dre a quiosc. La sorpresa la vàrem tenir quan vàrem veure la portada: anavaa nom de la Carme Nicolau i Maria Teresa G. Mantua.En aquell moment hi havia una dona que feia moltes coses de teatre, coml’obra La Pepa maca. Aquesta dona es feia dir Cecília A. Màntua. 86Al voler amagar el nom de Maria Teresa Gibert, l’emissora va estar a puntde perdre els anuncis de la Paramount: Cecília Alonso era la cap de publicitatde la distribuïdora cinematogràfica a Barcelona i es va ofendre molt perla utilització del seu nom artístic».Tant Maria Teresa Gibert com Rafael Castelltort, que va morir el 1958, novaren tenir cap activitat política clandestina. La relació amb la gent queanava tornant de l’exili es limitava a vells coneguts com Heribert Barrera oHilari Salvadó.72LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISCirca 1931Rosa Maria Arquimbau«Ella no es va implicar en res si bé sempre va estar al corrent de tot. Interessant-seper les notícies del món i com tothom esperant que les coses canviessini ella ho pogués viure. Llegia premsa francesa, i la que aquí anava sortint.Al cap de més de 40 anys va poder tornar a votar i ho va seguir fent finsque es va morir el 2 de gener del 1991 si bé els últims tres anys va anar perdentmemòria i ho va anar oblidant tot.»Rosa Maria Arquimbau i CardilBarcelona, 1909-1992Una escriptora precoç, una periodista punyent, a l’alçada dels seus coetanismasculins. Un exemple, finalment, del que els experts han anomenatles escriptores doblement minoritzades: pel fet de ser dones i per la pèrduadel valor de la llengua i del projecte polític a que varen donar suport. 87És per això que el títol de la seva darrera novel·la Quaranta anys perduts(1971), defineix perfectament la seva biografia vital i literària.Als 14 anys ja havia publicat algun conte en revistes literàries. Sovint vautilitzar el pseudònim Rosa de Sant Jordi. El 1929, amb només 19 anys, vapublicar el seu primer llibre: La dona dels ulls que parlen. Va col·laborar engairebé tots els diaris i setmanaris d’esquerres de l’època.86 Cecília Alonso i Bozzo o Cecília A. Màntua (Barcelona, ~1909-1974), filla de l’escriptor idramaturg Gastó A. Màntua, va ser una escriptora, guionista radiofònica i dramaturga catalana.El 1954 va assolir un gran èxit amb La Pepa maca. tragèdia catalana en 3 actes i enprosa.87 Kathleen McNerney i Cristina Enríquez de Salamanca (ed.), Double Minorities of Spain.A Bio-Bibliographic Guide to Women Writers of the Catalan, Galician and Basque Countries.Citats per Maria Dolors Madrenas i Juan Miguel Ribera, «Les novel·listes dels anys 20i 30 i la memòria novel·lada: Rosa Maria Arquimbau», a: Memòria i literatura. La construcciódel subjecte femení. Periodisme i autobiografia.
A partir de 1930, va escriure reportatges a la revistaImatges, un clar exponent del periodisme més moderndel moment tant per la importància de l’element gràficcom pel tractament de les notícies.Però el setmanari on Arquimbau va col·laborar mésassíduament, i on podem copsar més be el seu tarannà,va ser La Rambla de Catalunya, més tard La Rambla,amb una columna anomenada Films & Soda. 88Maria Dolors Madrenas i Juan Miguel Ribera han estudiata fons l’obra periodística d’Arquimbau i ens defineixenl’autora com:«Una intel·lectual d’esquerres defensora de la República,catalanista i feminista. I crítica, punyentment crítica,fins i tot amb allò que defensa de manera aferrissada.[...] amb un criticisme informat i fresc que recordaa grans columnistes coetanis com ara Josep M. de Segarrai Carles Soldevila.» 89Arquimbau també va escriure per al teatre en un registrehumorístic, com a Es rifa un home (1935), o méscombatiu amb la peça Maria la Roja (1938), que ellaqualificava com a teatre-reportatge ja que l’acció secentrava en una presó de dones a París.A la dècada de 1980, Arquimbau recordava els seusanys de pionera. El seu testimoni dels anys 1920 i 1930,constatava que aquella fou l’edat d’or del periodismecatalà. El 1934, l’Associació de Periodistes de Barcelonatenia 485 membres. I ella explicava:«Tots érem bons amics encara que cadascú tenia laseva ideologia; però les idees polítiques no mermavenla nostra germanor.» 9088 Les referències a la producció literària, teatral i periodísticade Rosa Maria Arquimbau les trobem a la pagina Web EscriptoresRepublicanes dirigida per Neus Real. http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/novelistes/Arquimbau/index.html89 Maria Dolors Madrenas i Juan Miguel Ribera, Op. cit., p. 128. Elgruix de la columna «Films & Soda» es va publicar entre els números37 i 110 de 1931 i 1932 de La Rambla de Catalunya continuadaper La Rambla. Es poden consultar a la web de l’Arxiu de revistescatalanes antigues: ARCA http://www.bcn.cat/digital/arca/index.html90 Àngela Masó, «Diàleg amb Rosa Maria Arquimbau», Hoja delEls contemporanis d’Arquimbau, que Xavier Regàsva anomenar «la Penya del 36» eren periodistes comSempronio, Josep Maria Lladó, Josep Tarín i Iglésias,Avel·lí Artís-Gener «Tísner», Jaume Miravitlles o CarlesSentís.Arquimbau continua relatant a la periodista:«Érem poques dones i no totes feien periodisme actiu.A la meva època crec que a Barcelona, tan sols hihavia la Irene Polo —excel·lent repòrter—, la LlucietaCanyà i jo que treballéssim activament.Jo em dedicava al reportatge i a la crònica. Recordoara quan Josep M. Planas em va demanar de fer unasecció fixa que titulà “Films & Soda”, i era una crònicasetmanal. Em preguntes si em preocupava sortir denits, viure la ciutat nocturna. L’única preocupació enaquest sentit era per motivació familiar».Són els records d’una dona que havia aconseguitser econòmicament independent, que freqüentavaambients vedats a les altres dones i que, a més, tenia idifonia opinió política.Com molts altres escriptors i periodistes de l’èpocaRosa Maria Arquimbau va ser molt activa políticament.Militant d’Esquerra, va participar en les campanyesde recollida de signatures femenines a favor del’Estatut i va ser la promotora de grups de dones defensoresdel vot femení.El 1932, va ésser escollida presidenta del Front ÚnicFemení Esquerrista. El 1980 ja en podia parlar obertament:«A l’any 1932, vàrem fer una tasca molt interessant.Convocar a les dones perquè anessin a votar. No podienparticipar a les eleccions, no tenien vot, però es vaaconseguir amb la presentació de la cèdula».Acabada la guerra, la pista de Rosa Maria Arquimbaui del seu marit, l’activista en la clandestinitat JoaquimGirós, es perd entre els milers d’exiliats. És la sevanovel·la Quaranta anys perduts i una referència en unllibre de memòries d’un altre exiliat, les que ens la situ-Lunes, 4 d’abril de 1980.73LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi