34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISminio rojo constantemente armada al igual que lo habíahecho durante la revolución separatista del año 34.» 26Aquestes referències als Fets d’Octubre de 1934 ia ser portadora d’armes, la situen a l’òrbita de les Joventutsd’Esquerra Republicana-Estat Català lideradesper Josep Dencàs i Miquel Badia. Segons el relat d’AnnaMurià, que en formava part en aquella època, lesnoies varen seguir una mena de cursets de primers auxilisi de càrrega d’armes de foc. 27Magdalena Moya va ser afusellada al Camp de laBota el 21 de juny de 1939.Només en els primers dos anys de règim franquista,entre el 1939 i el 1940, onze dones van ser afuselladesal Camp de la Bota i dues més a Girona. Jaume Sorribasi Roig, germà de l’escriptor Sebastià Sorribas, vaser un oficial de l’exèrcit republicà empresonat i destinatals batallons de forçats que condicionaven la platjadel Camp de la Bota. L’execució d’un nombrós grup decondemnats on hi havia una noia, el va colpir tant queho va recollir en el seu llibre de memòries. 28Al lloc on s’aixecava el parapet de les execucionsara s’hi aixeca l’Edifici Fòrum, davant del qual hi ha undiscret monument recordatori.Rosa Tarrats i QueraltL’Espluga de Francolí, 1907 - Barcelona, 1993Rosa Tarrats era l’esposa de l’industrial i polític RicardFarré i Climent. El 19 d’octubre de 1939, va haverde sentir com l’afusellaven a uns pocs centenar de metresde la cel·la de la presó de dones de Tarragona onella també esperava que s’acomplís la seva condemnaa mort.26 http://www.presodelescorts.org/files/pdf/cat/afusellades_cat.pdf27 Quirze Grifell, Anna Murià, àlbum de records, p. 22-27.28 Jaume Sorribas, Cridaré Visca Catalunya lliure!, p. 240-244,transcrit per Jaume Fabre, La presó també era a fora, i per IsabelSegura, La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant lasegona República, la guerra, el franquisme i la construcció de lademocràcia.Ricard Farré i Climent era un pastisser emprenedorque el 1917, va inventar una varietat de la neula nadalenca:el vano. Les va comercialitzar amb el nom de«Rifacli», compost amb les primeres síl·labes del seunom i cognoms. D’aquesta manera podia vendre elproducte tot l’any als estiuejants i passavolants quecomençaven a sentir-se atrets pel Monestir de Poblet,llavors una llastimosa ruïna.Farré, que havia passat la infància i primera joventuten un internat dels jesuïtes, es va moure aviat en elscercles republicans i laics de la comarca. El 1931 va fundarl’Ateneu Federal Republicà Català, que s’adheririaa Esquerra. A les eleccions municipals va sortir escollitalcalde. Durant el seu mandat va preocupar-se especialmentper construir una nova escola i en secularitzarel cementiri municipal facilitant els enterramentscivils. El 1932 va dimitir com alcalde i va continuar coma regidor fins a la dissolució dels ajuntaments catalans,mesura adoptada pel govern espanyol com a represàliapels Fets d’Octubre.En acabar la guerra, Farré tenia 45 anys i la sevadona, Rosa Tarrats, 32. No tenien fills i estaven dedicatsa tirar endavant el negoci. No se sentien amenaçatsni creien que se’ls perseguiria i per això es varenquedar al poble.A L’Espluga de Francolí, durant els primers tempsde la Guerra Civil, hi varen haver diversos episodis deviolència contra l’església i els veïns identificats coma dretans. Tots aquests actes els hi serien imputats almatrimoni Farré-Tarrats. L’1 de març de 1939, varen éssercitats pel jutge municipal el qual va obrir diligènciescontra ells arran de la denúncia d’un veí. En general,els jutges municipals no tenien competències perfer aquest tipus de detencions, sempre ho feia la policiao els falangistes. Com en altres casos, la primeradenúncia només va ser l’inici d’un reguitzell d’imputacionsque, de forma molt vaga, implicaven el matrimonien la destrucció d’imatges de les esglésies de lalocalitat. A Ricard Farré també l’acusaven de ser l’instigadorde les violències que es varen produir al poble.Un «Informe concreto de la vida local desde 18 de juliode 1936», anònim, i presentat uns dies desprès queels franquistes ocupessin l’Espluga, presentava l’exalcaldecom:
«Una persona de mediana cultura, perteneciente aIzquierda Catalana y que entre tantos inveciles destacaba,era el asesor y consejero de todos. Su actuaciónno era pública pero dominaba y dirigia los Comitesaprovechándose de su superioridad y, fina maldad, yaque de esta manera safisfacia sus instintos sin exponersemucho.»Era evident que Farré era un objectiu clar de la repressiófranquista per l’exemple que el seu càstig podiasignificar.Rosa Tarrats, la seva dona, va rebre sobretot acusacionsde part dels membres de l’Església Catòlica id’alguna beata. Les acusacions, que sempre es basenen testimonis indirectes, són acceptades sense problemespels òrgans que impartien la justícia dels vencedors.Per exemple, el superior del convent dels Paülsdiu saber, per referències, que Tarrats «capitaneaba elgrupo de varias mujeres que se havian llevado del conventoropa y demas enseres». Dues monges carmelitesl’acusen del mateix però referint-se al seu convent.Finalment dues dones analfabetes, —signen ambel dit—, ho corroboren. 29 Ningú del poble es va presentara declarar a favor dels imputats.Després de passar per la presó de Montblanc, elsvaren enviar a Tarragona.A l’hora de ratificar les acusacions, davant el jutgeinstructor, les principals acusacions no es presenten.El superior dels Paüls ni ho justifica, les dues mongespresenten un certificat mèdic que avala la seva absènciai les dones del poble es desdiuen de la seva primeradeclaració.Sense acusadors directes, el sumari continua el seucurs i passa a Consell de Guerra sumaríssim i d’urgència.A tots dos els hi demanen pena de mort.En aquell moment Ricard Farré estava tancat a laPresó de Pilats i Rosa Tarrats a la de les Oblates. Eldarrer cop que es varen veure va ésser compartint elbanc dels acusats.Rosa Tarrats va intentar, des de la presó, moure lesseves amistats per aconseguir la commutació de laCirca 1930L’alcalde de l’Espluga de Francolí assassinatpel Franquisme, Ricard Farré Climent, maritde Rosa Tarrats i Queralt.FJI35LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS29 Josep Subirats, Les Oblates. 1939-1941. Presó de dones de Tarragona,p. 57-68.
- Page 3: Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7: Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9: Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87:
va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89:
«A casa hi teníem molts registres
- Page 90:
88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95:
Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97:
94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99:
96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101:
Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103:
100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105:
102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107:
104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109:
Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111:
Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113:
110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi