66LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISgran propaganda en favor del Frente Popular [...] Personasdel gran solvencia moral manifiestan que fue ladelatora del sacerdote Rdo. Tañà.» 73Com en el cas de Caterina Casas, l’intent d’ajudar unsacerdot acaba convertint-se en una de les principalsacusacions contra Antonieta Feliu. Ja hem dit, que erauna catòlica practicant, tot i el seu esperit crític. SegonsMaria Casajuana:«Antonieta Feliu i l’alcalde Francesc Marcet varen ésserels que realment varen salvar la Seu. Darrere seus’hi varen apuntar totes les entitats». 74Les persones de «gran solvència moral» que la varenacusar no varen recordar aquest fet.Mossèn Tañà va ésser acollit a casa del matrimoniForn-Feliu però, probablement per por que el detectessin,li varen recomanar que s’amagués a Barcelonaon, segons l’informe de l’Alcalde, va esser assassinatper «individuos desconocidos de “Estat Catalá” deManresa». 75Un assassinat i uns assassins que li venien molt be ala part acusadora per empresonar una dona amb quimolts volien passar comptes, especialment alguns veïnsi gent de la Falange i la Creu Roja de Manresa.El juliol de 1941 el director de la presó de dones deBarcelona, preguntava per escrit a l’Ajuntament deManresa si hi havia algun impediment per concedir-lila llibertat provisional. La resposta deixa ben clar quesignificaven per al nou règim dones com l’AntonietaFeliu:«Por el buen nombre de Manresa y sus habitantescausaria un pesimo mal efecto su libertad».73 Informe de l’Ajuntament de sobre Antonieta Feliu. 20d’octubre de 1939. Arxiu Municipal de Manresa i web http://www.memoria.cat/presos/content/documents-demanresans-empresonats74 Jordi Sardans i Francesc Rubí, «Entrevista a Maria Casajuana iOncins», a: El Pou de la gallina, núm. 199, maig de 2005.75 Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre Antonieta Feliu, 20d’octubre de 1939.L’Alcalde accidental de Manresa, que signa la respostaoficial suggereix que se la desterri a 350 quilòmetresde la ciutat. 76Va sortir de la presó de dones de Barcelona, en llibertatvigilada, el 10 de febrer de 1942. No va tornara Manresa.En sortir de la presó es va quedar a viure a Barcelona,al barri de Gràcia, on rebia la visita d’alguns amics iamigues com Maria Casajuana i l’escriptor Ferran Planesi Vilella.Entre els escrits inèdits d’aquest darrer n’hi ha unque fa referència a l’alegria que suposava per a la solitàriaAntonieta l’arribada dels amics de Manresa, senseimportar-li l’hora en la que aquests apareixien percasa seva:«De tant en tant, anàvem a invadir la casa de l’AntonietaFeliu, que vivia en una casa de planta baixa al carrerde Betlem. Teníem la porta oberta d’ençà que en Tàpiesi uns companys seus de Vic —que baixaven en untren de nit— li havien dedicat una serenata al so d’unacordió. [...]L’Antonieta, la «feliueta» com li deiem —que havia estatempresonada per haver parlat en campanyes electoralsdurant la República— [...] Ens oferia un “buffet”generós i destapàvem ampolles de bon vi i ella obria debat a bat el balcó que donava al jardí. [...]Trencàvem per unes hores la seva solitud que teniacom a sol cohort la carícia de la pell del gat i el trepigde la tortuga. Les flors del jardí eren massa immòbilsper apaivagar-la.» 7776 Resposta de l’alcalde accidental de Manresa al director de laPresó de dones de Barcelona. Juliol de 1941. Arxiu Municipal deManresa i web www.memoria.cat77 Ferran Planes i Vilella (Bagà, 1914 - Barcelona, 1985) va serun escriptor d’ideologia republicana i catalanista, col·laborador aldiari El Dia. Ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939. Va escriureEl Desgavell, memòries personals sobre l’ocupació alemanya deFrança, l’exili i la primera postguerra. Aquestes memòries varenésser publicades el 1968 per la Biblioteca Selecta en una versiócensurada. Sortosament han estat recuperades en la seva versióíntegra per la editorial Club Editor (2011).Document inèdit de Ferran Planes facilitat per Joaquim Aloy(Col·lecció de la família de Ferran Planes).
Maria Teresa Gibert i PerottiBarcelona, 1904 - Sant Cugat del Vallès, 1991«Sóc una noia jove, plena d’idealitat, que somnia mol-tes vegades en cosesimpossibles. Una flama abrandada que tan sols desitja saber...!» 78El 1931, Maria Teresa Gibert era una experimentada conferenciant que,des de la plataforma del Club Femení i d’Esports era sol·licitada pel grupsexcursionistes d’arreu. Aquests clubs esperaven, potser, conferènciesmenys militants. Però Maria Teresa Gibert no es limitava a parlar d’excursionismei folklore, sinó que plantejava ja el que seria el lema motivadorde la seva carrera política: deixar clar que ni en excursionisme, ni en política,ni en cap altre vessant de la societat la dona havia de ser tutelada sinóque, recollint els referents d’altres societats europees havia de cercar unavia pròpia:«Si els moviments femenins d’altres terres han conquerit per a la donaaquelles reivindicacions per a les quals encara nosaltres propugnem, no tenimde deturar-nos nosaltres, ara bé, l’exemple d’aquelles altres nacionalitatsha de servir-nos d’estímul, per a alliberar-nos dels defectes dels qualselles ja estan desposseïdes, però també per a destriar la tasca realitzada iadaptar els nostres costums i caràcter tot el que sia possible, sempre queno vulgui fer-se degenerar l’obra en un snobisme estult, mancat de tot sentitcomú.» 79Maria Teresa Gibert, com altres de les protagonistes d’aquest llibre, vapassar per l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i va entrar enpolítica gràcies a la influència del seu pare i a l’ambient que es vivia a l’Ateneudel barri de Sant Martí.Abans d’encetar la seva militància, ja havia començat una brillant carreracom a conferenciant i articulista en mitjans molt diversos, des de La Veude Catalunya o La Campana de Gràcia passant per La Humanitat, Imatgesi L’Opinió.En un dels seus articles, Gibert plantejava el dilema entre la tasca querealitzaven les elits intel·lectuals femenines i la que havia de fer una bonapropagandista de partit, en aquest cas ERC. Podem intuir aquí un posicionamentclar davant les polèmiques que sobre el paper de la dona dins elpartit, el dret a vot o el tractament del problema de la prostitució, varenmantenir a través de la premsa algunes de les dones d’Esquerra com Bertrana,Arquimbau o la mateixa Gibert.1948Maria Teresa GibertMTCG67LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS78 Francesc Roma, «Dona i Excursionisme: una passejada a través de la literatura excursionistade muntanya (i 2)», Muntanya, núm. 828, abril de 2000.79 Maria Teresa Gibert, «Què volem fer?», La Humanitat, 10 de gener de 1933, p. 4.
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi