PPjTl

dre a quiosc. La sorpresa la vàrem tenir quan vàrem veure la portada: anavaa nom de la Carme Nicolau i Maria Teresa G. Mantua.En aquell moment hi havia una dona que feia moltes coses de teatre, coml’obra La Pepa maca. Aquesta dona es feia dir Cecília A. Màntua. 86Al voler amagar el nom de Maria Teresa Gibert, l’emissora va estar a puntde perdre els anuncis de la Paramount: Cecília Alonso era la cap de publicitatde la distribuïdora cinematogràfica a Barcelona i es va ofendre molt perla utilització del seu nom artístic».Tant Maria Teresa Gibert com Rafael Castelltort, que va morir el 1958, novaren tenir cap activitat política clandestina. La relació amb la gent queanava tornant de l’exili es limitava a vells coneguts com Heribert Barrera oHilari Salvadó.72LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISCirca 1931Rosa Maria Arquimbau«Ella no es va implicar en res si bé sempre va estar al corrent de tot. Interessant-seper les notícies del món i com tothom esperant que les coses canviessini ella ho pogués viure. Llegia premsa francesa, i la que aquí anava sortint.Al cap de més de 40 anys va poder tornar a votar i ho va seguir fent finsque es va morir el 2 de gener del 1991 si bé els últims tres anys va anar perdentmemòria i ho va anar oblidant tot.»Rosa Maria Arquimbau i CardilBarcelona, 1909-1992Una escriptora precoç, una periodista punyent, a l’alçada dels seus coetanismasculins. Un exemple, finalment, del que els experts han anomenatles escriptores doblement minoritzades: pel fet de ser dones i per la pèrduadel valor de la llengua i del projecte polític a que varen donar suport. 87És per això que el títol de la seva darrera novel·la Quaranta anys perduts(1971), defineix perfectament la seva biografia vital i literària.Als 14 anys ja havia publicat algun conte en revistes literàries. Sovint vautilitzar el pseudònim Rosa de Sant Jordi. El 1929, amb només 19 anys, vapublicar el seu primer llibre: La dona dels ulls que parlen. Va col·laborar engairebé tots els diaris i setmanaris d’esquerres de l’època.86 Cecília Alonso i Bozzo o Cecília A. Màntua (Barcelona, ~1909-1974), filla de l’escriptor idramaturg Gastó A. Màntua, va ser una escriptora, guionista radiofònica i dramaturga catalana.El 1954 va assolir un gran èxit amb La Pepa maca. tragèdia catalana en 3 actes i enprosa.87 Kathleen McNerney i Cristina Enríquez de Salamanca (ed.), Double Minorities of Spain.A Bio-Bibliographic Guide to Women Writers of the Catalan, Galician and Basque Countries.Citats per Maria Dolors Madrenas i Juan Miguel Ribera, «Les novel·listes dels anys 20i 30 i la memòria novel·lada: Rosa Maria Arquimbau», a: Memòria i literatura. La construcciódel subjecte femení. Periodisme i autobiografia.