PPjTl

Teresa Gibert. També hi ha constància que el seu pas per Manresa, va ser unbon al·licient pel grup femení organitzat per Antonieta Feliu el 1933.En el debat intens que va viure la política catalana arran de la implantaciódel vot femení, amb moltes veus contràries dins els partits d’esquerres,Angelina Colubret oferia els següents arguments a favor de la incorporacióde la dona a les tasques polítiques:«La dona és molt més intuïtiva i política que l’home. La vida la ha obligat aésser la interpretadora i moltes vegades la indirecta inductora de molts delsactes més transcendentals del seu complement. Per això la dona, portada ala política i tot addicionant el seu temperament previsor i el seu natural sentimentalismea les concepcions purament doctrinàries del seu company, potésser enormement útil a la col·lectivitat. A Finances, Cultura i Acció Social,pot i deu portar-hi la dona el seu particular punt de vista.» 101El 1932 es va casar amb Carles Farssac, militant d’ERC, amb qui va tenirdos fills. El matrimoni es va dissoldre el 1934. A partir d’aleshores la sevaactivitat pública vinculada a la política va desaparèixer.Quan va esclatar la Guerra, Colubret treballava de mestra. De fet, no vadeixar d’exercir, en diverses destinacions, durant tot el període bèl·lic. Durantels mesos de vacances escolars del primer any de la guerra, va incorporar-secom infermera voluntària al vaixell hospital Marqués de Comillasque formava part de l’expedició republicana comandada pel capità AlbertoBayo contra els militars sublevats a Mallorca. 102El règim ho aprofitava tot a l’hora de justificar la repressió i, en aquestcas, va utilitzar els dos mesos que Angelina va passar fent d’infermera «militar».Amb l’arribada de les tropes franquistes va ser detinguda a Badalona.El 26 de setembre de 1939 va ser condemnada per un Consell de Guerraa deu anys d’inhabilitació especial per a càrrec públic, dret de sufragi actiui passiu, professió o ofici.«Durant la Guerra la meva mare va estar en un vaixell hospital. Com que elvaixell va ser militaritzat, acabada la guerra la varen acusar de “rebelión militar”.Va estar empresonada als soterranis de l’hospital de Badalona. Hi haviade tot. Jo la vaig anar a veure, tenia cinc anys, hi vaig anar-hi amb una mevatia. Ho recordo perfectament perquè em va impactar. Ja heu vist com era lameva mare, doncs la vaig veure bruta, escabellada, plena de polls. Ella em vadir, “no t’acostis nena, no t’acostis”. L’ ambient ja us el podeu imaginar: lesdones cantant no se quina cançó de “mi barco velero de Almeria...” Hi va estaruns dies, no recordo quants.»Circa 1940Angelina Colubret77LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS101 «Angelina Colubret opina sobre el vot femení», La Humanitat, 11 d’abril de 1933.102 Jordi Albaladejo, Entre els moviments socials i la llar. Àmbit públic i privat de les badaloninesal llarg de cent anys: 1897-1997.