PPjTl

sufragi universal a Catalunya i, de retruc, a tot l’Estat espanyol. La repercussióque aquest fet va tenir la va portar a una gira per les institucions,des del Palau de la Generalitat, on la va rebre el president Lluís Companys,fins al Parlament.Aquest salt a la primera línia política la va aprofitar tant per fer pedagogiasobre la igualtat de drets entre homes i dones com per la seva lluita afavor del laïcisme.Paral·lelament, Yarza continuava amb la seva tasca docent. Va ésser traslladadaa la Pobla de Claramunt, on es va assabentar de la dissolució delsajuntaments arran dels Fets d’Octubre de 1934.Yarza ja no va tornar a Bellprat ni com a mestra ni com alcaldessa. En esclatarla guerra, tot i que ja tenia 63 anys, es va enrolar en la columna DelBarrio per lluitar al front d’Aragó. Les milicianes, que feien feines a la rereguarda,varen ésser ràpidament desmobilitzades.La resta de la guerra la va dedicar a la seva tasca docent, implementantel nou sistema educatiu a la Pobla i Barcelona, sistema que, entre d’altrescoses, incorporava l’obligatorietat de la coeducació. 18Perduda la guerra, s’exilia a França. El 1940, la Comisión Depuradora deMagisterio la dóna de baixa com a mestra.Instal·lada a Tolosa de Llenguadoc, vivia en condicions molt dures i penoses,alleujades a partir de 1953 gràcies a l’ajut econòmic i material querebia de l’Spanish Refugee Aid, Inc. (SRA) una entitat nordamericana.L’agost de 1959 ingressà a l’Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc,per una caiguda quan pujava a l’autobús. El seu estat empitjorà ràpidament,morint el 16 de febrer de 1960 a l’Hospital de La Grave.El 2 de novembre de 2007 l’Ajuntament de Bellprat homenatja la seva figuracol·locant una placa a la façana de l’Ajuntament i antiga escola de lapoblació, recordant el fet que fou la primera alcaldessa de Catalunya.Caterina Casas i MaymóMolins de Rei, 1888-1974El 1996 es va dedicar un carrer de Molins de Rei a Caterina Casas, primeradona que fou regidora d’aquesta localitat. Alguns sectors de la poblaciós’hi varen oposar perquè la persistència de la versió franquista de la històriade la Guerra Civil era encara ben viva. Alguns contemporanis definien aCaterina Casas com una dona laica, culta i elegant, que tot i haver nascuta la vila, havia passat part de la joventut a Barcelona d’on va tornar casadaamb el mestre i músic Emili Sànchez i Soler.Caterina va treballar en el sector comercial i va començar a relacionarseamb els cercles d’Esquerra de la vila, on hi militava un germà seu el qual,Circa 1950Caterina CasasFJI25LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS18 Isidre Surroca, Op. cit.