PPjTl

112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS«La meva vinculació amb Esquerra ve de la família,eren republicans i el sentiment me’l varen inculcar. Enaquell moment el PSUC era molt fort i hi havia facilitatper contactar-hi, en canvi no hi havia manera de saberres d’ERC. Recordo que el primer llibre que en parlava ique vaig comprar va ésser a la llibreria Petritxol, de segonamà, allí vaig conèixer aquest petit nucli de gent.»Maria Teresa Ramos va fer de «telonera» en algunsmítings per les comarques tarragonines i també li feiade xòfer a en Josep Maria Poblet. En aquests periplesva conèixer Conxa Farré i en copsà el gran coneixementque aquesta tenia del paper de les dones a l’ERCde l’època republicana. El seu tarannà reivindicatiuera, moltes vegades, malentès per part dels homes delpartit i ja no diguem pels assistents als mítings:«Ella va ésser de les primeres dins del partit quevaren parlar obertament dels drets de les dones. I del’avortament. A molts dels homes del partit els hi feiapor que ella tragués aquests temes.La Conxa era l’ànima mater de tot, sobretot de lespoquíssimes dones i noies que hi havia a Esquerra. Ensdonava referències per poder parlar de tots els temesrelacionats amb les dones. Crec que aquests temes varenquedar aparcats perquè el partit tenia por de provocarun rebuig. Penseu que l’Esquerra es veia com unpartit de “crema-esglésies”. Quan anàvem pels poblesera molt difícil parlar de divorci o avortament. A vegadesfèiem mítings en un cafè i els homes quan sentienalguna cosa sobre drets de les dones es posaven a xiular.Tot i això la Conxa tenia el seu geni i no s’arronsava.Responia amb contundència i autoritat. Ella defensavala igualtat i les capacitats de les dones a tot arreu.Aquestes situacions no transcendien perquè es consideravenun tema menor, però aquests mítings a la Catalunyaprofunda varen ésser molt durs.»Conxa Farré va ésser l’única oradora en la primeraassemblea tolerada d’Esquerra a l’interior, celebradael 1976 al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Tot i queel redactor de La Humanitat la presentava com «ConcepcióFerrer [sic] de Rebull», posant-la en el sac deles «senyores de» que tant treia de polleguera l’AuroraBertrana, el seu discurs ho desmentia. El seu parlamentreivindicava el paper d’ERC en l’assoliment delsdrets de les dones durant la República i confiava enque tingués continuïtat en la nova etapa del partit:«La legislació (del Parlament republicà) és excepcionali s’anticipa de molt a la legislació que sobre la mateixamatèria promulguen successivament altres països.Catalunya demostra una vegada més que quan potmanifestar lliurement el seu esperit, sense entrebancsni impediments, esdevé un país franc i obert, objectiui constructiu, capaç de les més altes realitzacions. Noméscal esmentar, entre les grans innovacions legislativesen relació amb la dona, aquelles consecucionstan avançades sobre els fills de mares solteres, sobrel’avortament i sobre el divorci. Avui encara en molts païsoscivilitzats del nostre món aquestes matèries s’estandiscutint, bo i provocant disputes, divisions, baralles...i plebiscits més o menys repudiats.[...] Crec fermament que l’hora de l’emancipació deCatalunya s’acosta. I no sols devem preparar-nos perquan aquesta hora sigui arribada, sinó que tenim eldeure de provocar-ne el seu adveniment. L’EsquerraRepublicana de Catalunya, el partit històric, sí! —i hodic amb goig— però també el partit jove d’avui i dedemà, el partit de sempre, ànima de Catalunya, estàdempeus. I avançarà, perquè a Catalunya poden entrebancar-laperò no deturar-la. La nostra Esquerra hasentit, sent i seguirà sentint el neguit i la impaciènciaque li desperten les obligacions patriòtiques que el paísamb bon sentit li imposa. I sabrà acomplir-les.» 133Conxa Farré va ser la militant més destacada d’Esquerraen la primera etapa de la represa democràtica.Malauradament, aquest és un dels pocs documentsque ens queden del seu talent com a oradora. L’evolucióde la malaltia va provocar que extraviés o llencésmolta documentació, tant correspondència privadacom articles i discursos. Caldrà rastrejar les hemerotequesper trobar alguna altra mostra del seu pensamentpolític.133 «Concepció Ferrer de Rebull: “L’Esquerra i les dones en el momentactual”». La Humanitat, agost de 1976, p. 4.