins al triomf del Front d’Esquerres, el 1936, que aquestes dones es podenreincorporar a les seves regidories. Avançada la guerra, els conflictes partidistes,com el del maig de 1937, es tradueixen en una creixent hegemoniadels comunistes que substitueixen els i les regidores que havien estat escollitsper sufragi.Les dones d’Esquerra que varen assolir responsabilitats polítiques municipalses varen consagrar sobretot a tasques en l’àmbit social i assistencial,amb una important dedicació a l’educació i la implantació del nou sistemaeducatiu.A l’hora de les imputacions, tots aquests serveis a la comunitat es varenconvertir en greuges. Com en el cas d’Angelina Sanz denunciada perser la presidenta de la Mútua del Sindicat Agrari de Sant Carles de la Ràpitai que va estar a punt de ser condemnada a la pena de mort per aparèixeren una portada de revista «imitando a la Pasionaria» o el de CaterinaCasas, presidenta del Consell Escolar de Molins de Rei, que va ser acusadade fomentar la laïcitat o d’estar implicada en la mort d’un monjo de Montserrat,parent seu.El sistema d’imputacions es basava en la delació. És també el cas de JustaGoicoechea, que no va ser detinguda en els primers moments, sinó quevaren ésser algunes veïnes les que varen protestar per que no havia estatempresonada. La primera delació va portar una segona per «perseguidorade mujeres de derechas». Els mateixos fiscals que varen portar la sevacausa no li varen trobar cap motiu d’acusació però de tota manera va ésserenviada a la presó de les Corts «por su relación con los elementos rojos».L’amistat convertida en un delicte. Un càstig exemplar que propiciavaque la població delatés a la gent del seu entorn per no acabar ells mateixosa la presó.En el cas de les dues afusellades vinculades a Esquerra: Carme Claramunti Magdalena Nolla, la delació també va provenir de l’entorn més immediat.Però les dones encara tenien una altra possibilitat de ser represaliades:ésser familiars directes d’algun càrrec local. És el cas de Margarida Artigas,mare de l’alcalde de Manresa, Joan Marcet, empresonada als 73 anys d’edatsota l’acusació de ser «madre del alcalde rojo» o de Rosa Tarrats i Queralt,esposa de l’alcalde i industrial de l’Espluga de Francolí, Ricard Farré i Climent,afusellat pels franquistes. Rosa Tarrats també va ser condemnada amort sota l’acusació d’actuacions anticlericals. Va ser empresonada a lesOblates de Tarragona i li varen requisar les propietats. 66 Josep Subirats, Les Oblates. 1939-1941. Presó de dones de Tarragona, p. 58.