PPjTl

76LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISJosep Fornas, dirigent d’Esquerra i editor, va fer unatasca fonamental per la recuperació de textos memorialísticsi literaris dels protagonistes de l‘etapa republicana.A l’entresòl de la llibreria de la seva dona hi rebiala visita de molts dels escriptors i escriptores del’època, amb els quals va acabar mantenint una relaciód’amistat:«Vàrem ser molt amics amb en Joaquim Girós, enl’època de la clandestinitat, havíem fet moltes cosesplegats. Sé que havien estat a l’exili. No parlàvem gairedels detalls.Aquesta amistat va facilitar que li edites La pau ésun interval dins el meu catàleg a Pòrtic. Precisament jovolia editar-hi tot allò que els altres no s’atrevien. Aramolta gent em diu que era inversemblant el que jo editava.M’hi vaig divertir molt i a la vegada crec que vaigfer un servei.La meva dona tenia la llibreria Claris al carrer del mateixnom i a l’altell jo hi tenia el despatx de l’editorial is’hi feia tertúlia. La parella venia molt per la llibreria, toti que recordo que vivien molt retrets. Ell, que també eraun home de molta vàlua, no es feia notar gaire».Un dels puntals de Pòrtic va ser la tasca divulgadoradel pensament dels vells republicans. El règim ho sabiai actuava implacablement, amb la censura prèvia,prohibint moltes obres, especialment d’assaig. RosaMaria Arquimbau en va ser una de les víctimes. El 1971se li va denegar la publicació d’un assaig «La prostitució:l’ofici més vell del món. D’ençà d’allò de la pomaals nostres dies». 99 Un assaig-reportatge que connectavaperfectament amb les sèries de caire social quehavia publicat a Imatges als anys 1930.Rosa Maria Arquimbau, una dona que, amb la sevatasca periodística i política, s’havia convertit en unsímbol del progrés que la República havia portat a lesdones catalanes, acabava la seva darrera novel·la ambun paràgraf que de ben segur podien subscriure moltesaltres dones de la seva generació:rrat Tarradellas i Macià. Sèrie 2: exili (1939-1977).99 Mireia Sopena, Op. cit., p. 78 i 155. Josep Fornas en conservael mecanoscrit.«Me’n vaig anar cap a casa. Feia vent i pel carrer emvolaven els cabells. Com en altres temps, m’entretenia amirar la meva imatge reflectida a les llunes dels aparadors.La meva imatge, que de cop i volta m’apareixia lamentableperquè era la d’una dona vella que havia gosatfer-se il·lusions. Potser les darreres de la meva vida.Havien passat els anys. Molts anys. Què s’havia fetde la meva vida?Recordava aquell dia del mes d’abril de l’any 1931,quan amb l’Hermínia anàvem dalt de l’imperial d’untramvia passeig de Gràcia amunt i avall, entusiasmades.D’ençà d’aleshores havien passat quaranta anys.Quaranta anys perduts.» 100Angelina Colubret i MarchBadalona, 1910 - Torroella de Montgrí, 1998«Era un talent. Va despuntar molt aviat.»Àurea Farssac, filla d’Angelina Colubret, defineix aixía la seva mare. La dona que es va convertir en una deles propagandistes més eficaces d’Esquerra, la imatgede la qual ens ha quedat com una de les icones de ladona republicana: activa i segura.Filla de Miquel Colubret, sotsdirector de la refineriade petroli de Badalona, i de Teresa March, una respectadallevadora. Va estudiar a l’Escola Normal de Barcelona,on va patir un accident que li condicionaria lasalut tota la vida. La seva activitat docent, encetadael 1929, va estar vinculada als principis renovadors del’Escola Nova. Va ser una gran defensora de l’ús del catalàa l’escola. Als 21 anys aconseguí ser una de les primeresdones a ser acceptada com a sòcia de l’AteneuBarcelonès. Els seus avaladors varen ésser Josep Pla iMarc-Aureli Vila, un dels fundadors d’ERC.Tot i que es va iniciar com a poetessa, el seu vessantcom a propagandista d’Esquerra li va donar més ressò.Impulsora del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya,animava les dones del partit a organitzar-se. Perexemple al barri d’Artigues de Badalona on, el 1931, vafer una xerrada acompanyada de la seva amiga Maria100 Rosa Maria Arquimbau, Quaranta anys perduts, p. 190.