94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISJosep Sunyol, diputat i president del Futbol Club Barcelonao amb el mateix Lluís Companys, que el 1934seria el seu padrí de boda, quan es va casar amb EnricTubau, director d’El Noticiero Universal.En esclatar la guerra, Enriqueta era la secretària deltinent d’alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó, que passariaa ocupar l’alcaldia quan Carles Pi i Sunyer va sernomenat conseller de Cultura de la Generalitat. Durantla guerra, Gallinat fou secretària d’Agitació i Propagandade la Unió de Dones de Catalunya, i viatjà a París acercar suport a la causa republicana.«Als homes, abans de la guerra, no els interessavaque la dona entrés en política. Els fèiem més nosa queservei. No ens necessitaven. Quan va venir la guerra,ens van necessitar. La dona anava al front, a les escoles,a les fàbriques, on calia, tant les dones preparadescomo les que no estaven instruïdes. Totes. Érem a totarreu. Barcelona era una ciutat conduïda per les dones.[...] La guerra la vaig passar al costat de l’alcalde. Eraimprescindible que tot funcionés i hi havia molt problemes;un dels més importants era trobar solucionsal munt de necessitats dels refugiats que venien de totarreu de l’Espanya ocupada. S’havia d’improvisar: escolaper a les criatures, cantines, llocs per dormir. Però, amés, l’Ajuntament havia de rutllar: la comissió d’Hisenda,la de Cultura…Quan queien bombes, havies de sortir esperitat a veurequè havia passat. Havíem d’atendre els ferits, fer-noscàrrec del morts… no paràvem. Era espantós, esgarrifós.[...] Va arribar un moment en què la ciutat estavacol∙lapsada. Hi havia a Barcelona el govern de Madrid,el d’Euskadi i el de Catalunya. Tres governs que manaveni gent que venia a demanar coses; ningú no sabiaquè podien governar uns i què els altres. [...]Aguantàvem esperançats. No vàrem pensar, fins al’últim moment, que en Franco guanyaria. Sempre prevèiemque les potències estrangeres ens ajudarien.Vaig anar dos cops a París, en nom de l’alcalde. Nomésaconseguia roba i alguna cosa per menjar. Mai armamentper defensar-nos. En canvi, els contraris tenientotes les armes que volien d’en Mussolini i d’en Hitler. 118118 Les Dones del 36. Guia de Materials Didàctics. Pla d’Acció Co-[...] La sortida va ésser espantosa. Sort que el meumarit tenia família a França. Si tenies una adreça, unlloc on anar, et lliuraves del camps de concentració.[...] Però només teníem el que dúiem al damunt. Ensvàrem instal∙lar a Perpinyà, però més tard el Govern dela República a l’exili ens va començar a passar una ajudade deu francs. Era una misèria, insuficient per viure, ivàrem treballar a la verema i venent productes als mercats.Fins que vàrem muntar el que dèiem »les repúbliques».Ens ajuntàvem sis o set persones, i amb els deufrancs que tu aportaves més els dels altres, més les feinetesque tots teníem, podíem fer bullir l’olla.» 119El 1942 l’exèrcit alemany ocupava de facto tot França.La zona lliure era un miratge i els exiliats catalanses varen disgregar. Gallinat i el seu marit varen passarper Montpeller i Béziers. Al final varen instal·lar-se enun petit poble de la Cerdanya francesa: Osseja.En aquest poble, Gallinat va col·laborar amb els elementde la resistència, comandats pel cap de la gendarmeria.Facilitaven el pas a Catalunya de jueus europeusque fugien del règim nazi. Per una confidència vasaber que els alemanys la volien detenir. Davant el perillimmediat, Gallinat va decidir tornar a Catalunya, onsemblava que podria passar desapercebuda.Gràcies a un capità de la Guàrdia Civil, parent d’unmilitant d’ERC, l’Enriqueta va aconseguir un salconduitper viatjar en tren fins a Barcelona. Era el 1942 i acomiadant-sedel seu marit va fer via cap a Barcelona.A ciutat, les coses no varen ésser tan fàcils. Primer acasa del pare i després a la d’uns amics, el risc de serdetinguda creixia tenint en compte que no tenia documentació.Aleshores va contactar amb els frares franciscansde l’església de Pompeia, a la Diagonal. El contacteel tenia dels refugiats jueus-polonesos d’Ossejaque, un cop travessada la frontera feien cap a l’esglésiabarcelonina on hi havia muntada tota una estructurad’acollida:educativa.119 Transcripció de l’entrevista feta el 2003 per José Luis MartínRamos i Gabriel Pernau per al llibre Les Veus de la Presó. http://www.presodelescorts.org/files/pdf/cat/testimonis/testimoniegallinat_2_cat.pdf
«Als soterranis hi tenien muntats uns tallers on hi havia molts nois que treballavencom si fossin aprenents, seminaristes… En realitat era gent que fugiade França, polonesos jueus amb els quals els frares estaven molt units.»Tot i que els monjos la varen atendre molt bé, Gallinat va veure que no espodia quedar a Barcelona i va intentar aconseguir alguna mena de documentper tornar a França. Va ésser en una d’aquestes sortides que va ésserdetinguda a la plaça Urquinaona i portada a la comissaria de la Via Laietanaon hi va estar tancada una setmana.Enriqueta Gallinat va entrar a la presó de dones de les Corts a començamentde març de 1943 i en va sortir a finals del mateix any. 120La presó de dones ja funcionava com a tal des d’abans de la Guerra Civil.Estava instal·lada en un convent de monges que ocupava un gran casalotal lloc on fa anys que hi ha instal·lat El Corte Inglés a la Diagonal. No hiha cap placa que ho rememori.Abans d’entrar a la presó pròpiament dita, Enriqueta Gallinat va passardivuit dies d’aïllament:120 A la fitxa d’entrada d’Enriqueta Gallinat a les Corts figura el 5 de març de 1943 coma data d’ingrés, amb les següents dades: «Nacida en Barcelona. Domicilio: Valencia 59, 3º2ª. Estado civil: casada. Sin antecedentes. Ingreso ordenado y a disposición del JuzgadoMilitar Especial. Número 140» (Llibre de registre de filiacions UC 6560, Fons 200, CentrePenitenciari de Dones de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, ANC).Montpeller, circa 1940Estudiants estrangers de la Facultat deLletres de la Universitat de Montpelleri militants d’Esquerra a l’exili en unaexcursió pels volts de la ciutat.D’esquerra a dreta, dempeus: GaietàRahola, Joan Llevadot, Josep Sastre, x,Ramon Sanahuja, el prestigiós lingüístafrancès Lucien Tesnière, Maria Batlle, ReisBertral i el seu marit, Enriqueta Gallinat,x, x, Teresa Rovira, Fina Blasi i JosefinaMori. Ajupits: Núria Torres, Jordi Vives,x i Emili Blanch.FJI95LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29:
26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31:
28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33:
Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35:
32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37:
34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39:
36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41:
1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43:
40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45:
42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130: Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132: IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134: SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi