PPjTl

115ballar a la fàbrica. Nosaltres menjàvem a l’escola. Quan tenia 11 anys, ja feia elbatxillerat. Érem tres noies i la resta nois. Les noies no estudiàvem tant tempscom els nois, però l’avi era avançat.La meva mare era teixidora. Quan la meva germana gran va tenir l’edat,també va anar a la fàbrica. Jo, com que em feien por els telers, vaig demanard’anar a aprendre de cosir. Era l’aprenenta i feia de tot menys cosir. Si emdonaven cinc pessetes a la setmana, doncs això que teníem. Després vaig ferd’encarregada de taller de dones, perquè em vaig quedar sola a casa ambun fill.» 134La vida de la Pepa Batalla no ha estat fàcil. Amb 21 anys i després de lamort del seu primer fill, va descobrir que el seu matrimoni feia aigües. Enaquell moment la Pepa tornava a estar embarassada i va esperar a que naixésel fill per deixar les coses clares amb el marit.1954Pepa Batalla després de recollirde l’escola el seu fill i els d’altres donestreballadores del barri de Sant Martí.Al fons, Can Mestres o l’AlgodoneraCanals.FJILES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS134 Ismael Carbó, «Pepa Batalla, exencarregada de taller i militant d’ERC: “Vaig veure elpresident Macià proclamant la República”», Avui, 14 d’abril de 2009, p. 22.