PPjTl

101Guillermina Peiró i OlivesMataró, 1924Guillermina Peiró està avesada a parlar del seu pare i de com la trajectòriapolítica d’aquest va marcar la vida familiar. Per això, no s’oblida mai deremarcar que al costat de Joan Peiró hi havia la Mercè Olives, la seva mare,que des dels 18 anys, quan es va casar, va seguir el seu marit arreu acceptantla duresa d’una trajectòria sindical i política plena d’entrebancs.«Tothom parla del pare però ningú de la mare. Va ser una víctima, es varencasar amb 18 i 19 anys. La meva mare va tenir 10 fills, i sempre va fer costatal pare, tot i les dificultats que vàrem passar. Que jo recordi, només li vafer un retret. Al final de la guerra, quan dos dels meus germans eren al frontlluitant com a voluntaris, varen cridar a files el meu germà petit, en Joan. Lamare li va demanar al pare que intentés que el noi, de la quinta del biberó, noanés destinat a primera línia. El pare s’hi va negar perquè no volia privilegis.La mare li va dir que li valdria més que el noi tornés. La coherència amb el seuideal era tan forta que es pot dir que va sacrificar-hi la família.»Mataró, 3 d’abril de 2006Guillermina Peiró amb un retrat delsseus pares, Mercè Olives i Joan Peiró.ELENA FERRAN / EPLES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS