PPjTl

Concepció Farré i GaríVilanova de Meià, 1917Conxa Farré ha estat militant d’Esquerra Republicana de Catalunya desde molt jove. A l’exili formà part del grup d’estudiants catalans de Montpeller,amb altres joves com Heribert Barrera. Allí hi va iniciar els estudis deDret i Filosofia, que posteriorment amplià a París. Casada amb Joan Rebull,l’escultor també vinculat a Esquerra, en retornar a Barcelona cursà la carrerade Dret. Va exercir d’advocada i va tenir un paper molt important en lacomplicada etapa de la represa d’Esquerra, en els primers anys de la Transició.Tot i formar part del nucli dur de la direcció del partit, en qualitat delletrada, mai va sortir escollida parlamentària. A finals dels anys 1980, quanencara no se’n parlava gaire, li varen diagnosticar la malaltia d’Alzheimerque no li va permetre continuar amb la seva carrera professional ni política.Conxa Farré ja va demostrar des de molt jove que era tot un caràcter,com ens recorda la seva filla, Cristina Rebull i Farré:«Era una noia molt rebel, cap els 17 o 18 anys va marxar sola cap a Barcelona.Els seus pares s’havien traslladat a Lleida, però ella volia estudiar Dret.Em va explicar que, a Barcelona, estava en una residència on és ara el Palaude Pedralbes. En aquesta residència va coincidir amb Raimunda Elias i MariaPepa Colomer, dues de les primeres aviadores de Catalunya.»Quan va esclatar la guerra aquestes aviadores varen tenir una importànciacabdal per a República. Sense ésser militaritzades, varen fer-se càrrecde la instrucció dels nous pilots i varen fer molts vols de reconeixementcostaner i de transport i d’enllaç amb la rereguarda. Conxa les va acompanyara l’exili.Aquest primer exili no va durar gaire. El 1940, Conxa tornava a ser a Barcelonaestudiant el batxillerat franquista per poder accedir a la universitat.És en aquesta etapa que coneixeria a una de les seves grans amigues, l’escriptoraCarmen Laforet. L’escriptora, que també patiria la malaltia d’Alzheimer,rememorava el moment, l’ambient, i sobretot la personalitat de Conxa:«En 1939, recién terminada la Guerra Civil, fui a Barcelona para estudiar enla Universidad. Encontré la ciudad hambrienta que he descrito en Nada. Peroel hambre no era capaz de quitarme la alegría de vivir. Barcelona fue maravillosapara mí. El don de la amistad es mi riqueza como acabo de escribir aquí.A través de cada amigo descubro un mundo nuevo. Y había muchos mundosque descubrir. Tenía yo amistad con muchachos catalanes que habían sidoevacuados a Francia al final de la Guerra Civil y habían vuelto después de comenzarsus estudios universitarios en Montpelier empujados en este regresopor la guerra europea. Entre ellos, centrando aquel grupo con su personalidad,una muchacha, Concha Farré, cuya amistad, hoy, treinta y tantos años1982Conxa Farré, en la fotografiade campanya com a candidatad’Esquerra a les eleccionsal Congrés de Diputats.FJI109LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS