100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISna i va participar a la guerra com a soldat ras, al frontde Lleida, on va coincidir amb Víctor Torres, comissaride la Columna Macià-Companys reconvertida en 146brigada mixta de la 30 divisió. Pocs mesos abans queacabés el conflicte va emmalaltir i va tornar a Barcelonaon retrobà antics companys. Aurèlia Serra recordaaquells temps:«Ell i en Rivera, n‘Armengol i en Raventós, tots erenfuncionaris de l’Ajuntament i varen ésser depurats pelsfranquistes. El cap els hi va dir que no podien tornar ala feina perquè els seus llocs estaven reservats per a falangistesi excombatents dels seus.El meu germà va estar tot un any sense trobar feinaenlloc fins que el mateix cap el va col·locar en unaagència administrativa de l’Ajuntament, al carrer Portaferrissa.El va col·locar allí perquè era un lloc discret.»Jaume Serra, tenia estudis d’economia per la HenryGeorge School of Social Science de Nova York i estavamolt ben considerat a l’Ajuntament, però va acabarmarxant a la Compañia General de Seguros, una de lesempreses dels germans Muñoz Ramonet, personatgesclau de la Barcelona de l’estraperlo, els quals, el 1962,l’enviarien a la delegació de Manila.A la primavera del 1946 hi varen haver detencionsmassives com a represàlia per les manifestacions del14 d’abril contra el règim. Esquerra va ésser la mésafectada amb uns 70 detinguts. Tarradellas va sospitarde possibles delacions sorgides del Consell Nacionalde la Democràcia Catalana (CNDC) presidit per JosepPous i Pagès, que s’autoproclamava com el governde Catalunya a l’interior.El clima d’enfrontament i malfiança entre l’oposiciócatalanista propiciava aquest ambient. La realitatés que la caiguda del militants d’Esquerra, com Serrai Gasulla, Maria Casi, Pere Puig, Pau Ris, Miquel Ferrer,Miquel Arpa, Isidre Armengol o Josepa Martí, entred’altres, va estar provocada per la detenció d’un correuque intentava passar documentació cap a França.Aquest correu deuria dir algun nom després d’éssertorturat. 126126 Mercè Morales, La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític cata-«En aquella època es feien reunions a casa dels meuspares. Hi venien l’Armengol, que estava entrant i sortintde la presó constantment, en Raventós i en PauRis. Com que encara hi havien els “serenos” que rondavenpels carrers, tenien que pujar d’un en un aprofitantque el vigilant anava a un altre carrer. Tot aquestgrup, durant la Segona Guerra Mundial, també veniena casa a escoltar la BBC perquè, el meu germà parlavamolt bé l’anglès.L’any 1946, quan varen detenir el meu germà, era acasa d’en Pau Ris i sembla que una veïna els va denunciar.Varen estar a la presó quasi un any. A la meva cunyadala varen detenir pel carrer. La varen dur a la comissaria,i la varen apallissar. Li varen deixar la cara benmorada. Sembla que l’estaven seguint perquè la varenagafar amb uns dels papers que feia el meu germà. Ellava dir que els papers li havien donat pel carrer, a la PlaçaCatalunya. La varen portar fins allí, apallissada i tot,per veure si hi havia quedat amb algú i el delatava, peròno varen aconseguir que digues que els papers eren delseu home Ho va passar molt malament perquè mentrela interrogaven li posaven llapis entre els dits i hi picavenper trencar-li les mans. La varen empresonar unsmesos.»Detingut per segon cop el gener de 1947 JaumeSerra va haver de deixar la política més partidista i foudesignat pel president Irla nou delegat d’informacióde la Generalitat a l’interior. La feina, —que durà unany, fins la dissolució d’aquesta delegació—, era mantenirrelacions amb el cos consular i editar el Butlletíd’Informació de la Generalitat per tal de contrarestarel CNDC, que no reconeixia el Govern Irla. 127Jaume Serra continuà vinculat a Esquerra tota lavida, però per refer el partit a l’interior, el secretari generalJosep Tarradellas envià des de França, el 1948,un nou contacte no fitxat, Joan Rodríguez Papasseit,que cauria als dos mesos. No seria fins el 1952 quanHeribert Barrera tornaria de l’exili i assumiria la direcciód’Esquerra a l’interior.là, p. 575-589.127 Daniel Díaz. L’oposició catalanista al franquisme: El republicanismeliberal i la nova oposició (1939-1960), p. 36-44.
101Guillermina Peiró i OlivesMataró, 1924Guillermina Peiró està avesada a parlar del seu pare i de com la trajectòriapolítica d’aquest va marcar la vida familiar. Per això, no s’oblida mai deremarcar que al costat de Joan Peiró hi havia la Mercè Olives, la seva mare,que des dels 18 anys, quan es va casar, va seguir el seu marit arreu acceptantla duresa d’una trajectòria sindical i política plena d’entrebancs.«Tothom parla del pare però ningú de la mare. Va ser una víctima, es varencasar amb 18 i 19 anys. La meva mare va tenir 10 fills, i sempre va fer costatal pare, tot i les dificultats que vàrem passar. Que jo recordi, només li vafer un retret. Al final de la guerra, quan dos dels meus germans eren al frontlluitant com a voluntaris, varen cridar a files el meu germà petit, en Joan. Lamare li va demanar al pare que intentés que el noi, de la quinta del biberó, noanés destinat a primera línia. El pare s’hi va negar perquè no volia privilegis.La mare li va dir que li valdria més que el noi tornés. La coherència amb el seuideal era tan forta que es pot dir que va sacrificar-hi la família.»Mataró, 3 d’abril de 2006Guillermina Peiró amb un retrat delsseus pares, Mercè Olives i Joan Peiró.ELENA FERRAN / EPLES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29:
26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31:
28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33:
Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35:
32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37:
34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39:
36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41:
1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43:
40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45:
42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47:
Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49:
Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51:
48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130: Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132: IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134: SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi