PPjTl

llarg dels anys i, amb elles com a base, bastir una obra autobiogràfica consistent.L’autora va acceptar cedir els drets de l’obra, que finalment tindriados volums, a canvi d’un vitalici de 3.000 pessetes. Aquest ingrés, més elsque li gestionaven alguns amics, com Miquel Joseph, o la petita prestacióoficial gestionada pel mateix Fornas i Octavi Saltor eren les seves úniquesfonts d’ingressos. 63Bertrana, va morir a Berga el 1974, mentre passava una temporada acasa d’uns amics, abans de poder veure editada la segona part de les sevesmemòries.Aurora Bertrana va deixar-nos un autoretrat concís i sincer en la sobrecobertad’una de les seves darreres novel·les, Vent de grop, editada el 1967:«No sé exactament què sóc —benaurats els qui ho saben o pensen saber-ho.Em tinc una certa simpatia, no puc negar-ho. Generalment em trobobé en la meva pròpia companyia [...] Si jutjo pel criteri dels altres o pel queels altres em deixen comprendre, dedueixo que la gent m’estima o em detestasense mitges tintes. Crec que la majoria dels qui em tracten, em trobendivertida. Aquesta constatació em permet creure que no sóc un zero al’esquerra.» 641966Aurora Bertrana en la presentació del’obra finalista del Premio Alfaguara 1965,Travesía de Madrid, de Francisco Umbral.CAPELLA / SO61LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS63 Mireia Sopena, Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976). p. 64-65.64 Citat per Xavier Pla a «Lectura crítica de les “Memòries” d’Aurora Bertrana», a: AuroraBertrana, una dona del segle xx. p. 17.