PPjTl

«Als soterranis hi tenien muntats uns tallers on hi havia molts nois que treballavencom si fossin aprenents, seminaristes… En realitat era gent que fugiade França, polonesos jueus amb els quals els frares estaven molt units.»Tot i que els monjos la varen atendre molt bé, Gallinat va veure que no espodia quedar a Barcelona i va intentar aconseguir alguna mena de documentper tornar a França. Va ésser en una d’aquestes sortides que va ésserdetinguda a la plaça Urquinaona i portada a la comissaria de la Via Laietanaon hi va estar tancada una setmana.Enriqueta Gallinat va entrar a la presó de dones de les Corts a començamentde març de 1943 i en va sortir a finals del mateix any. 120La presó de dones ja funcionava com a tal des d’abans de la Guerra Civil.Estava instal·lada en un convent de monges que ocupava un gran casalotal lloc on fa anys que hi ha instal·lat El Corte Inglés a la Diagonal. No hiha cap placa que ho rememori.Abans d’entrar a la presó pròpiament dita, Enriqueta Gallinat va passardivuit dies d’aïllament:120 A la fitxa d’entrada d’Enriqueta Gallinat a les Corts figura el 5 de març de 1943 coma data d’ingrés, amb les següents dades: «Nacida en Barcelona. Domicilio: Valencia 59, 3º2ª. Estado civil: casada. Sin antecedentes. Ingreso ordenado y a disposición del JuzgadoMilitar Especial. Número 140» (Llibre de registre de filiacions UC 6560, Fons 200, CentrePenitenciari de Dones de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, ANC).Montpeller, circa 1940Estudiants estrangers de la Facultat deLletres de la Universitat de Montpelleri militants d’Esquerra a l’exili en unaexcursió pels volts de la ciutat.D’esquerra a dreta, dempeus: GaietàRahola, Joan Llevadot, Josep Sastre, x,Ramon Sanahuja, el prestigiós lingüístafrancès Lucien Tesnière, Maria Batlle, ReisBertral i el seu marit, Enriqueta Gallinat,x, x, Teresa Rovira, Fina Blasi i JosefinaMori. Ajupits: Núria Torres, Jordi Vives,x i Emili Blanch.FJI95LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS