76LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISJosep Fornas, dirigent d’Esquerra i editor, va fer unatasca fonamental per la recuperació de textos memorialísticsi literaris dels protagonistes de l‘etapa republicana.A l’entresòl de la llibreria de la seva dona hi rebiala visita de molts dels escriptors i escriptores del’època, amb els quals va acabar mantenint una relaciód’amistat:«Vàrem ser molt amics amb en Joaquim Girós, enl’època de la clandestinitat, havíem fet moltes cosesplegats. Sé que havien estat a l’exili. No parlàvem gairedels detalls.Aquesta amistat va facilitar que li edites La pau ésun interval dins el meu catàleg a Pòrtic. Precisament jovolia editar-hi tot allò que els altres no s’atrevien. Aramolta gent em diu que era inversemblant el que jo editava.M’hi vaig divertir molt i a la vegada crec que vaigfer un servei.La meva dona tenia la llibreria Claris al carrer del mateixnom i a l’altell jo hi tenia el despatx de l’editorial is’hi feia tertúlia. La parella venia molt per la llibreria, toti que recordo que vivien molt retrets. Ell, que també eraun home de molta vàlua, no es feia notar gaire».Un dels puntals de Pòrtic va ser la tasca divulgadoradel pensament dels vells republicans. El règim ho sabiai actuava implacablement, amb la censura prèvia,prohibint moltes obres, especialment d’assaig. RosaMaria Arquimbau en va ser una de les víctimes. El 1971se li va denegar la publicació d’un assaig «La prostitució:l’ofici més vell del món. D’ençà d’allò de la pomaals nostres dies». 99 Un assaig-reportatge que connectavaperfectament amb les sèries de caire social quehavia publicat a Imatges als anys 1930.Rosa Maria Arquimbau, una dona que, amb la sevatasca periodística i política, s’havia convertit en unsímbol del progrés que la República havia portat a lesdones catalanes, acabava la seva darrera novel·la ambun paràgraf que de ben segur podien subscriure moltesaltres dones de la seva generació:rrat Tarradellas i Macià. Sèrie 2: exili (1939-1977).99 Mireia Sopena, Op. cit., p. 78 i 155. Josep Fornas en conservael mecanoscrit.«Me’n vaig anar cap a casa. Feia vent i pel carrer emvolaven els cabells. Com en altres temps, m’entretenia amirar la meva imatge reflectida a les llunes dels aparadors.La meva imatge, que de cop i volta m’apareixia lamentableperquè era la d’una dona vella que havia gosatfer-se il·lusions. Potser les darreres de la meva vida.Havien passat els anys. Molts anys. Què s’havia fetde la meva vida?Recordava aquell dia del mes d’abril de l’any 1931,quan amb l’Hermínia anàvem dalt de l’imperial d’untramvia passeig de Gràcia amunt i avall, entusiasmades.D’ençà d’aleshores havien passat quaranta anys.Quaranta anys perduts.» 100Angelina Colubret i MarchBadalona, 1910 - Torroella de Montgrí, 1998«Era un talent. Va despuntar molt aviat.»Àurea Farssac, filla d’Angelina Colubret, defineix aixía la seva mare. La dona que es va convertir en una deles propagandistes més eficaces d’Esquerra, la imatgede la qual ens ha quedat com una de les icones de ladona republicana: activa i segura.Filla de Miquel Colubret, sotsdirector de la refineriade petroli de Badalona, i de Teresa March, una respectadallevadora. Va estudiar a l’Escola Normal de Barcelona,on va patir un accident que li condicionaria lasalut tota la vida. La seva activitat docent, encetadael 1929, va estar vinculada als principis renovadors del’Escola Nova. Va ser una gran defensora de l’ús del catalàa l’escola. Als 21 anys aconseguí ser una de les primeresdones a ser acceptada com a sòcia de l’AteneuBarcelonès. Els seus avaladors varen ésser Josep Pla iMarc-Aureli Vila, un dels fundadors d’ERC.Tot i que es va iniciar com a poetessa, el seu vessantcom a propagandista d’Esquerra li va donar més ressò.Impulsora del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya,animava les dones del partit a organitzar-se. Perexemple al barri d’Artigues de Badalona on, el 1931, vafer una xerrada acompanyada de la seva amiga Maria100 Rosa Maria Arquimbau, Quaranta anys perduts, p. 190.
Teresa Gibert. També hi ha constància que el seu pas per Manresa, va ser unbon al·licient pel grup femení organitzat per Antonieta Feliu el 1933.En el debat intens que va viure la política catalana arran de la implantaciódel vot femení, amb moltes veus contràries dins els partits d’esquerres,Angelina Colubret oferia els següents arguments a favor de la incorporacióde la dona a les tasques polítiques:«La dona és molt més intuïtiva i política que l’home. La vida la ha obligat aésser la interpretadora i moltes vegades la indirecta inductora de molts delsactes més transcendentals del seu complement. Per això la dona, portada ala política i tot addicionant el seu temperament previsor i el seu natural sentimentalismea les concepcions purament doctrinàries del seu company, potésser enormement útil a la col·lectivitat. A Finances, Cultura i Acció Social,pot i deu portar-hi la dona el seu particular punt de vista.» 101El 1932 es va casar amb Carles Farssac, militant d’ERC, amb qui va tenirdos fills. El matrimoni es va dissoldre el 1934. A partir d’aleshores la sevaactivitat pública vinculada a la política va desaparèixer.Quan va esclatar la Guerra, Colubret treballava de mestra. De fet, no vadeixar d’exercir, en diverses destinacions, durant tot el període bèl·lic. Durantels mesos de vacances escolars del primer any de la guerra, va incorporar-secom infermera voluntària al vaixell hospital Marqués de Comillasque formava part de l’expedició republicana comandada pel capità AlbertoBayo contra els militars sublevats a Mallorca. 102El règim ho aprofitava tot a l’hora de justificar la repressió i, en aquestcas, va utilitzar els dos mesos que Angelina va passar fent d’infermera «militar».Amb l’arribada de les tropes franquistes va ser detinguda a Badalona.El 26 de setembre de 1939 va ser condemnada per un Consell de Guerraa deu anys d’inhabilitació especial per a càrrec públic, dret de sufragi actiui passiu, professió o ofici.«Durant la Guerra la meva mare va estar en un vaixell hospital. Com que elvaixell va ser militaritzat, acabada la guerra la varen acusar de “rebelión militar”.Va estar empresonada als soterranis de l’hospital de Badalona. Hi haviade tot. Jo la vaig anar a veure, tenia cinc anys, hi vaig anar-hi amb una mevatia. Ho recordo perfectament perquè em va impactar. Ja heu vist com era lameva mare, doncs la vaig veure bruta, escabellada, plena de polls. Ella em vadir, “no t’acostis nena, no t’acostis”. L’ ambient ja us el podeu imaginar: lesdones cantant no se quina cançó de “mi barco velero de Almeria...” Hi va estaruns dies, no recordo quants.»Circa 1940Angelina Colubret77LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS101 «Angelina Colubret opina sobre el vot femení», La Humanitat, 11 d’abril de 1933.102 Jordi Albaladejo, Entre els moviments socials i la llar. Àmbit públic i privat de les badaloninesal llarg de cent anys: 1897-1997.
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77: tar la crítica i el públic en el
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi