PPjTl

Maria Teresa Gibert i PerottiBarcelona, 1904 - Sant Cugat del Vallès, 1991«Sóc una noia jove, plena d’idealitat, que somnia mol-tes vegades en cosesimpossibles. Una flama abrandada que tan sols desitja saber...!» 78El 1931, Maria Teresa Gibert era una experimentada conferenciant que,des de la plataforma del Club Femení i d’Esports era sol·licitada pel grupsexcursionistes d’arreu. Aquests clubs esperaven, potser, conferènciesmenys militants. Però Maria Teresa Gibert no es limitava a parlar d’excursionismei folklore, sinó que plantejava ja el que seria el lema motivadorde la seva carrera política: deixar clar que ni en excursionisme, ni en política,ni en cap altre vessant de la societat la dona havia de ser tutelada sinóque, recollint els referents d’altres societats europees havia de cercar unavia pròpia:«Si els moviments femenins d’altres terres han conquerit per a la donaaquelles reivindicacions per a les quals encara nosaltres propugnem, no tenimde deturar-nos nosaltres, ara bé, l’exemple d’aquelles altres nacionalitatsha de servir-nos d’estímul, per a alliberar-nos dels defectes dels qualselles ja estan desposseïdes, però també per a destriar la tasca realitzada iadaptar els nostres costums i caràcter tot el que sia possible, sempre queno vulgui fer-se degenerar l’obra en un snobisme estult, mancat de tot sentitcomú.» 79Maria Teresa Gibert, com altres de les protagonistes d’aquest llibre, vapassar per l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i va entrar enpolítica gràcies a la influència del seu pare i a l’ambient que es vivia a l’Ateneudel barri de Sant Martí.Abans d’encetar la seva militància, ja havia començat una brillant carreracom a conferenciant i articulista en mitjans molt diversos, des de La Veude Catalunya o La Campana de Gràcia passant per La Humanitat, Imatgesi L’Opinió.En un dels seus articles, Gibert plantejava el dilema entre la tasca querealitzaven les elits intel·lectuals femenines i la que havia de fer una bonapropagandista de partit, en aquest cas ERC. Podem intuir aquí un posicionamentclar davant les polèmiques que sobre el paper de la dona dins elpartit, el dret a vot o el tractament del problema de la prostitució, varenmantenir a través de la premsa algunes de les dones d’Esquerra com Bertrana,Arquimbau o la mateixa Gibert.1948Maria Teresa GibertMTCG67LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS78 Francesc Roma, «Dona i Excursionisme: una passejada a través de la literatura excursionistade muntanya (i 2)», Muntanya, núm. 828, abril de 2000.79 Maria Teresa Gibert, «Què volem fer?», La Humanitat, 10 de gener de 1933, p. 4.